A LA MESA DE LES CORTS
Enric Morera Catalá y Mónica Oltra Jarque, Síndico y Portavoz adjunta respectivamente del grupo parlamentario COMPROMÍS, a tenor de lo dispuesto en el artículo 170, presenta la siguiente Proposición de Ley para presentar a la Mesa del Congreso de los Diputados.
La motivación de la presente propuesta se fundamenta en el hecho de que durante los últimos años, instituciones y entidades financieras nos han querido hacer creer que la sociedad española era cada vez más rica y con mayor capacidad de deuda gracias al aumento del valor de los inmuebles. Pero el tiempo ha demostrado que este aumento patrimonial era ficticio, fruto de la burbuja inmobiliaria y del modelo de crecimiento económico especulativo no productivo y financiero. Este modelo de crecimiento nos ha dejado unos sueldos estancados y un patrimonio inmobiliario que vale menos que las deudas que se contrajeron con las entidades financieras debido al hecho de que las tasaciones hechas por los inmuebles estaban sobrevaloradas y fuera de la realidad.
El estancamiento de los salarios, el vertiginoso aumento del precio de la vivienda, el escaso mercado de alquiler, unos tipo de interés a mínimos históricos, una normativa muy laxa en cuanto a la responsabilidad de los bancos y cajas ante las condiciones ofertadas para créditos e hipotecas, así como una deficiente supervisión por parte del Banco de España, han obligado a decenas de miles de familias a hipotecarse hasta 40 años para poder hacer frente al gasto mensual derivado. El estallido de la burbuja inmobiliaria y la crisis financiera y económica han dejado a numerosa población en paro, y la imposibilidad de muchas familias de hacer frente a la deuda hipotecaria está siendo una realidad cada vez mayor y una de las nuevas causas de exclusión social.
La ejecución hipotecaria es el hecho de perder la vivienda por impago del crédito hipotecario. La vivienda sale a subasta, y la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) 1/2000 establece que, en caso de no presentarse postores, el banco puede adjudicarse la vivienda por el 50% del valor de la nueva tasación. El banco no solo se queda con la vivienda por un precio mucho menor que el precio por el que se firmó la hipoteca, sino que además puede reclamar el pago de la deuda restante. A diferencia de otros países como los anglosajones, en España, el préstamo es personal con garantía hipotecaria, es decir que grava la persona y no la propiedad. En caso de impago, la persona queda embargada a través de la vivienda, resto de bienes y sueldo, dejándola en un estado de vulnerabilidad, desprotección y con un alto riesgo de caer en la exclusión social.
Así, la persona que se hipotecó por la compra de una vivienda, ante la imposibilidad de hacer frente a los pagos mensuales, se queda sin casa, con una deuda aún con la entidad y con una mancha en el expediente o “historial de crédito”, que imposibilita alcanzar nuevas fuentes de financiación, el ejecutado está abocado no solo a la exclusión social, sino también a la exclusión financiera, dado que la impunidad con que las entidades financieras incluyen a los clientes deudores en ficheros de morosos, les imposibilita en la práctica la recuperación de su propia vida civil y económica.
Este hecho tiene consecuencias dramáticas para el conjunto de la sociedad y para las familias que ven que, mientras las entidades financieras reciben ayudas millonarias para hacer frente a la crisis, con dinero que salen de los impuestos que pagamos entre todos, esta misma valoración de la gravedad de la crisis no se le aplica a la ciudadanía, en tanto que trabajadora y consumidora, por los que vale únicamente el principio jurídico de "pacta sunt servanda" (los contratos se tienen que respetar). Sin embargo, no se aplica este criterio a la tasación que el banco utilizó para otorgar el préstamo, tasación que forma parte del pacto entre dos partes y por lo tanto debería ser respetada por la entidad financiera. Así pues, al contrario que en el caso español, en muchas de las legislaciones de nuestro entorno como Francia, Bélgica, Alemania o los países anglosajones se tiene en cuenta la situación de sobreendeudamiento personal y deuda hipotecaria de las personas físicas, cuando el deudor lo es de buena fe (por causas sobrevenidas) y el bien hipotecado es la vivienda habitual.
