compromispv-treball

PROPOSICIÓN DE LEY DE DACIÓN EN PAGO DE LA VIVIENDA HIPOTECADA CON LIBERACIÓN DE LA DEUDA

2011-02-03T00:29:00.000-08:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera Catalá y Mónica Oltra Jarque, Síndico y Portavoz adjunta respectivamente del grupo parlamentario COMPROMÍS, a tenor de lo dispuesto en el artículo 170, presenta la siguiente Proposición de Ley para presentar a la Mesa del Congreso de los Diputados.

La motivación de la presente propuesta se fundamenta en el hecho de que durante los últimos años, instituciones y entidades financieras nos han querido hacer creer que la sociedad española era cada vez más rica y con mayor capacidad de deuda gracias al aumento del valor de los inmuebles. Pero el tiempo ha demostrado que este aumento patrimonial era ficticio, fruto de la burbuja inmobiliaria y del modelo de crecimiento económico especulativo no productivo y financiero. Este modelo de crecimiento nos ha dejado unos sueldos estancados y un patrimonio inmobiliario que vale menos que las deudas que se contrajeron con las entidades financieras debido al hecho de que las tasaciones hechas por los inmuebles estaban sobrevaloradas y fuera de la realidad.

El estancamiento de los salarios, el vertiginoso aumento del precio de la vivienda, el escaso mercado de alquiler, unos tipo de interés a mínimos históricos, una normativa muy laxa en cuanto a la responsabilidad de los bancos y cajas ante las condiciones ofertadas para créditos e hipotecas, así como una deficiente supervisión por parte del Banco de España, han obligado a decenas de miles de familias a hipotecarse hasta 40 años para poder hacer frente al gasto mensual derivado. El estallido de la burbuja inmobiliaria y la crisis financiera y económica han dejado a numerosa población en paro, y la imposibilidad de muchas familias de hacer frente a la deuda hipotecaria está siendo una realidad cada vez mayor y una de las nuevas causas de exclusión social.

La ejecución hipotecaria es el hecho de perder la vivienda por impago del crédito hipotecario. La vivienda sale a subasta, y la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) 1/2000 establece que, en caso de no presentarse postores, el banco puede adjudicarse la vivienda por el 50% del valor de la nueva tasación. El banco no solo se queda con la vivienda por un precio mucho menor que el precio por el que se firmó la hipoteca, sino que además puede reclamar el pago de la deuda restante. A diferencia de otros países como los anglosajones, en España, el préstamo es personal con garantía hipotecaria, es decir que grava la persona y no la propiedad. En caso de impago, la persona queda embargada a través de la vivienda, resto de bienes y sueldo, dejándola en un estado de vulnerabilidad, desprotección y con un alto riesgo de caer en la exclusión social.

Así, la persona que se hipotecó por la compra de una vivienda, ante la imposibilidad de hacer frente a los pagos mensuales, se queda sin casa, con una deuda aún con la entidad y con una mancha en el expediente o “historial de crédito”, que imposibilita alcanzar nuevas fuentes de financiación, el ejecutado está abocado no solo a la exclusión social, sino también a la exclusión financiera, dado que la impunidad con que las entidades financieras incluyen a los clientes deudores en ficheros de morosos, les imposibilita en la práctica la recuperación de su propia vida civil y económica.

Este hecho tiene consecuencias dramáticas para el conjunto de la sociedad y para las familias que ven que, mientras las entidades financieras reciben ayudas millonarias para hacer frente a la crisis, con dinero que salen de los impuestos que pagamos entre todos, esta misma valoración de la gravedad de la crisis no se le aplica a la ciudadanía, en tanto que trabajadora y consumidora, por los que vale únicamente el principio jurídico de "pacta sunt servanda" (los contratos se tienen que respetar). Sin embargo, no se aplica este criterio a la tasación que el banco utilizó para otorgar el préstamo, tasación que forma parte del pacto entre dos partes y por lo tanto debería ser respetada por la entidad financiera. Así pues, al contrario que en el caso español, en muchas de las legislaciones de nuestro entorno como Francia, Bélgica, Alemania o los países anglosajones se tiene en cuenta la situación de sobreendeudamiento personal y deuda hipotecaria de las personas físicas, cuando el deudor lo es de buena fe (por causas sobrevenidas) y el bien hipotecado es la vivienda habitual.

La Sección Segunda de la Audiencia Provincial de Navarra en un Auto de 17 de diciembre de 2010, sentenció, por primera vez en el Estado español, que la entrega de un piso hipotecado al banco salda la hipoteca pendiente, a la manera de lo que pasa en otros países. El litigio se dio entre una entidad bancaria y un cliente al cual el banco se había quedado el piso en subasta (por un valor inferior al de tasación) y al que le exigía igualmente los pagos mensuales de la deuda que consideraba pendiente.

Se trata de un caso particular y la sentencia ha sido recurrida al Supremo, pero la interpretación del juez navarro señala que, aún siendo el precio de adjudicación por subasta de un piso inferior a la deuda, la entrega del piso cancela la totalidad del que se debe. Es decir, que se considera una dación en pago.

Por lo dicho con anterioridad y de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 170, el GRUPO PARLAMENTARIO COMPROMÍS presenta la siguiente Proposición de Ley para presentar a la Mesa del Congreso de los Diputados.

PROPOSICIÓN DE LEY DE DACIÓN EN PAGO DE LA VIVIENDA HIPOTECADA CON LIBERACIÓN DE LA DEUDA

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

El objetivo de la presente Ley es adecuar la legislación sobre bienes inmuebles hipotecados a los países de nuestro entorno, de manera que se introduzca en el tráfico jurídico mayor seguridad para los compradores de inmuebles y prestatarios.

En la actualidad la vivienda hipotecada no constituye dación en pago que salde la deuda en caso de impago de las cuotas del préstamo y ejecución de la hipoteca. La tasación que hubiera servido de base para la concesión del préstamo se deja al arbitrio de una de las partes –la entidad financiera- lo cual vulnera en principio de que los contratos deben ser sinalagmático y no su cumplimiento no puede quedar al arbitrio de una sola de las partes. Este principio consagrado en el Código Civil se enerva en el caso de los bienes inmuebles hipotecados. Asimismo el principio “pacta sunt servanda” solamente se aplica rigurosamente al pago las cuotas, es decir, a una sola de las partes. Sin embargo el pacto que supone la tasación inicial, se varía en función de los intereses de la entidad bancaria, independientemente de que la vivienda no haya sufrido menoscabo en su estructura o alteraciones que justificasen esa variación a la baja de la tasación inicial, más allá de las subjetivas valoraciones de mercado realizadas de parte.

Al objeto de evitar estos abusos de derecho y de adecuar la legislación sobre hipotecas a los principios generales de las obligaciones y contratos contenidos en la legislación civil, se aprueba esta Ley que viene a sustituir la anterior regulación, adecuándose a los tiempos y coyunturas del nuestros tiempos.

Artículo 1. OBJETO
El objeto de la presente Ley es introducir límites y reglas claras, que permitan dotar de seguridad jurídica la actividad crediticia para evitar abusos por parte de las entidades financieras y el sobreendeudamiento familiar.

Artículo 2. ENTREGA DE LA VIVIENDA HIPOTECADA COMO DACIÓN DE PAGO
Las personas que posean la plena propiedad de una vivienda personal o familiar habitual que esté hipotecada, podrán darla en pago al titular de la hipoteca que consta en el Registro de la Propiedad. La dación unilateral en pago transmitirá la plena propiedad de la vivienda, y extinguirá la totalidad de la deuda vigente garantizada por hipoteca por capital, intereses, penalizaciones, comisiones, y cualquiera otro concepto.

