A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella, portaveu adjunt del grup parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Poble Valencià ha expressat, al llarg dels segles, la seua voluntat d’autogovern mitjançant diverses institucions polítiques i fórmules administratives; d’aquesta manera, gràcies a l’actuació de diferents persones i entitats, la nacionalitat històrica que conformem com a poble, diferent i diferenciat, ha sigut preservada fins al moment present.
Les actuals institucions democràtiques valencianes tenim un deure inexcusable d’agraïment envers totes aquelles persones i institucions que van realitzar l’esforç lloable de preservar la nostra identitat col·lectiva i fins i tot actuaren en el sentit d’aconseguir l’autogovern efectiu del nostre poble, en circumstàncies adverses.
Així, l’Estatut Valencià d’Autonomia, al Preàmbul, estableix que “...la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l'autonomia valenciana...” Alhora, l’article primer de l’Estatut assenyala que la Comunitat Valenciana és l’expressió de la voluntat democràtica i del dret d’autogovern del Poble Valencià; tanmateix al mateix article s’assenyala que, entre d’altres objectius, la Comunitat Valenciana té com a objecte la consecució de l’autogovern i fa constar expressament la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica.
Des d’una perspectiva cronològica ampla trobem, precisament, en la seua justa dimensió, les legítimes aspiracions democràtiques d’autonomia del nostre poble i les realitzacions institucionals que la nacionalitat històrica valenciana ha estat capaç de generar. Seria injust, per tant, defensar la condició de nacionalitat històrica en el present i alhora negar el treball de les persones que ens precediren en el camí de l’autogovern i la consolidació d’aquesta mateixa nacionalitat que ens és pròpia.
D’acord amb aquest raonaments, estimem oportú posar a la consideració de les Corts la magnífica obra que el Conseller Francesc Bosch i Morata (1902-1950) desenvolupà al capdavant de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València i com a responsable polític de l’ INSTITUT D’ESTUDIS VALENCIANS, entitat pública i oficial creada per a la totalitat del territori valencià, amb competències acadèmiques i culturals.
Aquesta obra institucional valenciana fou realitzada dins el marc legal de la Constitució de 1931, la qual atorgava el dret a l’autonomia a les diferents “regions” d’Espanya. Així, d’acord amb les competències atorgades al Consell Provincial de València i des de la Capital de tots els valencians, el Conseller de Cultura, Francesc Bosch i Morata, va aconseguir, mitjançant les disposicions legals corresponents i l’equip de treball escaient, crear una infraestructura administrativa i cultural genuïnament valenciana. Les fites més importants d’aquesta obra institucional van ser els Cursos de valencià per a persones d’arreu de les nostres comarques; els Premis Musicals del País Valencià de l’any 1937 (atorgat el primer premi al compositor Vicent Garcés –per Poemes Pastorals- i l’accèssit als músics Matilde Salvador i Vicent Asensio –per Tres Cançons Valencianes i Cançó Alegre)-; la creació de l’Institut d’Estudis Valencians – IEV (integrat per acadèmics de prestigi del conjunt de les nostres comarques, com ara Manuel Sanchis Guarner, Carles Salvador, Bernat Artola, Francesc Almela i Vives...; sent president qui aleshores era rector de la Universitat de València, Josep Puche i Álvarez); l’aprovació de l’oficialitat del valencià, junt a la del castellà; la Biblioteca del País Valencià (integrada dins la secció filològica de l’IEV); l’aprovació per part de l’IEV de les Normes de Castelló (1932) com a les oficials per al valencià (primera vegada en la història que s’aprova una normativa oficial per al valencià); edició de Treballs d’Arqueologia Valenciana, en la nostra llengua, sobre indrets tan diversos com ara l’Olleria, Sant Miquel de Llíria o el Barranc del Cinc a Alcoi...
Aquesta notable activitat, qualificable de preautonòmica, va ser completada amb una seriosa preocupació per la conservació del patrimoni cultural valencià, enmig de les catastròfiques circumstàncies que envoltaven el moment. Així, l’Ordre del Ministeri d’Instrucció Pública del 17 de juny de 1937, sobre els fons bibliogràfics i altres béns culturals custodiats al Col·legi del Patriarca de València, determina el reconeixement per part del Govern Central de l’ Institut d’Estudis Valencians i el seu Conseller com a interlocutors vàlids amb autoritat sobre la urgència d’abordar les qüestions culturals que afectaven tot el territori valencià.
És més, l’esmentada Ordre Ministerial fixa una subvenció de l’Estat per valor de 20.000 pessetes per a la “Biblioteca del País Valencià”, la qual cosa significa un reconeixement explícit d’aquesta entitat. Aquesta lloable activitat pública ha fet merèixer a Bosch i Morata l’apel·latiu de “el nostre primer Conseller de Cultura”; qualificatiu arreplegat en materials bibliogràfics editats per la pròpia Generalitat.