La Sección Segunda de la Audiencia Provincial de Navarra en un Auto de 17 de diciembre de 2010, sentenció, por primera vez en el Estado español, que la entrega de un piso hipotecado al banco salda la hipoteca pendiente, a la manera de lo que pasa en otros países. El litigio se dio entre una entidad bancaria y un cliente al cual el banco se había quedado el piso en subasta (por un valor inferior al de tasación) y al que le exigía igualmente los pagos mensuales de la deuda que consideraba pendiente.
Se trata de un caso particular y la sentencia ha sido recurrida al Supremo, pero la interpretación del juez navarro señala que, aún siendo el precio de adjudicación por subasta de un piso inferior a la deuda, la entrega del piso cancela la totalidad del que se debe. Es decir, que se considera una dación en pago.
Por lo dicho con anterioridad y de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 170, el GRUPO PARLAMENTARIO COMPROMÍS presenta la siguiente Proposición de Ley para presentar a la Mesa del Congreso de los Diputados.
PROPOSICIÓN DE LEY DE DACIÓN EN PAGO DE LA VIVIENDA HIPOTECADA CON LIBERACIÓN DE LA DEUDA
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El objetivo de la presente Ley es adecuar la legislación sobre bienes inmuebles hipotecados a los países de nuestro entorno, de manera que se introduzca en el tráfico jurídico mayor seguridad para los compradores de inmuebles y prestatarios.
En la actualidad la vivienda hipotecada no constituye dación en pago que salde la deuda en caso de impago de las cuotas del préstamo y ejecución de la hipoteca. La tasación que hubiera servido de base para la concesión del préstamo se deja al arbitrio de una de las partes –la entidad financiera- lo cual vulnera en principio de que los contratos deben ser sinalagmático y no su cumplimiento no puede quedar al arbitrio de una sola de las partes. Este principio consagrado en el Código Civil se enerva en el caso de los bienes inmuebles hipotecados. Asimismo el principio “pacta sunt servanda” solamente se aplica rigurosamente al pago las cuotas, es decir, a una sola de las partes. Sin embargo el pacto que supone la tasación inicial, se varía en función de los intereses de la entidad bancaria, independientemente de que la vivienda no haya sufrido menoscabo en su estructura o alteraciones que justificasen esa variación a la baja de la tasación inicial, más allá de las subjetivas valoraciones de mercado realizadas de parte.
Al objeto de evitar estos abusos de derecho y de adecuar la legislación sobre hipotecas a los principios generales de las obligaciones y contratos contenidos en la legislación civil, se aprueba esta Ley que viene a sustituir la anterior regulación, adecuándose a los tiempos y coyunturas del nuestros tiempos.
Artículo 1. OBJETO
El objeto de la presente Ley es introducir límites y reglas claras, que permitan dotar de seguridad jurídica la actividad crediticia para evitar abusos por parte de las entidades financieras y el sobreendeudamiento familiar.
Artículo 2. ENTREGA DE LA VIVIENDA HIPOTECADA COMO DACIÓN DE PAGO
Las personas que posean la plena propiedad de una vivienda personal o familiar habitual que esté hipotecada, podrán darla en pago al titular de la hipoteca que consta en el Registro de la Propiedad. La dación unilateral en pago transmitirá la plena propiedad de la vivienda, y extinguirá la totalidad de la deuda vigente garantizada por hipoteca por capital, intereses, penalizaciones, comisiones, y cualquiera otro concepto.
Artículo 3. FORMA
La dación unilateral en pago se concederá en escritura pública, que será notificada al titular de la hipoteca que consta en el Registro de la Propiedad, acompañada de acta notarial que acredite que se trata de una vivienda personal o familiar habitual.
Artículo 4. INSCRIPCIÓN EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD
La presentación en el Registro de la Propiedad de los documentos expresados en el artículo anterior llevará a la inscripción de la vivienda a nombre del titular o titulares de la hipoteca, que quedará cancelada. En ningún caso se necesitará el consentimiento del titular o titulares de la hipoteca para llevar a cabo esta inscripción.
Disposición derogatoria primera. Derogación de normas.
Queda derogado el artículo 670 de la Ley 1/2000 de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil.
Disposición derogatoria segundo. Cláusula general de derogación.
Quedan derogadas cuantas disposiciones legales o reglamentarias se opongan o contradigan el contenido de la presente Ley.
Disposición final primera. Despliegue y aplicación.
El Gobierno y la comunidad autónoma, en el ámbito de sus competencias respectivas, pueden dictar todas las disposiciones que sean necesarias para desarrollar y aplicar la presente Ley.