Artículo 3. FORMA
La dación unilateral en pago se concederá en escritura pública, que será notificada al titular de la hipoteca que consta en el Registro de la Propiedad, acompañada de acta notarial que acredite que se trata de una vivienda personal o familiar habitual.

Artículo 4. INSCRIPCIÓN EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD
La presentación en el Registro de la Propiedad de los documentos expresados en el artículo anterior llevará a la inscripción de la vivienda a nombre del titular o titulares de la hipoteca, que quedará cancelada. En ningún caso se necesitará el consentimiento del titular o titulares de la hipoteca para llevar a cabo esta inscripción.

Disposición derogatoria primera. Derogación de normas.
Queda derogado el artículo 670 de la Ley 1/2000 de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil.

Disposición derogatoria segundo. Cláusula general de derogación.
Quedan derogadas cuantas disposiciones legales o reglamentarias se opongan o contradigan el contenido de la presente Ley.

Disposición final primera. Despliegue y aplicación.
El Gobierno y la comunidad autónoma, en el ámbito de sus competencias respectivas, pueden dictar todas las disposiciones que sean necesarias para desarrollar y aplicar la presente Ley.

Disposición final segunda. Entrada en vigor y aplicación.
La presente ley entrará en vigor en el término de veinte días desde su publicación en el Boletín Oficial del Estado (BOE) y se aplicará a cualquier préstamo hipotecario en vigor.

Las Cortes, a 28 de enero de 2011

Enric Morera Catalá Mónica Oltra Jarque

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE ESCOLES OFICIALS D'DIOMES

2010-09-22T02:14:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del grup parlamentari COMPROMÍS, a l’empara d’allò disposat a l’article 160 i concordants del Reglament de les Corts, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Les escoles oficials d'idiomes (EEOOII), úniques institucions públiques dedicades exclusivament a l'ensenyament d'idiomes de l'Estat espanyol, permeten que la ciutadania tinga una formació contínua i de qualitat en llengües. No hi ha una institució semblant a Europa i per tant constituïxen un referent a la Unió Europea.

Darrere de l'entrada en vigor de la L.O.E., les escoles oficials de la Comunitat Valenciana experimenten un moment de canvis, d'adaptació a un nou Pla d'Estudis i un procés de convergència amb les titulacions europees.

Aquesta conjuntura té el vessant positiu de permetre que les EEOOII refermen el lloc que ocupen davant de noves demandes socials i, al seu torn, redefinisquen les funcions que exerceixen en el nou panorama educatiu de la Comunitat Valenciana.

Així, en una societat plurilingüe i multicultural, les EEOOII tenen un paper primordial, com és la formació en llengües de formadors, el perfeccionament en nivells de competència lingüística adquirits en altres etapes de l'ensenyança, i l'especialització de l’ idioma per a fins professionals específics.

Per això, proposem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts acorden instar el Consell a:

§ Invertir en una xarxa d'EEOOII de qualitat, i optimitzar així els recursos humans i materials ja existents.
§ Elaborar i aprovar un mapa escolar que done prioritat a la creació de noves escoles que responga a criteris demogràfics, geogràfics i socioeconòmics i no a criteris polítics el qual replantege la política d’aularis, aclaresca la seua situació administrativa i n’agilitze la independència de les escoles mares.
§ Que, per tal d’adaptar-se a les noves demandes d’idiomes, es plantege la potenciació d'idiomes europeus, i d'altres idiomes com el xinés, l'àrab o el rus que ens obrin mercats i propicien inversions. I què aquests idiomes s'impartisquen en el futur en les EEOOII, especialment en les Escoles on s'estan impartint ja, i es garantisca l'ensenyament, almenys, d’un grup de tots els cursos, nivells i idiomes.
§ Incloure en el disseny de la política del plurilingüisme en les etapes formatives obligatòries, l'ensenyament de segons i tercers idiomes europeus de menor difusió en la nostra Comunitat, però tan importants per al coneixement de l'acerb cultural europeu com són l'italià, el francès, l'alemany o el portuguès.
§ El reconeixement i validació públics preferent de les titulacions d'EEOOII, i que les comissions de la Conselleria corresponent elaboren les Proves de Certificació i s'administren en coordinació amb els Instituts en col·laboració amb les EEOOII.
§ Facilitar l'especialització als professors d'EEOOII en altres disciplines en llengua estrangera com formadors de formadors i es faça una oferta formativa.
§ Establir, en la planificació de les escoles d’idiomes, grups d'alumnes per grups inferiors a 15 alumnes per tal d’assegurar un ensenyament d'idiomes de qualitat, i basar-ne els currículums en directrius europees com el Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües.
§ La creació de nous grups en les EEOOII per a la formació en llengües de professors d'infantil, primària, secundària, formació professional i ensenyaments especialitzats que comporte el corresponent augment de l'oferta educativa en les EEOOII, de manera que la ciutadania no veja minvades les possibilitats d'accés a les escoles.
§ Garantir i realitzar una discriminació positiva cap a l'ensenyament dels dos idiomes cooficials de la Comunitat, el valencià i l'espanyol per a estrangers.
§ Recuperar el nivell “Superior” d'ensenyança (Nivell C del Marc Comú Europeu de Referència) que s'ha perdut amb la nova ordenació acadèmica, i que s'implante en totes les EEOOII.
§ Adoptar les mesures adients per a poder, igual que els Conservatoris de Música i Dansa o les Escoles d'Art i Disseny, aconseguir el rang d'estudis superiors per mitjà de la consideració d'aconseguir una titulació superior per a Tècnic en Idiomes en les EEOOII.
§ La creació de la segona Escola d’Idiomes a la ciutat de València.
§ La construcció de manera urgent de l’edifici que ha d’albergar l’escola d’idiomes de la ciutat de València ja existent.

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE CUSTODIA COMPARTIDA

2010-09-22T01:39:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mónica Oltra Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario COMPROMÍS, presenta al amparo del art. 160 y concordantes del R.C. la Proposición No de Ley, de tramitación ordinaria, basada en la siguiente:

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

El Conseller de Gobernación, Honorable Sr. D. Serafín Castellano, anunció a raíz de la aprobación por parte de las Cortes de Aragón de una legislación autonómica sobre derecho de familia que ha incluido la custodia compartida en el ordenamiento jurídico, que antes del verano el gobierno valenciano presentaría en Les Corts un proyecto de ley que incluiría la propuesta de custodia compartida en las relaciones familiares.

Habida cuenta de la expectativas que ha creado este anuncio, y sobre todo habida cuenta de la necesidad de adaptar la legislación de familia a las nuevas realidades sociales, en que la familia de corte tradicional, ha dado paso a otras formas de familia más diversos y plurales, familias monoparentales, familias sin hijos, familias reconstituidas, familias homoparentales, etc. es necesario que se dé cumplimiento a este anuncio en sus propios términos.

El avance de las mujeres en la conquista de la vida pública, el acceso al mercado laboral, exige como correlato necesario de equidad la incorporación en la misma medida, de los hombres a la vida privada, cuidado de los descendientes y ascendientes, labores en el hogar, etc. De no producirse dicho correlato corremos el riesgo de perpetuar la doble jornada, término con el que se ha acuñado el fenómeno social de las mujeres que ejercen su labor fuera y dentro del hogar sin la corresponsabilidad de sus compañeros de vida.

Equiparar las obligaciones y derechos en las relaciones familiares entre hombres y mujeres o entre los miembros de la pareja, también en caso de nulidad, divorcio o separación matrimonial es condición para que se produzca este avance en la igualdad entre hombre y mujeres.