El valencianisme democràtic dels anys 30 del segle XX va bastir un sorprenent edifici públic per al conreu i la propagació de la nostra cultura; com a exemple d’aquest esperit, reproduïm el text de la Memòria de l’IEV, redactat pel propi Conseller:
“Quan en 1707el País Valencià quedà sotmès a la unificació de les lleis castellanes per la voluntat d’un rei despòtic, el temperament creador, les iniciatives genials i l’impuls característic del poble valencià quedaren anul·lats per la llosa viva que pesava per sobre d’ell en forma de centralisme polític i cultural (...)
Apremia la rectificació, a més, per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença, per exigències inel·ludibles de la realitat dinàmica en què vivim necessitada d’organismes serenament orientadors i meticulosament analítics que, recollint el nostre tresor clàssic, el salven i el posen al dia; que descobrint cultura, l’entreguen a la civilització; que depurant i acurant la nostra llengua, l’habiliten definitivament com a vehicle natural de la cultura valenciana; que per la investigació científica metodotitzada, organitze una poderosíssima col·laboració social per a la seua aplicació a les arts, a les indústries i a totes les activitats de la vida moderna; que estudiant els fenòmens econòmics del País Valencià: producció, circulació, distribució, consum, etc, produïsca el benestar d’un poble com el País Valencià (...)
L’INSTITUT, amb la formidable labor que li pertoca, ha de reflectir el nostre seny en totes i cada una de les seues seccions (...) La missió és àrdua, penosa, però, per ço mateix, més estimulant i meritòria (...) L’INSTITUT, a més de fer ciència, serà estímul vigorós de la consciència valenciana desvetllant el sentiment íntim de la seua existència, la inquietud de la seua personalitat. Evidenciarà una veritable tradició que respon a una idealitat patriòtica, la qual, posada en activitat, ha d’expandir les seues creacions en tots els ordres per arreu del món (...)” (Memòria IEV. Membres. Reglament Interior. València, 1937, pp. 5-15).
Malauradament, les conseqüències de la guerra de 1936-39 posaren fi a aquestes incipients institucions públiques culturals valencianes; les conseqüències per a una persona compromesa amb el valencianisme democràtic, com el Conseller Bosch i Morata, foren alhora desastroses. L’eixida cap a França, l’estada a centres de confinament i per últim l’exili mexicà, marcaren l’existència posterior d’aquest xativí qui, com a Conseller, veié realitzada una de les seues màximes aspiracions polítiques: La creació d’institucions públiques que abraçaren el conjunt de territoris valencians.
D’altra banda, però, els darrers anys han vingut succeint-ne significatius reconeixements a la figura del Conseller Bosch i Morata i a la seua obra política; així, el 29 de desembre de 1997 l’Ajuntament de València nomenà Fill Adoptiu el nostre primer Conseller de Cultura, amb la dedicació d’un carrer amb el títol de: “Carrer Conseller Francesc Bosch”. Igualment, en dates recents, el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana ha aprovat una resolució en què el reconeix com a “conseller preautonòmic valencià”. Finalment, Xàtiva compta amb una escola pública que duu el seu nom, la qual, fruit d’una extraordinària remodelació, va rebre la visita d’importants càrrecs polítics valencians.
Ara, amb el record d’aquest important llegat i tota la tenacitat que una persona és capaç d’aportar en el treball pel Poble Valencià, així com per la dignificació de l’ús de la nostra llengua, hem de ser els i les representants d’aquest mateix Poble qui, en agraïment als qui ens precediren, reconeguem la figura d’un infatigable difusor del dret a l’autonomia, des del valencianisme democràtic i les institucions genuïnament valencianes.
Per tot això presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
1. Les Corts Valencianes fan reconeixent públic del Conseller Francesc Bosch i Morata, amb motiu de la contribució que la seua obra política significà pel desvetllament de la consciència del Poble Valencià, com a nacionalitat històrica.
2. Les Corts Valencianes reconeixen en el Conseller Francesc Bosch i Morata, d’acord am el nivell de l’activitat política que desenvolupà, una figura assimilable a la de “Conseller Preautonòmic”.
3. Les Corts Valencianes assumeixen que el conjunt d’institucions, entitats, guardons i certificats realitzats davant l’autoritat del Conseller Francesc Bosch i Morata, a la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valencià, són part integrant del patrimoni cultural i polític del Poble Valencià.
4. Les Corts Valencianes declaren que la Generalitat té el deure i l’honor de preservar el record del conseller Francesc Bosch i Morata, tot senyalitzant, per al coneixement públic, els edificis que ocupà l’IEV , a la ciutat de València.
5. Les Corts Valencianes, com a expressió d’agraïment al serveis oferits al Poble Valencià, pel Conseller Francesc Bosch i Morata, faran arribar els acords anteriors als seus descendents directes, en la forma habitual en aquests casos.
Les Corts, 15 de maig del 2009
Josep Maria Pañella