Disposición final segunda. Entrada en vigor y aplicación.
La presente ley entrará en vigor en el término de veinte días desde su publicación en el Boletín Oficial del Estado (BOE) y se aplicará a cualquier préstamo hipotecario en vigor.
Las Cortes, a 28 de enero de 2011
Enric Morera Catalá Mónica Oltra Jarque
PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE ESCOLES OFICIALS D'DIOMES
A LA MESA DE LES CORTS
Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del grup parlamentari COMPROMÍS, a l’empara d’allò disposat a l’article 160 i concordants del Reglament de les Corts, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Les escoles oficials d'idiomes (EEOOII), úniques institucions públiques dedicades exclusivament a l'ensenyament d'idiomes de l'Estat espanyol, permeten que la ciutadania tinga una formació contínua i de qualitat en llengües. No hi ha una institució semblant a Europa i per tant constituïxen un referent a la Unió Europea.
Darrere de l'entrada en vigor de la L.O.E., les escoles oficials de la Comunitat Valenciana experimenten un moment de canvis, d'adaptació a un nou Pla d'Estudis i un procés de convergència amb les titulacions europees.
Aquesta conjuntura té el vessant positiu de permetre que les EEOOII refermen el lloc que ocupen davant de noves demandes socials i, al seu torn, redefinisquen les funcions que exerceixen en el nou panorama educatiu de la Comunitat Valenciana.
Així, en una societat plurilingüe i multicultural, les EEOOII tenen un paper primordial, com és la formació en llengües de formadors, el perfeccionament en nivells de competència lingüística adquirits en altres etapes de l'ensenyança, i l'especialització de l’ idioma per a fins professionals específics.
Per això, proposem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts acorden instar el Consell a:
§ Invertir en una xarxa d'EEOOII de qualitat, i optimitzar així els recursos humans i materials ja existents.
§ Elaborar i aprovar un mapa escolar que done prioritat a la creació de noves escoles que responga a criteris demogràfics, geogràfics i socioeconòmics i no a criteris polítics el qual replantege la política d’aularis, aclaresca la seua situació administrativa i n’agilitze la independència de les escoles mares.
§ Que, per tal d’adaptar-se a les noves demandes d’idiomes, es plantege la potenciació d'idiomes europeus, i d'altres idiomes com el xinés, l'àrab o el rus que ens obrin mercats i propicien inversions. I què aquests idiomes s'impartisquen en el futur en les EEOOII, especialment en les Escoles on s'estan impartint ja, i es garantisca l'ensenyament, almenys, d’un grup de tots els cursos, nivells i idiomes.
§ Incloure en el disseny de la política del plurilingüisme en les etapes formatives obligatòries, l'ensenyament de segons i tercers idiomes europeus de menor difusió en la nostra Comunitat, però tan importants per al coneixement de l'acerb cultural europeu com són l'italià, el francès, l'alemany o el portuguès.
§ El reconeixement i validació públics preferent de les titulacions d'EEOOII, i que les comissions de la Conselleria corresponent elaboren les Proves de Certificació i s'administren en coordinació amb els Instituts en col·laboració amb les EEOOII.
§ Facilitar l'especialització als professors d'EEOOII en altres disciplines en llengua estrangera com formadors de formadors i es faça una oferta formativa.
§ Establir, en la planificació de les escoles d’idiomes, grups d'alumnes per grups inferiors a 15 alumnes per tal d’assegurar un ensenyament d'idiomes de qualitat, i basar-ne els currículums en directrius europees com el Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües.
§ La creació de nous grups en les EEOOII per a la formació en llengües de professors d'infantil, primària, secundària, formació professional i ensenyaments especialitzats que comporte el corresponent augment de l'oferta educativa en les EEOOII, de manera que la ciutadania no veja minvades les possibilitats d'accés a les escoles.
§ Garantir i realitzar una discriminació positiva cap a l'ensenyament dels dos idiomes cooficials de la Comunitat, el valencià i l'espanyol per a estrangers.
§ Recuperar el nivell “Superior” d'ensenyança (Nivell C del Marc Comú Europeu de Referència) que s'ha perdut amb la nova ordenació acadèmica, i que s'implante en totes les EEOOII.
§ Adoptar les mesures adients per a poder, igual que els Conservatoris de Música i Dansa o les Escoles d'Art i Disseny, aconseguir el rang d'estudis superiors per mitjà de la consideració d'aconseguir una titulació superior per a Tècnic en Idiomes en les EEOOII.