Es por esto que el grupo COMPROMÍS presenta la siguiente:

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN

A) Les Corts instan al Consell a que antes de finalizar el período de sesiones cumpla su anuncio de presentar en este Parlamento, un Proyecto de Ley sobre Derecho de Familia que introduzca el concepto de coparentalidad y custodia compartida de los y las menores y que albergue al menos, los siguientes contenidos:

a) Artículo sobre los menores y su situación post-ruptura familiar”

1. Las situaciones de nulidad, separación o divorcio no eximen a los padres de sus obligaciones para con los hijos, debiendo el Juez adoptar las medidas oportunas en relación a los hijos comunes habidos respecto a su crianza, cuidado y educación.

2. Los hijos e hijas de padres separados tienen derecho a seguir conviviendo con ambos progenitores en igualdad, basándose este derecho en el principio fundamental de su bienestar, el cual se preserva con el mantenimiento de con carácter general de las relaciones paritarias con ambos progenitores tras la ruptura del vínculo matrimonial o paramatrimonial. Así mismo, los progenitores tienen el derecho, y la obligación, de preservar, mantener y potenciar el vínculo con sus hijos a todos los niveles en situaciones como las antedichas.

3. El principio de coparentalidad que rige las relaciones paterno y materno filiales en las situaciones de crisis familiar tenderá a garantizar la convivencia alterna igualitaria de los hijos con ambos progenitores.

b) Artículo sobre la patria potestad compartida y su ejercicio. La alternancia convivencial”

Salvo acuerdo expreso o autorización judicial, la patria potestad de los menores será ejercida de forma conjunta por ambos progenitores.

Podrá decretarse la privación en el ejercicio de la patria potestad de cualquiera de los progenitores cuando existan causas para ello. Así, el derecho a la convivencia igualitaria del menor con ambos progenitores sólo podrá ser limitado en el supuesto de existir sentencia penal firme relativa a cualquiera de los progenitores.

3. Siempre que sea posible, habrá de respetarse el principio de la no separación de hermanos.

4. Las medidas judiciales que se adopten, partiendo del principio de coparentalidad indicado en el artículo 1º, habrán de regular los siguientes aspectos:

-Períodos de alternancia convivencial por parte de uno y otro progenitor en el ejercicio de la patria potestad compartida.
-Régimen de estancias y comunicaciones a favor de cada progenitor en los períodos en que los menores convivan con el otro progenitor así como, en su caso, de las respectivas familias extensas.
-Contribución por parte de cada progenitor a las cargas del matrimonio y a los gastos de los menores.
-Cualesquiera otro solicitados a instancia de parte y que afecten a los menores.
-El Juez, cuando deba adoptar cualquiera de las medidas anteriormente indicadas, velará por el cumplimiento del derecho de los menores a ser oídos.
-El Juez, antes de adoptar alguna de las decisiones a que se refieren los apartados anteriores, de oficio o a instancia de parte, podrá recabar dictamen de especialistas debidamente cualificados, relativo a la idoneidad del modo de ejercicio de la patria potestad y del modelo de alternancia de los menores.
-A la hora de fijar el régimen de coparentalidad aplicable, el Juez habrá de valorar los siguientes aspectos:
-La práctica seguida anteriormente por los padres o los acuerdos que hubiesen firmado o desarrollado con anterioridad.
-Los sentimientos expresados por el niño en las condiciones previstas.
-La actitud de cada uno de los padres para asumir sus deberes y respetar los derechos del otro.
-El resultado de las exploraciones periciales que hayan podido efectuarse.

c) Artículo sobre la mediación en los procesos de familia con menores. El plan de coparentalidad”

1. Con la finalidad de fomentar los acuerdos entre los progenitores en relación a sus hijos, y con carácter previo obligatorio al proceso judicial, el juez remitirá a los progenitores a un servicio de mediación para elaborar un plan de coparentalidad. Los acuerdos que se alcancen en dicha mediación serán vinculantes para ambos progenitores.
2. En el caso de no llegarse a un acuerdo en la mediación, cada uno de los progenitores podrá presentar su propio plan de coparentalidad, sobre la base del derecho del niño a la convivencia igualitaria con ambos progenitores. En este último caso el juez decidirá la forma de convivencia alternativa que sea mejor para el menor.

B) El Consell dará cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de seis meses desde su aprobación.

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA D'ATENCIÓ A LES PERSONES GRANS

2010-09-22T01:36:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Benestar Social, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria al voltant de les necessitats i atenció integral per a les persones grans?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2010-09-22T01:32:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Consell, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general del Consell al voltant de la violència de gènere?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE TRANSPARÈNCIA

2010-09-22T01:28:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Indústria, Comerç i Innovació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Infraestructures i Transport la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Cultura i Esport, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Sanitat la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l'interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Justícia i Administracions Públiques, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Benestar Social, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Governació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Turisme, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Solidaritat i Ciutadania, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

2010-09-22T01:25:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Consellera de Solidaritat i Ciutadania la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria en matèria de cooperació al desenvolupament?.

Les Corts, 2 de setembre de 2010

Mónica Oltra Jarque

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE SANITAT

2010-09-22T01:20:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromis, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria d’Educació al voltant de la inversió de recursos en el sistema educatiu públic?.

Les Corts, 2 de setembre 2010

Mónica Oltra Jarque

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE ÀREA SOCIO-SANITARIA PEDRERA

2010-09-14T04:25:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Xavier Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari Compromís, i Josep Maria Pañella Alcácer, diputat de Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.

Des de fa molts anys la comarca de la Marina Alta ve patint la manca d’infraestructures socials que donen cobertura a discapacitats intel·lectuals i malalts mentals. Davant això, aquests col·lectius que han tingut que traslladar-se a altres municipis per a poder ser atesos, tenint que desplaçar-se en alguns casos fins i tots a altres províncies del País Valencià. Després de vàries reunions amb la Conselleria de Benestar Social, es va arribar a l’acord de crear un àrea socio-sanitària, que no només done cobertura al municipi de Dénia, sinó també a tota la comarca de la Marina Alta. Dins d’aquesta àrea, estarà inclosa una Residència per a disminuïts psíquics greument afectats, un centre específic per a malalts i un centre de dia, que posarà punt i cap a una sèrie de carències històriques de la Marina Alta.

Per aquests motius i d’acord amb la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Dénia va cedir en Ple del mes de setembre, la parcel·la ubicada junt l’antic hospital de la Pedrera, hui reconvertit en HACLE, a la Conselleria de Benestar Social. Una parcel·la de 10.279,40 m2 per a la ubicació d’aquest centre. Des d’aquest moment, la Conselleria de Benestar Social i l’Ajuntament de Dénia han vingut treballant conjuntament per a que dites infraestructures puguen ser realitzades després de molts anys d’espera; havent-se iniciat la redacció dels projectes bàsics d’execució dels centres, requisit indispensable per l’execució de les obres. A la vista de la sol·licitud de recolzament efectuada per l’Ajuntament de Dénia i consideració que dites infraestructures redundaran en benefici de tota la comarca de la Marina Alta.

Per tot l’exposat és pel que presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts insten a la Conselleria de Benestar Social a:
1. Articular els recursos tècnics necessaris per a continuar treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Dénia, amb el fi de dotar a la comarca de la Marina Alta de:

Una residència per disminuïts psíquics greument afectats.
Un Centre específic per a malalts mentals.
Un centre de dia.
2.- Garantir que dites infraestructures siguen realitat el més prompte possible a la vista de la demanda existent en tota la comarca de la Marina Alta.

Les Corts, 8 de setembre de 2010

Josep Maria Pañella Enric Morera i Català

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE INCENDI ALCALATÉN

2010-09-14T04:01:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per diputat del Grup Parlamentari Compromís, Josep Mª Pañella i Alcàcer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell .

Els municipis de l'Alcora, Les Useres, Costur, Atzeneta del Maestrat, Figueroles i Llucena van sofrir a l'agost de 2007 un dels incendis més importants registrats al País Valencia. En total les flames van calcinar 5.775 hectàrees. Després de la repoblació de la zona, per part de la Generalitat, diputació de Castelló i l'associació d'afectats, l'Estat i la Generalitat van acordar indemnitzar amb 3 milions d'euros cadascun als afectats. El Govern central sí que va aportar els diners, al setembre de 20007, mentre que la Generalitat segueix sense aportar-ho. Quin és el motiu del retard del pagament de la Generalitat?

Les Corts, 14 de setembre del 2010

Josep Mª Pañella i Alcàcer Enric Morera i catalá

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE AEROPORT DE CSTELLÓ

2010-09-14T03:03:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per diputat del Grup Parlamentari Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Conseller d’Infrastructures i Transport, sobre l’Aeroport de Castelló.

Quins són els motius del retard de la posada en funcionament de l’Aeroport de Castelló?

Les Corts, 14 de setembre del 2010

Josep Mª Pañella i Alcacer Enric Morera i Catalá

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE ALA TENSIÓ A LA VALL D'ALBA

2010-09-14T02:59:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Xavier Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.
A finals del passat mes de juliol la Direcció general d'Energia de la Conselleria d’Infrastructures i Transport va resoldre favorablement la sol·licitud d'Iberdrola per construir una línia d'alta tensió que creuarà part de la Vall d'Albaida, en algunes zones d'alt valor paisatgístic, com la Covalta, la Font del Patge, o la Serra del Torrater fins a arribar al Pou Clar.
La Generalitat Valenciana autoritza, d'aquesta manera, la construcció d'una línia d'alta tensió de 132 quilovats que tindrà trams aeris i altres subterranis i que travessarà els termes municipals d'Albaida, Benissoda, Agullent i Ontinyent, connectant la denominada “ST Ontinyent”amb la “Juan Urrutia-Alcoi”. La major part de l'estesa elèctrica que es va a instal·lar serà visible en zones emblemàtiques com la Covalta o la part baixa de la Serra del Torrater, precisament on es conserva l'última vegetació boscosa que es va salvar del desastre dels incendis de juliol de 1994 que van assolar el terme municipal d'Ontinyent. L’incendi que va assolar aquesta setmana la Vall d’Albaida està en la zona per la que passa la línia d’alta tensió, una coincidència que beneficia a Iberdorla que haurà de fer la instal·lació de les torres d’alta tensió en una zona que ha quedat arrasada i on no cal tallar arbres
Per tot l’exposat és pel que presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts insten el Consell a:
La paralització de la construcció de la línia d’alta tensió ST Ontinyent amb la “Juan Urrutia-Alcoi”.
Repoblar amb caràcter d’urgència tota esta zona afectada pel foc.
Les Corts, 13 de setembre del 2010

Enric Morera i Català

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE EL METRO A BÈTERA

2010-09-09T03:48:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

El mes d'octubre de 2008 la Gerent de FGV –Na Marisa Gracia- difongué públicament davant els mitjans de comunicació que milloraria la freqüència de trens fins a Bétera a finals de 2009. Per realitzar aquesta millora en les freqüències era necessari el desdoblament de la via a la parada de Psiquiàtric i altres millores (no explicades) al tram Seminari-Bétera.
Vist que les obres no avançaven, des del Grup Parlamentari Compromís, el 16 de novembre de 2009, preguntarem directament al Conseller Mario Flores quan començarien eixes obres.
El Conseller Mario Flores contestà el 21 de desembre que les obres s’iniciarien durant el segon trimestre de 2010.
Ja que els terminis anunciats pel Conseller finalitzen en breu, i no hem vist que s’inicie cap obra en el tram Seminari-Bétera de la Línia 1

És per això que presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1. Les Corts insten el Consell i concretament a la Conselleria d’Infraestructures i Transport a què s’inicien, urgentment, les obres de millora en el tram Seminari-Bétera que permeten una millora de les freqüencies de metro per als veïns/es de Bétera abans que finalitze l’any 2010.

2. El Consell retrà compte, davant les Corts, del compliment d’esta Resolució en el termini de tres mesos des de la seua aprovació.

Les Corts, 9 d’agost 2010

Enric X. Morera i Català

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE PRESÈNCIA DE LA POLÍCIA AUTONÒMICA EN ACTES FESTIUS

2010-09-09T03:42:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària sobre Policia Autonòmica Valenciana

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L'article 55 de l'Estatut d'Autonomia, assenyala, en el seu article 55, que la Generalitat, mitjançant una Llei dels Corts, «crearà» un Cos únic de la Policia Autònoma de la Comunitat Valenciana en el marc del present Estatut i de la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Entre les funcions que ha d'exercitar la Policia Autòctona estarà la «protecció de les persones i béns i el manteniment de la seguretat pública». Igualment en aqueix mateix precepte estatutari es diu que es crearà la «Junta de Seguretat» que, sota la Presidència del president de la Generalitat i amb representació paritària de l'Estat i de la Generalitat, coordinarà les actuacions de la Policia Autònoma i dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.

Este precepte estatutari no ha estat desenvolupat i només disposem d'un embrió de policia autonòmica configurada per una unitat adscrita de la policia nacional que té funcions limitades. No obstant l'exercici de l'autoritat pública en actes festius que impliquen un cert risc podria entrar entre les seues competències mentre es desenvolupa l'article 55 de l'Estatut d'autonomia mitjançant la llei autonòmica corresponent i s'accedeixen a les competències de les autonomies més avançades.

És evident que es pot delegar l'exercici de l'autoritat completa a associacions, grups festius, penyes, confraries, quintos....etc en aquells actes fetius que impliquen un cert risc com poden ser els actes amb la presència de bous o coets.

Este estiu del 2010 hem lamentat la perdua de vides per accés indegut als recintes festius de persones que en cap cap haurien d'haver accedit al recintes festius. Aquest accés no pot ser regulat pels integrant de les comissions festives que prou faena tenen amb l'organització de la festa. Cal una garantia de seguretat que només pot ser efectiva mitjanant la presència de la seguretat pública. Esta presència ha de ser garantida en municipis sense presència de policia local.
Es fa evident que la futura policia autonòmica s'hauria de fer càrrec d'esta competència.

A més a més, l'embrió de la futura policia autonòmica hauria de ser present en estos actes que impliquen un cert risc per tal de exercir les competències de seguretat i control de la legalitat que en cap cas pot ser assumit per les comissions festives

Per tot allò exposat, presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts Valencianes insten el Consell a que mitjançant la Conselleria de Governació adopte les mesures corresponents per a que el cos adscrit de la policia nacional siga present en tots els actes festius que comporten un cert risc per a supervisar, entre altres mesures, la seguretat de l'acte, les garanties sanitàries, el dispositiu de protecció civil i l'accés als recintes festius de les persones adequades.

Les Corts, 3 d’agost de 2010

Enric X. Morera i Català

PROPOSICIÓ DE LLEI SOBRE LA LLEI DE LA POLICIA AUTONÒMICA

2010-09-09T03:39:00.000-07:00

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE CONSORCI DE BOMBERS

2010-09-09T03:37:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària sobre situació dels Consorcis de Bombers de la Comunitat Valenciana.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

El 26 de juliol del 2010, els treballadors dels Consorcis de Bombers de Castelló, València i Alacant, a través dels seus representants sindicals, van traslladar al president de Consell, la situació per la qual estan passant, tant econòmica com dotacional, degut, segons ells, a la nul·la gestió i falta de pagament de les quantitats que obligatòriament hauria d'haver fet la Generalitat a través de la Conselleria de Governació.