§ La creació de la segona Escola d’Idiomes a la ciutat de València.
§ La construcció de manera urgent de l’edifici que ha d’albergar l’escola d’idiomes de la ciutat de València ja existent.
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del grup parlamentari COMPROMÍS, a l’empara d’allò disposat a l’article 160 i concordants del Reglament de les Corts, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Les escoles oficials d'idiomes (EEOOII), úniques institucions públiques dedicades exclusivament a l'ensenyament d'idiomes de l'Estat espanyol, permeten que la ciutadania tinga una formació contínua i de qualitat en llengües. No hi ha una institució semblant a Europa i per tant constituïxen un referent a la Unió Europea.
Darrere de l'entrada en vigor de la L.O.E., les escoles oficials de la Comunitat Valenciana experimenten un moment de canvis, d'adaptació a un nou Pla d'Estudis i un procés de convergència amb les titulacions europees.
Aquesta conjuntura té el vessant positiu de permetre que les EEOOII refermen el lloc que ocupen davant de noves demandes socials i, al seu torn, redefinisquen les funcions que exerceixen en el nou panorama educatiu de la Comunitat Valenciana.
Així, en una societat plurilingüe i multicultural, les EEOOII tenen un paper primordial, com és la formació en llengües de formadors, el perfeccionament en nivells de competència lingüística adquirits en altres etapes de l'ensenyança, i l'especialització de l’ idioma per a fins professionals específics.
Per això, proposem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts acorden instar el Consell a:
§ Invertir en una xarxa d'EEOOII de qualitat, i optimitzar així els recursos humans i materials ja existents.
§ Elaborar i aprovar un mapa escolar que done prioritat a la creació de noves escoles que responga a criteris demogràfics, geogràfics i socioeconòmics i no a criteris polítics el qual replantege la política d’aularis, aclaresca la seua situació administrativa i n’agilitze la independència de les escoles mares.
§ Que, per tal d’adaptar-se a les noves demandes d’idiomes, es plantege la potenciació d'idiomes europeus, i d'altres idiomes com el xinés, l'àrab o el rus que ens obrin mercats i propicien inversions. I què aquests idiomes s'impartisquen en el futur en les EEOOII, especialment en les Escoles on s'estan impartint ja, i es garantisca l'ensenyament, almenys, d’un grup de tots els cursos, nivells i idiomes.
§ Incloure en el disseny de la política del plurilingüisme en les etapes formatives obligatòries, l'ensenyament de segons i tercers idiomes europeus de menor difusió en la nostra Comunitat, però tan importants per al coneixement de l'acerb cultural europeu com són l'italià, el francès, l'alemany o el portuguès.
§ El reconeixement i validació públics preferent de les titulacions d'EEOOII, i que les comissions de la Conselleria corresponent elaboren les Proves de Certificació i s'administren en coordinació amb els Instituts en col·laboració amb les EEOOII.
§ Facilitar l'especialització als professors d'EEOOII en altres disciplines en llengua estrangera com formadors de formadors i es faça una oferta formativa.
§ Establir, en la planificació de les escoles d’idiomes, grups d'alumnes per grups inferiors a 15 alumnes per tal d’assegurar un ensenyament d'idiomes de qualitat, i basar-ne els currículums en directrius europees com el Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües.
§ La creació de nous grups en les EEOOII per a la formació en llengües de professors d'infantil, primària, secundària, formació professional i ensenyaments especialitzats que comporte el corresponent augment de l'oferta educativa en les EEOOII, de manera que la ciutadania no veja minvades les possibilitats d'accés a les escoles.
§ Garantir i realitzar una discriminació positiva cap a l'ensenyament dels dos idiomes cooficials de la Comunitat, el valencià i l'espanyol per a estrangers.
§ Recuperar el nivell “Superior” d'ensenyança (Nivell C del Marc Comú Europeu de Referència) que s'ha perdut amb la nova ordenació acadèmica, i que s'implante en totes les EEOOII.
§ Adoptar les mesures adients per a poder, igual que els Conservatoris de Música i Dansa o les Escoles d'Art i Disseny, aconseguir el rang d'estudis superiors per mitjà de la consideració d'aconseguir una titulació superior per a Tècnic en Idiomes en les EEOOII.
§ La creació de la segona Escola d’Idiomes a la ciutat de València.