Per este motiu, presente la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

Les Corts insten a la Conselleria de Governació a:

1.- Fer efectives la totalitat de les obligacions de pagament que té pendents amb els tres Consorcis de Bombers de la Comunitat, i que ascendeix a més de 31.000.000 €.

2.- Agilitzar els tramites administratius necessaris perquè els professionals de les emergències puguen realitzar la seua labor amb la màxima eficàcia, i qualitat en el servici a la ciutadania dotant-los de:
· Vestuari d'intervenció i resta d'equipament en equip de protecció individual per a l'actuació en els servicis.
· Nous equips per a la xarxa COMDES.
· Augment de plantilla per a cobrir les necessitats mínimes quant a l'estabilitat del servici, sobretot en temporada estival i en les zones costaneres de la comunitat.
· Dotació de vehicles per a atenció als sinistres en primera eixida i forestals.

3.- La Conselleria retrà compte, davant les Corts. Del compliment d’aquesta resolució en el termini d’un mes des de la seua aprovació.

Les Corts, 28 de juliol e 2010.

Enric X. Morera i Català.

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE MÚSICA EN VALENCIÀ EN CANAL 9

2010-09-09T03:34:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària sobre posada en marxa d’un programa en Canal 9 dedicat a la música actual en valencià.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Als darrers anys, l’audiència de les televisions i emissores de RTVV ha caigut en picat i la ciutadania s’allunya de la radiotelevisió que deuria de sentir com la seua, per ser la més pròxima i per ser la valenciana. Estudis de sindicats, però, indiquen que en Canal 9, un 70% de la producció és externa i l’ús del valencià ha caigut fins ocupar només el 43% de la graella i això és, sense dubte, una de les causes de la pèrdua d’audiència mes a mes.
Atés l’article 18 de la Llei de Creació de RTVV, on diu que el Consell de la Generalitat “podrà establir les obligacions que es deriven de la naturalesa del servei públic de RTVV”, queda clar que la Generalitat té l’obligació legal i moral d’endreçar la programació de RTVV i acostar-la al poble.
Una bona forma de reconciliar a la societat valenciana amb la seua televisió pública seria mitjançant un programa dedicat a la música en valencià, perquè en els darrers anys comptem amb més autors, grups i tendències que mai i que fan una música en valencià d’excel·lent qualitat. D’esta manera, a més a més, es pot donar difusió a la nostra llengua, que passa per hores molt baixes en Canal 9 i així fer que RTVV complisca amb la Llei de Creació.
La realització d’este programa és molt factible per la gran quantitat de publicacions, discogràfiques, productores, col·lectius i experts que treballen dia a dia amb els músics i artistes que fan música actual en valencià.

Per tot això abans exposat, presente la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

1.- Les Corts Valencianes insten al Consell a que pose en marxa en Canal 9 un programa setmanal dedicat a la música actual en valencià, amb reportatges, entrevistes i emissió de videoclips, en horari de màxima audiència.

2.- Eixe programa haurà de tindre un espai ben destacat a la web de RTVV i en les xarxes socials que gestiona l’ens públic, per tal de fer arribar a la major quantitat de persones la rica producció musical que es fa en valencià.

Les Corts, 12 de juny de 2010

Enric Xavier Morera i Català

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE FINANÇAMEMT AUTONÒMIC

2010-09-09T03:31:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera, diputat del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Consell, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general del Consell sobre les alternatives per a la millora del finançament valencià dins del marc de l’acord signat amb l’Estat sobre nou model de finançament autonòmic?

Les Corts, 1 de setembre de 2010

Enric X. Morera i Català

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE CUSTODIA COMPARTIDA

2010-07-22T04:52:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mónica Oltra Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario COMPROMÍS, presenta al amparo del art. 160 y concordantes del R.C. la Proposición No de Ley, de tramitación ordinaria, basada en la siguiente:

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

El Conseller de Gobernación, Honorable Sr. D. Serafín Castellano, anunció a raíz de la aprobación por parte de las Cortes de Aragón de una legislación autonómica sobre derecho de familia que ha incluido la custodia compartida en el ordenamiento jurídico, que antes del verano el gobierno valenciano presentaría en Les Corts un proyecto de ley que incluiría la propuesta de custodia compartida en las relaciones familiares.

Habida cuenta de la expectativas que ha creado este anuncio, y sobre todo habida cuenta de la necesidad de adaptar la legislación de familia a las nuevas realidades sociales, en que la familia de corte tradicional, ha dado paso a otras formas de familia más diversos y plurales, familias monoparentales, familias sin hijos, familias reconstituidas, familias homoparentales, etc. es necesario que se dé cumplimiento a este anuncio en sus propios términos.

El avance de las mujeres en la conquista de la vida pública, el acceso al mercado laboral, exige como correlato necesario de equidad la incorporación en la misma medida, de los hombres a la vida privada, cuidado de los descendientes y ascendientes, labores en el hogar, etc. De no producirse dicho correlato corremos el riesgo de perpetuar la doble jornada, término con el que se ha acuñado el fenómeno social de las mujeres que ejercen su labor fuera y dentro del hogar sin la corresponsabilidad de sus compañeros de vida.

Equiparar las obligaciones y derechos en las relaciones familiares entre hombres y mujeres o entre los miembros de la pareja, también en caso de nulidad, divorcio o separación matrimonial es condición para que se produzca este avance en la igualdad entre hombre y mujeres.

Es por esto que el grupo COMPROMÍS presenta la siguiente:

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN

A) Les Corts instan al Consell a que antes de finalizar el período de sesiones cumpla su anuncio de presentar en este Parlamento, un Proyecto de Ley sobre Derecho de Familia que introduzca el concepto de coparentalidad y custodia compartida de los y las menores y que albergue al menos, los siguientes contenidos:

a) Artículo sobre los menores y su situación post-ruptura familiar”

1. Las situaciones de nulidad, separación o divorcio no eximen a los padres de sus obligaciones para con los hijos, debiendo el Juez adoptar las medidas oportunas en relación a los hijos comunes habidos respecto a su crianza, cuidado y educación.

2. Los hijos e hijas de padres separados tienen derecho a seguir conviviendo con ambos progenitores en igualdad, basándose este derecho en el principio fundamental de su bienestar, el cual se preserva con el mantenimiento de con carácter general de las relaciones paritarias con ambos progenitores tras la ruptura del vínculo matrimonial o paramatrimonial. Así mismo, los progenitores tienen el derecho, y la obligación, de preservar, mantener y potenciar el vínculo con sus hijos a todos los niveles en situaciones como las antedichas.

3. El principio de coparentalidad que rige las relaciones paterno y materno filiales en las situaciones de crisis familiar tenderá a garantizar la convivencia alterna igualitaria de los hijos con ambos progenitores.

b) Artículo sobre la patria potestad compartida y su ejercicio. La alternancia convivencial”

Salvo acuerdo expreso o autorización judicial, la patria potestad de los menores será ejercida de forma conjunta por ambos progenitores.

Podrá decretarse la privación en el ejercicio de la patria potestad de cualquiera de los progenitores cuando existan causas para ello. Así, el derecho a la convivencia igualitaria del menor con ambos progenitores sólo podrá ser limitado en el supuesto de existir sentencia penal firme relativa a cualquiera de los progenitores.

3. Siempre que sea posible, habrá de respetarse el principio de la no separación de hermanos.

4. Las medidas judiciales que se adopten, partiendo del principio de coparentalidad indicado en el artículo 1º, habrán de regular los siguientes aspectos:

-Períodos de alternancia convivencial por parte de uno y otro progenitor en el ejercicio de la patria potestad compartida.
-Régimen de estancias y comunicaciones a favor de cada progenitor en los períodos en que los menores convivan con el otro progenitor así como, en su caso, de las respectivas familias extensas.
-Contribución por parte de cada progenitor a las cargas del matrimonio y a los gastos de los menores.
-Cualesquiera otro solicitados a instancia de parte y que afecten a los menores.
-El Juez, cuando deba adoptar cualquiera de las medidas anteriormente indicadas, velará por el cumplimiento del derecho de los menores a ser oídos.
-El Juez, antes de adoptar alguna de las decisiones a que se refieren los apartados anteriores, de oficio o a instancia de parte, podrá recabar dictamen de especialistas debidamente cualificados, relativo a la idoneidad del modo de ejercicio de la patria potestad y del modelo de alternancia de los menores.
-A la hora de fijar el régimen de coparentalidad aplicable, el Juez habrá de valorar los siguientes aspectos:
-La práctica seguida anteriormente por los padres o los acuerdos que hubiesen firmado o desarrollado con anterioridad.
-Los sentimientos expresados por el niño en las condiciones previstas.
-La actitud de cada uno de los padres para asumir sus deberes y respetar los derechos del otro.
-El resultado de las exploraciones periciales que hayan podido efectuarse.

c) Artículo sobre la mediación en los procesos de familia con menores. El plan de coparentalidad”

1. Con la finalidad de fomentar los acuerdos entre los progenitores en relación a sus hijos, y con carácter previo obligatorio al proceso judicial, el juez remitirá a los progenitores a un servicio de mediación para elaborar un plan de coparentalidad. Los acuerdos que se alcancen en dicha mediación serán vinculantes para ambos progenitores.

2. En el caso de no llegarse a un acuerdo en la mediación, cada uno de los progenitores podrá presentar su propio plan de coparentalidad, sobre la base del derecho del niño a la convivencia igualitaria con ambos progenitores. En este último caso el juez decidirá la forma de convivencia alternativa que sea mejor para el menor.

B) El Consell dará cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de seis meses desde su aprobación.

Les Corts, 16 de juny de 2010

Mónica Oltra Jarque

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE RESIDÈNCIES DE LA TERCERA EDAT

2010-07-22T04:47:00.000-07:00

Com avalua i quina justificació dona la consellera als canvis normatius i adjudicacions sobre residències de la Tercera Edat que s’han anat aprovant mitjançant una ordre de 5 de desembre de 2007, i una resolució d’adjudicació del 5 d’octubre de 2009 que han suposat un gran benefici econòmic per a determinada empresa?

Les Corts, 4 de juny de 2010

Mónica Oltra

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE CURSOS NOCTURNS A L'IES DE CARLET

2010-07-22T04:43:00.000-07:00

LA MESA DE LES CORTS

Josep Maria Pañella i Enric Morera i Català, Diputat i Síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària sobre continuïtat de tots es cursos de batxillerat nocturn IES Eduardo Primo Marqués, de Carlet.

Ara fa més de trenta anys, un grup de carletins i de carletines es van mobilitzar per tal que l’Institut Eduardo Primo Marqués començara a impartir els cursos de batxillerat en règim nocturn. Des d’eixe moment han sigut centenars les persones que, tant de Carlet com de la resta de la comarca, han pogut cursar els estudis de batxillerat, cosa que, en molts dels casos, hauria sigut impossible si no s’haguera implantat aquest horari. Especialment molta gent treballadora, incloses les ames de casa, o molts estudiants de música, han pogut completar els estudis de batxillerat gràcies a aquest règim horari.

Enguany, la Conselleria d’Educació, de forma unilateral, ha suprimit el primer curs de batxillerat nocturn de l’IES Eduardo Primo Marqués per al pròxim curs 2010-2011, prohibint al centre fins i tot dur a terme la preinscripció, amb la pretensió clara d’eliminar, a partir del proper curs, el batxillerat nocturn a la nostra ciutat. Sent que es produiria un perjudici molt important per als nostres conciutadans i conciutadanes, i també per a altres municipis de la nostra comarca, i ateses les nombroses peticions que ja s’han produït per a matricular-se en el curs esmentat.

Per tot l’exposat és pel que presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

1-. Les Corts insten a la Conselleria de Cultura que reconsidere la seua actitud al respecte i permeta la continuïtat de tots els cursos de batxillerat en règim nocturn a l’IES Eduardo Primo Marqués, amb la corresponent dotació pressupostària i de professorat.

Les Corts, 19 de juliol del 2010.

Josep Maria Pañella i Alcacer Enric Morera i Català

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE PROGRAMA EN CANAL 9 DEDCAT A LA MÚSICA EN VALENCIÀ

2010-07-22T04:38:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària sobre posada en marxa d’un programa en Canal 9 dedicat a la música actual en valencià.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Als darrers anys, l’audiència de les televisions i emissores de RTVV ha caigut en picat i la ciutadania s’allunya de la radiotelevisió que deuria de sentir com la seua, per ser la més pròxima i per ser la valenciana. Estudis de sindicats, però, indiquen que en Canal 9, un 70% de la producció és externa i l’ús del valencià ha caigut fins ocupar només el 43% de la graella i això és, sense dubte, una de les causes de la pèrdua d’audiència mes a mes.
Atés l’article 18 de la Llei de Creació de RTVV, on diu que el Consell de la Generalitat “podrà establir les obligacions que es deriven de la naturalesa del servei públic de RTVV”, queda clar que la Generalitat té l’obligació legal i moral d’endreçar la programació de RTVV i acostar-la al poble.
Una bona forma de reconciliar a la societat valenciana amb la seua televisió pública seria mitjançant un programa dedicat a la música en valencià, perquè en els darrers anys comptem amb més autors, grups i tendències que mai i que fan una música en valencià d’excel·lent qualitat. D’esta manera, a més a més, es pot donar difusió a la nostra llengua, que passa per hores molt baixes en Canal 9 i així fer que RTVV complisca amb la Llei de Creació.
La realització d’este programa és molt factible per la gran quantitat de publicacions, discogràfiques, productores, col·lectius i experts que treballen dia a dia amb els músics i artistes que fan música actual en valencià.

Per tot això abans exposat, presente la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

1.- Les Corts Valencianes insten al Consell a que pose en marxa en Canal 9 un programa setmanal dedicat a la música actual en valencià, amb reportatges, entrevistes i emissió de videoclips, en horari de màxima audiència.

2.- Eixe programa haurà de tindre un espai ben destacat a la web de RTVV i en les xarxes socials que gestiona l’ens públic, per tal de fer arribar a la major quantitat de persones la rica producció musical que es fa en valencià.

Les Corts, 12 de juny de 2010

Enric Xavier Morera i Català

PREGUNTA AL PRESIDENT PER LES FUSSIONS DE CAIXES D'ESTALVI

2010-07-22T04:36:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari EU-BLOC-Verds-IR: Compromís d’acord amb les previsions reglamentàries, article 169 del RC, formula la pregunta següent al President del Consell perquè responga en la sessió de Ple corresponent.

El passat dijous es va anuncia la SIP entre Caja Madrid i Bancaixa i altres caixes de menor entitat. Anteriorment, la CAM ha formalitzat la seua fusió freda amb Caja Astur, Caja Cantabria i Caja Extremadura.

Este fet suposa un gran impacte sobre l'economia valenciana, en concret, sobre els instruments financers a l'abast de les empreses i de les administracions locals i autonòmica.

Davant estes fusions i les seues conseqüències, formule la següent pregunta:

Ha rebut pressions el Consell i les entitats financeres valencianes CAM i BANCAIXA per a que acceptaren entrar en les fusions proposades pel Banc d'Espanya i el govern del Sr. Rodríguez Zapatero?

Les Corts, 14 de juny del 2010

Enric Morera

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE RODALIES A LA NOVA FE

2010-07-22T04:27:00.000-07:00

LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.