§ La construcció de manera urgent de l’edifici que ha d’albergar l’escola d’idiomes de la ciutat de València ja existent.
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE CUSTODIA COMPARTIDA
A LA MESA DE LES CORTS
Mónica Oltra Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario COMPROMÍS, presenta al amparo del art. 160 y concordantes del R.C. la Proposición No de Ley, de tramitación ordinaria, basada en la siguiente:
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Conseller de Gobernación, Honorable Sr. D. Serafín Castellano, anunció a raíz de la aprobación por parte de las Cortes de Aragón de una legislación autonómica sobre derecho de familia que ha incluido la custodia compartida en el ordenamiento jurídico, que antes del verano el gobierno valenciano presentaría en Les Corts un proyecto de ley que incluiría la propuesta de custodia compartida en las relaciones familiares.
Habida cuenta de la expectativas que ha creado este anuncio, y sobre todo habida cuenta de la necesidad de adaptar la legislación de familia a las nuevas realidades sociales, en que la familia de corte tradicional, ha dado paso a otras formas de familia más diversos y plurales, familias monoparentales, familias sin hijos, familias reconstituidas, familias homoparentales, etc. es necesario que se dé cumplimiento a este anuncio en sus propios términos.
El avance de las mujeres en la conquista de la vida pública, el acceso al mercado laboral, exige como correlato necesario de equidad la incorporación en la misma medida, de los hombres a la vida privada, cuidado de los descendientes y ascendientes, labores en el hogar, etc. De no producirse dicho correlato corremos el riesgo de perpetuar la doble jornada, término con el que se ha acuñado el fenómeno social de las mujeres que ejercen su labor fuera y dentro del hogar sin la corresponsabilidad de sus compañeros de vida.
Equiparar las obligaciones y derechos en las relaciones familiares entre hombres y mujeres o entre los miembros de la pareja, también en caso de nulidad, divorcio o separación matrimonial es condición para que se produzca este avance en la igualdad entre hombre y mujeres.
Es por esto que el grupo COMPROMÍS presenta la siguiente:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
A) Les Corts instan al Consell a que antes de finalizar el período de sesiones cumpla su anuncio de presentar en este Parlamento, un Proyecto de Ley sobre Derecho de Familia que introduzca el concepto de coparentalidad y custodia compartida de los y las menores y que albergue al menos, los siguientes contenidos:
a) Artículo sobre los menores y su situación post-ruptura familiar”
1. Las situaciones de nulidad, separación o divorcio no eximen a los padres de sus obligaciones para con los hijos, debiendo el Juez adoptar las medidas oportunas en relación a los hijos comunes habidos respecto a su crianza, cuidado y educación.
2. Los hijos e hijas de padres separados tienen derecho a seguir conviviendo con ambos progenitores en igualdad, basándose este derecho en el principio fundamental de su bienestar, el cual se preserva con el mantenimiento de con carácter general de las relaciones paritarias con ambos progenitores tras la ruptura del vínculo matrimonial o paramatrimonial. Así mismo, los progenitores tienen el derecho, y la obligación, de preservar, mantener y potenciar el vínculo con sus hijos a todos los niveles en situaciones como las antedichas.
3. El principio de coparentalidad que rige las relaciones paterno y materno filiales en las situaciones de crisis familiar tenderá a garantizar la convivencia alterna igualitaria de los hijos con ambos progenitores.
b) Artículo sobre la patria potestad compartida y su ejercicio. La alternancia convivencial”
Salvo acuerdo expreso o autorización judicial, la patria potestad de los menores será ejercida de forma conjunta por ambos progenitores.
Podrá decretarse la privación en el ejercicio de la patria potestad de cualquiera de los progenitores cuando existan causas para ello. Así, el derecho a la convivencia igualitaria del menor con ambos progenitores sólo podrá ser limitado en el supuesto de existir sentencia penal firme relativa a cualquiera de los progenitores.
3. Siempre que sea posible, habrá de respetarse el principio de la no separación de hermanos.
4. Las medidas judiciales que se adopten, partiendo del principio de coparentalidad indicado en el artículo 1º, habrán de regular los siguientes aspectos:
-Períodos de alternancia convivencial por parte de uno y otro progenitor en el ejercicio de la patria potestad compartida.
-Régimen de estancias y comunicaciones a favor de cada progenitor en los períodos en que los menores convivan con el otro progenitor así como, en su caso, de las respectivas familias extensas.