El nou hospital La Fe de València tindrà, quan estiga a ple rendiment, unes xifres d’usuaris d’unes 4.000 persones diàries, de les quals 1.000 estaran hospitalitzades. El transport públic ha de ser excel·lent per a millorar la qualitat de vida i l’accés dels pacients i visitants al centre sanitari i cal que l’hospital compte amb tota classe de connexions per a facilitar els desplaçaments tant dels usuaris de la ciutat de València com de la resta de localitats valencianes a les que dóna servei. Una parada del tren de Rodalia suposaria una millora en el servei que cal que done l’estat als valencians i per això.

I és per això que presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts Valencianes insten el Ministeri de Foment a iniciar els tràmits per a construir, el més aviat possible, una parada de Rodalia en les proximitats del nou hospital de la Fe.

Les Corts, 16 de juny de 2010

Enric X. Morera i Català

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE RESIDENCIES SAVIA

2010-06-14T02:54:00.000-07:00

Per quin motiu el Consell no va recórrer davant del Tribunal Suprem la sentència del Tribunal Superior de Justícia, notificada el 30 de març del 2007, que obliga a la Generalitat a pagar més diners per plaça de residència a l’empresa Gerocentros-Savia?

Les Corts, 4 de juny de 2010

Mónica Oltra

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE RESIDÈNCIES DE LA TERCERA EDAT

2010-06-14T02:48:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE AVALS DE LES CAIXES

2010-06-14T02:41:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta amb sol·licitud de resposta oral en el ple formulada per la portaveu adjunta Mireia Mollà del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: COMPROMÍS, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre avals de la Generalitat.

Quina valoració fa el Consell de la paralització per part de la Comissió Europea dels expedients d’aval de la Generalitat a la CAM i BANCAIXA, per afavorir el finançament empresarial, adjudicats mitjançant resolucions del Consell de data 15 de desembre de 2009?

Les Corts, 28 de maig de 2010

Mireia Mollà

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE L'ESCOLA CARRASQUER DE SUECA

2010-06-14T02:35:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Josep Mª Pañella, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria en matèria de política lingüística en la nostra comunitat?.

Les Corts, 31 de maig del 2010

Josep Mª Pañella

PREGUNTA AL CONSELLER SOBRE L'ESCOLA CARRASQUER DE SUECA

2010-06-14T02:31:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la Consellera d’Educació sobre l’escola Carrasquer de Sueca.

Quines mesures té previstes, la Conselleria, per reparar les mancances en què es troba l’escola Carrasquer de Sueca?.

Les Corts, 1 de juny del 2010

Josep Mª Pañella i Alcacer Enric Morera

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

2010-06-14T02:15:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Josep Mª Pañella, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís”, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria en matèria de política lingüística en la nostra comunitat?.

Les Corts, 31 de maig del 2010

Josep Mª Pañella

PROPOSICIÓ NO DE LLEI D'URGÈNCIA SOBRE TREBALLADORS DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

2010-06-14T01:34:00.000-07:00

[+INFO]

PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE TREBALLADORS DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

2010-06-14T01:31:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera, Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat als articles 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació pel procediment d’urgència.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Els empleats públics de la Generalitat Valenciana tenen temes pendents amb l’administració des del mes de febrer de 2008, fa dos anys ja i que quedaren reflectits a l’Acord signat entre la Generalitat i els representants dels treballadors i treballadores de la funció pública valenciana.

Segons han destacat els sindicats, la Generalitat està compromesa a pagar la carrera professional des de gener de 2010, un pagament que no està afectat pel Reial Decret-llei 8/2010, excepte en la rebaixa d'un 5% de l'import corresponent a 2010 a partir de juny.

Per altra banda, l'oferta pública de 2010 també està prevista en l'acord de 2008, malgrat que algun sindicat no acceptà eixa oferta de 2008 per ser una oferta molt menuda, que no servia per a reduir la temporalitat i ara la Generalitat no vol convocar oferta en 2010, incomplint, novament, el que hi ha signat.
En la sessió de control al president de la Generalitat del passat 27 de maig, el cap del govern valencià digué que volia donar compliment a tot això que reclamen el sindicats.

Por tot això presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.- Les Corts Valencianes insten el Consell a finalitzar abans del 31 de juliol del 2010 les negociacions i que comencen a pagar als treballadors de la funció pública el més aviat possible per donar compliment a l’acord de febrer de 2008. De no complir-se o de no voler fer el pagament, la Generalitat obrirà d’immediat un procés de renegociació de l’acord de 2008.

2. El Consell retrà compte, davant les Corts, del compliment d’aquesta resolució en el termini d’un mes des de la seua aprovació.

Les Corts, a 3 de juny de 2010

Enric Morera

PREGUNTA AL PRESIDENT SOBRE LA PARÀLISI DEL GOVERN

2010-06-14T01:27:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE RETALLS OBRA PÚBLICA

2010-06-14T01:21:00.001-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR: COMPROMÍS, Enric Morera i Català, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Conseller d’Infraestructures i Transport, sobre obra pública.

El President del Govern Central, Sr. Jose Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un dur pla d'ajust en la sessió de Corts Generals el passat 12 de maig. Entre les mesures anunciades per a reduir el dèficit va anunciar la reducció de 6.045 milions d'euros entre 2010 i 2011 en inversió pública estatal. Pot informar la Conselleria d'Infraestructures i Transport sobre quines obres públiques, a la nostra autonomia, es veuran afectades per esta decisió i si afectarà esta retallada al Pla de Rodalies presentant recentment pel President Camps i el Ministre Josep Blanco ?

Les Corts, 27 de maig del 2010

Enric Morera

PROPOSICIÓ NO DE LLEI D'URGÈNCIA SOBRE XIQUETS AMB CÀNCER ASPANIÓN

2010-06-03T05:11:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:COMPROMÍS, a l’empara d’allò disposat a l’article 160 i concordants del Reglament de les Corts, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació especial d’urgència.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El càncer infantil constituïx una de les entitats mèdiques més desconegudes per la població general en este país. Tot el món és conscient de la importància, per la seua incidència i potencial gravetat, del càncer de l'adult, però si preguntem pels seus coneixements sobre el desenvolupament d'esta malaltia en l'edat pediàtrica, la resposta seria de sorpresa i d'incredulitat, quan no la negació per la duresa del fenomen.

Però, objectivament, el càncer en el xiquet és una realitat dura i difícil. No obstant això, el fet d'haver-ho abordat amb gran valentia i decisió ha suposat que el tractament d'estes malalties constituïsca un dels èxits terapèutics més espectaculars de la medicina dels nostres dies.

Fins a la dècada dels setanta el càncer s'ha considerat una malaltia mortal. No hem d'oblidar que el càncer en l'edat pediàtrica és una afecció rara, però que constituïx als països rics la segona causa de mortalitat infantil, només superat pels accidents i intoxicacions.

Encara això, hui en dia la supervivència als cinc anys del diagnòstic se situa prop del 70%. Estos resultats i les possibilitats tan esperançadores que donen les recent investigacions vinculades al genoma i les cèl·lules mare, ens porten a ser optimistes.

És per això pel que, en estos moments, no ens ha de sorprendre que un xiquet amb càncer tinga una gran probabilitat de curar-se i mai més eixa curació ha de ser tinguda com quelcom excepcional o miraculós, sinó que es tracta d'un fet quotidià. Per tant, és fonamental reforçar l'evidència que estos xiquets han de tindre unes expectatives de futur iguals a les dels altres, considerant la malaltia com un parèntesi en les seues vides que els obliga a suspendre temporalment les seues activitats, però que això no interferirà en el seu desenrotllament personal, intel·lectual ni social.