-Contribución por parte de cada progenitor a las cargas del matrimonio y a los gastos de los menores.
-Cualesquiera otro solicitados a instancia de parte y que afecten a los menores.
-El Juez, cuando deba adoptar cualquiera de las medidas anteriormente indicadas, velará por el cumplimiento del derecho de los menores a ser oídos.
-El Juez, antes de adoptar alguna de las decisiones a que se refieren los apartados anteriores, de oficio o a instancia de parte, podrá recabar dictamen de especialistas debidamente cualificados, relativo a la idoneidad del modo de ejercicio de la patria potestad y del modelo de alternancia de los menores.
-A la hora de fijar el régimen de coparentalidad aplicable, el Juez habrá de valorar los siguientes aspectos:
-La práctica seguida anteriormente por los padres o los acuerdos que hubiesen firmado o desarrollado con anterioridad.
-Los sentimientos expresados por el niño en las condiciones previstas.
-La actitud de cada uno de los padres para asumir sus deberes y respetar los derechos del otro.
-El resultado de las exploraciones periciales que hayan podido efectuarse.
c) Artículo sobre la mediación en los procesos de familia con menores. El plan de coparentalidad”
1. Con la finalidad de fomentar los acuerdos entre los progenitores en relación a sus hijos, y con carácter previo obligatorio al proceso judicial, el juez remitirá a los progenitores a un servicio de mediación para elaborar un plan de coparentalidad. Los acuerdos que se alcancen en dicha mediación serán vinculantes para ambos progenitores.
2. En el caso de no llegarse a un acuerdo en la mediación, cada uno de los progenitores podrá presentar su propio plan de coparentalidad, sobre la base del derecho del niño a la convivencia igualitaria con ambos progenitores. En este último caso el juez decidirá la forma de convivencia alternativa que sea mejor para el menor.
B) El Consell dará cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de seis meses desde su aprobación.
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
Mónica Oltra Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario COMPROMÍS, presenta al amparo del art. 160 y concordantes del R.C. la Proposición No de Ley, de tramitación ordinaria, basada en la siguiente:
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Conseller de Gobernación, Honorable Sr. D. Serafín Castellano, anunció a raíz de la aprobación por parte de las Cortes de Aragón de una legislación autonómica sobre derecho de familia que ha incluido la custodia compartida en el ordenamiento jurídico, que antes del verano el gobierno valenciano presentaría en Les Corts un proyecto de ley que incluiría la propuesta de custodia compartida en las relaciones familiares.
Habida cuenta de la expectativas que ha creado este anuncio, y sobre todo habida cuenta de la necesidad de adaptar la legislación de familia a las nuevas realidades sociales, en que la familia de corte tradicional, ha dado paso a otras formas de familia más diversos y plurales, familias monoparentales, familias sin hijos, familias reconstituidas, familias homoparentales, etc. es necesario que se dé cumplimiento a este anuncio en sus propios términos.
El avance de las mujeres en la conquista de la vida pública, el acceso al mercado laboral, exige como correlato necesario de equidad la incorporación en la misma medida, de los hombres a la vida privada, cuidado de los descendientes y ascendientes, labores en el hogar, etc. De no producirse dicho correlato corremos el riesgo de perpetuar la doble jornada, término con el que se ha acuñado el fenómeno social de las mujeres que ejercen su labor fuera y dentro del hogar sin la corresponsabilidad de sus compañeros de vida.
Equiparar las obligaciones y derechos en las relaciones familiares entre hombres y mujeres o entre los miembros de la pareja, también en caso de nulidad, divorcio o separación matrimonial es condición para que se produzca este avance en la igualdad entre hombre y mujeres.
Es por esto que el grupo COMPROMÍS presenta la siguiente:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
A) Les Corts instan al Consell a que antes de finalizar el período de sesiones cumpla su anuncio de presentar en este Parlamento, un Proyecto de Ley sobre Derecho de Familia que introduzca el concepto de coparentalidad y custodia compartida de los y las menores y que albergue al menos, los siguientes contenidos:
a) Artículo sobre los menores y su situación post-ruptura familiar”
1. Las situaciones de nulidad, separación o divorcio no eximen a los padres de sus obligaciones para con los hijos, debiendo el Juez adoptar las medidas oportunas en relación a los hijos comunes habidos respecto a su crianza, cuidado y educación.
2. Los hijos e hijas de padres separados tienen derecho a seguir conviviendo con ambos progenitores en igualdad, basándose este derecho en el principio fundamental de su bienestar, el cual se preserva con el mantenimiento de con carácter general de las relaciones paritarias con ambos progenitores tras la ruptura del vínculo matrimonial o paramatrimonial. Así mismo, los progenitores tienen el derecho, y la obligación, de preservar, mantener y potenciar el vínculo con sus hijos a todos los niveles en situaciones como las antedichas.
3. El principio de coparentalidad que rige las relaciones paterno y materno filiales en las situaciones de crisis familiar tenderá a garantizar la convivencia alterna igualitaria de los hijos con ambos progenitores.
b) Artículo sobre la patria potestad compartida y su ejercicio. La alternancia convivencial”
Salvo acuerdo expreso o autorización judicial, la patria potestad de los menores será ejercida de forma conjunta por ambos progenitores.
Podrá decretarse la privación en el ejercicio de la patria potestad de cualquiera de los progenitores cuando existan causas para ello. Así, el derecho a la convivencia igualitaria del menor con ambos progenitores sólo podrá ser limitado en el supuesto de existir sentencia penal firme relativa a cualquiera de los progenitores.
3. Siempre que sea posible, habrá de respetarse el principio de la no separación de hermanos.
4. Las medidas judiciales que se adopten, partiendo del principio de coparentalidad indicado en el artículo 1º, habrán de regular los siguientes aspectos:
-Períodos de alternancia convivencial por parte de uno y otro progenitor en el ejercicio de la patria potestad compartida.
-Régimen de estancias y comunicaciones a favor de cada progenitor en los períodos en que los menores convivan con el otro progenitor así como, en su caso, de las respectivas familias extensas.
-Contribución por parte de cada progenitor a las cargas del matrimonio y a los gastos de los menores.
-Cualesquiera otro solicitados a instancia de parte y que afecten a los menores.
-El Juez, cuando deba adoptar cualquiera de las medidas anteriormente indicadas, velará por el cumplimiento del derecho de los menores a ser oídos.
-El Juez, antes de adoptar alguna de las decisiones a que se refieren los apartados anteriores, de oficio o a instancia de parte, podrá recabar dictamen de especialistas debidamente cualificados, relativo a la idoneidad del modo de ejercicio de la patria potestad y del modelo de alternancia de los menores.
-A la hora de fijar el régimen de coparentalidad aplicable, el Juez habrá de valorar los siguientes aspectos:
-La práctica seguida anteriormente por los padres o los acuerdos que hubiesen firmado o desarrollado con anterioridad.
-Los sentimientos expresados por el niño en las condiciones previstas.
-La actitud de cada uno de los padres para asumir sus deberes y respetar los derechos del otro.
-El resultado de las exploraciones periciales que hayan podido efectuarse.
c) Artículo sobre la mediación en los procesos de familia con menores. El plan de coparentalidad”
1. Con la finalidad de fomentar los acuerdos entre los progenitores en relación a sus hijos, y con carácter previo obligatorio al proceso judicial, el juez remitirá a los progenitores a un servicio de mediación para elaborar un plan de coparentalidad. Los acuerdos que se alcancen en dicha mediación serán vinculantes para ambos progenitores.
2. En el caso de no llegarse a un acuerdo en la mediación, cada uno de los progenitores podrá presentar su propio plan de coparentalidad, sobre la base del derecho del niño a la convivencia igualitaria con ambos progenitores. En este último caso el juez decidirá la forma de convivencia alternativa que sea mejor para el menor.
B) El Consell dará cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de seis meses desde su aprobación.
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA D'ATENCIÓ A LES PERSONES GRANS
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Benestar Social, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria al voltant de les necessitats i atenció integral per a les persones grans?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Benestar Social, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria al voltant de les necessitats i atenció integral per a les persones grans?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Consell, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general del Consell al voltant de la violència de gènere?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Consell, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general del Consell al voltant de la violència de gènere?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE TRANSPARÈNCIA
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Indústria, Comerç i Innovació, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Infraestructures i Transport la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Cultura i Esport, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Sanitat la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l'interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Justícia i Administracions Públiques, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Benestar Social, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Governació, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Turisme, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Solidaritat i Ciutadania, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Indústria, Comerç i Innovació, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Infraestructures i Transport la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Cultura i Esport, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Sanitat la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l'interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Justícia i Administracions Públiques, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Benestar Social, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Governació, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Turisme, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Solidaritat i Ciutadania, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Consellera de Solidaritat i Ciutadania la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria en matèria de cooperació al desenvolupament?.
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Consellera de Solidaritat i Ciutadania la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria en matèria de cooperació al desenvolupament?.
Les Corts, 2 de setembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE SANITAT
A LA MESA DE LES CORTS
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromis, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria d’Educació al voltant de la inversió de recursos en el sistema educatiu públic?.
Les Corts, 2 de setembre 2010
Mónica Oltra Jarque
Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromis, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació, la següent:
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la Conselleria d’Educació al voltant de la inversió de recursos en el sistema educatiu públic?.
Les Corts, 2 de setembre 2010
Mónica Oltra Jarque
PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE ÀREA SOCIO-SANITARIA PEDRERA
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Xavier Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari Compromís, i Josep Maria Pañella Alcácer, diputat de Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.
Enric Xavier Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari Compromís, i Josep Maria Pañella Alcácer, diputat de Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.
Des de fa molts anys la comarca de la Marina Alta ve patint la manca d’infraestructures socials que donen cobertura a discapacitats intel·lectuals i malalts mentals. Davant això, aquests col·lectius que han tingut que traslladar-se a altres municipis per a poder ser atesos, tenint que desplaçar-se en alguns casos fins i tots a altres províncies del País Valencià. Després de vàries reunions amb la Conselleria de Benestar Social, es va arribar a l’acord de crear un àrea socio-sanitària, que no només done cobertura al municipi de Dénia, sinó també a tota la comarca de la Marina Alta. Dins d’aquesta àrea, estarà inclosa una Residència per a disminuïts psíquics greument afectats, un centre específic per a malalts i un centre de dia, que posarà punt i cap a una sèrie de carències històriques de la Marina Alta.
Per aquests motius i d’acord amb la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Dénia va cedir en Ple del mes de setembre, la parcel·la ubicada junt l’antic hospital de la Pedrera, hui reconvertit en HACLE, a la Conselleria de Benestar Social. Una parcel·la de 10.279,40 m2 per a la ubicació d’aquest centre. Des d’aquest moment, la Conselleria de Benestar Social i l’Ajuntament de Dénia han vingut treballant conjuntament per a que dites infraestructures puguen ser realitzades després de molts anys d’espera; havent-se iniciat la redacció dels projectes bàsics d’execució dels centres, requisit indispensable per l’execució de les obres. A la vista de la sol·licitud de recolzament efectuada per l’Ajuntament de Dénia i consideració que dites infraestructures redundaran en benefici de tota la comarca de la Marina Alta.
Per tot l’exposat és pel que presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts insten a la Conselleria de Benestar Social a:
1. Articular els recursos tècnics necessaris per a continuar treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Dénia, amb el fi de dotar a la comarca de la Marina Alta de:
Una residència per disminuïts psíquics greument afectats.
Un Centre específic per a malalts mentals.
Un centre de dia.
2.- Garantir que dites infraestructures siguen realitat el més prompte possible a la vista de la demanda existent en tota la comarca de la Marina Alta.
Les Corts, 8 de setembre de 2010
Josep Maria Pañella Enric Morera i Català
PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE INCENDI ALCALATÉN
A LA MESA DE LES CORTS
Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per diputat del Grup Parlamentari Compromís, Josep Mª Pañella i Alcàcer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell .
Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per diputat del Grup Parlamentari Compromís, Josep Mª Pañella i Alcàcer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell .
Els municipis de l'Alcora, Les Useres, Costur, Atzeneta del Maestrat, Figueroles i Llucena van sofrir a l'agost de 2007 un dels incendis més importants registrats al País Valencia. En total les flames van calcinar 5.775 hectàrees. Després de la repoblació de la zona, per part de la Generalitat, diputació de Castelló i l'associació d'afectats, l'Estat i la Generalitat van acordar indemnitzar amb 3 milions d'euros cadascun als afectats. El Govern central sí que va aportar els diners, al setembre de 20007, mentre que la Generalitat segueix sense aportar-ho. Quin és el motiu del retard del pagament de la Generalitat?
Les Corts, 14 de setembre del 2010
Josep Mª Pañella i Alcàcer Enric Morera i catalá
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