Justament per la duresa del procés i per tal d’aconseguir que este parèntesi siga el més lleu possible els poders públics han de tenir una visió global de la malaltia i els seu tractament i oferir als afectats i les seues famílies un suport integral, tant mèdic, com psicològic, com assistencial, com econòmic.

És per això, que este grup parlamentari presenta la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts insten al Consell a :
1. Complir amb caràcter immediat el Pla Oncològic en allò compromés per als xiquets i adolescents.
2. Posar en marxa amb caràcter immediat el Protocol Multidisciplinar per a Adolescents.
3. Articular en els centres hospitalaris unitats per a adolescents amb malalties oncològiques almenys a les ciutats de València, Castelló, Elx i Alacant.
4. Facilitar l’acompanyament dels xiquets ingressats als hospitals, per la llarga durada i reiteració en els ingressos hospitalaris.
5. Promoure i finançar la investigació de les seqüeles neurocognitives dels xiquets i xiquetes afectades per la malaltia.
6. Que els neuropsicòlegs que ara es financien a través de fundacions s’incorporen a les plantilles de la Conselleria de Sanitat i siguen pagats per esta, tal i com estableix en Pla Oncològic.
7. Avaluar periòdicament els Pla Oncològic amb les associacions d’afectats i agents socials.
8. Retre comptes a Les Corts del compliment d’esta resolució en el termini de tres mesos.

Mònica Oltra

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE BOMBARDEIG D'ALACANT EN 1938

2010-06-03T04:59:00.000-07:00

Quina és l’opinió del Consell davant l’actitud de l’Alcaldessa d’Alacant de trencar el consens en l’acte de re nomenament de la Plaça del Mercat d’Alacant i ometent la paraula “feixista” en la placa commemorativa que fa referència al bombardeig que va patir la població alacantina el 25 de maig de 1938 per l’aviació feixista italiana?

Les Corts, 26 de maig de 2010

Mónica Oltra

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE LA GESTIÓ DE LES CONTRACTACIONS DE PERSONAL DE L'ADMINISTRACIÓ VALENCIANA

2010-06-03T04:53:00.000-07:00

Quina és la posició del Consell davant l’expedient obert, d’ofici, pel Ministeri de Treball, en relació a una sèrie de treballadors i treballadores que duen anys al servei de l’Administració valenciana però la contractació dels quals ha estat realitzada al marge de la relació de llocs de treball de la Generalitat?

Les Corts, 26 de maig de 2010

Mónica Oltra

MOCIOÓ SOBRE CENTRES EDUCATIUS

2010-06-03T04:51:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del Grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l'empara de què disposa l'article 151 del R.C., presenta la següent Moció, subsegüent a la Interpel·lació R.E. 59921 sobre política general del Consell en matèria de construcció de centres educatius públics d’infantil i primària en la nostra Comunitat.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El dret a l’educació està consagrat a l’art 27 de la nostra Constitució. La garantia del dret a l’educació i del procés formatiu dels xiquets i xiquetes és també garantia de futur per a qualsevol comunitat humana. De la formació dels menors hui, dependrà la qualitat de vida del ciutadans i ciutadanes en el futur, perquè de ella dependrà la qualitat en el mercat de treball, la competitivitat, la projecció exterior i en definitiva la vida de les persones.

La garantia del dret de l’educació ha de ser prioritària per a qualsevol govern, també per al Consell, màxim tenint en compte les competències en esta matèria. Les infraestructures educatives formen part del nucli essencial per a garantir de manera òptima el dret de l’educació, oferint instal·lacions educatives dignes i garantint places d’ensenyament públiques atenent a la demanda.

Es per això, que este Grup Parlamentari presenta la següent

MOCIÓ

Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Elaborar en el termini màxim de tres mesos una programació de necessitats d’infraestructures educatives al territori valencià. En dita programació es fixaran els criteris sobre les necessitats educatives, les infraestructures a construir en funció d’estos criteris i necessitats, el termini en què han d’estar acabades i el cost estimat de les mateixes, unint este cost a les previsions pressupostàries. Esta programació es negociarà amb els agents socials de la comunitats educativa (sindicats, associacions de mares i pares, alumnes, etc.) i el Consell Escolar de la CV.
2. Retre comptes, a través de la Conselleria d’Educació, semestralment, a la Comunitat Escolar i a les Corts del compliment en la programació de construcció d’infraestructures educatives.
3. Garantir en el termini de dos anys places públiques que cobrisquen la demanda educativa en primer cicle d’educació infantil de 0 a 3 anys.
4. Garantir l’eliminació progressiva de les aules prefabricades en el termini de dos anys. S’aplicarà el criteri de que cap xiquet o xiqueta estudie durant més d’un any natural en instal·lacions d’aules prefabricades. Només es permetran aules prefabricades quan la instal·lació educativa en qüestió haja de ser rehabilitada o reconstruïda.
5. Garantir que, en les construccions dels centres educatius, es compte amb la participació de la comunitat educativa a l’hora de definir les característiques de l’immoble. Es respectaran els següents criteris:
a) En les construccions s’aplicaran criteris de bioclimatisme per tal d’afavorir l’estalvi energètic en els centres, la ventilació natural i millorar la qualitat de vida del personal que hi treballa i els alumnes.
b) Es procurarà que envoltant els centres educatius hi hagen espais verds (espais vegetals, no el pati pintat de verd) i espais escaients d’ombra.
c) Les instal·lacions esportives se situaran a la planta baixa i tindran una ventilació adequada.
d) El menjadors tindran amplària suficient per a evitar els torns a l’hora de dinar.
e) Les aules se situaran de manera que s’eviten al màxim les escales als menors.
f) Es procurarà tendir a una arquitectura horitzontal, evitant al màxim la verticalitat.
g) S’eliminaran de l’arquitectura elements no segurs per als menors, tenint especial cura en les instal·lacions de educació infantil i primària en què els xiquets son més menuts.
h) Les escales i d’altres elements arquitectònics que suposen canvis d’alçada, tindran baranes en que els menors puguen agarrar-se, tenint en compte l’altura física d’estos, evitant baranes de cristall o d’altres materials que impedeixen que els alumnes puguen agarrar-se.
i) No se situaran elements arquitectònics a l’alçada del cap dels menors i si son inevitables es protegiran adequadament per tal d’evitar accidents.
j) Sempre prevaldran els materials funcionals i en cap cas s’utilitzaran materials sumptuaris en la construcció dels centres escolars. Es primarà la funcionalitat i practicitat sobre l’estètica, sempre tenint en compte la funció de cada instal·lació en concret.

Les Corts, 27 de maig de 2010

Mónica Oltra Jarque

PROPOSICIÓ NO DE LLEI D'URGÈNCIA SOBRE MODIFICACIÓ DE LA SINDICATURA DE COMPTES

2010-06-03T04:45:00.001-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació pel procediment d’urgència.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La llei de la Sindicatura de Comptes compleix enguany 25 anys sense que s’haja produït cap modificació de les seues funcions, funcionament, estructura o competències a pesar dels canvis socials i de la pròpia estructura de l'administració local i autonòmica a la que ha de fiscalitzar. Aquests canvis, per si sols, serien raó suficient per a promoure canvis substancials que permeteren adaptar un òrgan fiscalitzador a la nova realitat.

La sindicatura de comptes és un instrument fonamental per a sostenir la democràcia. Cap democràcia que es valore pot sobreviure sense que existisquen mecanismes de control dels poders públics.

Si la corrupció desborda a l'administració, la corrupció s'apodera de l'estat en benefici dels corruptes i la democràcia està condemnada. Així lluitar contra aquesta alifac és la millor forma de consolidar una democràcia avançada.

Si el poder no té controls es converteix en un sistema totalitari perquè com s’afirma amb encert, el poder corromp i el poder absolut corromp absolutament. Els gestors, els polítics que gestionen els recursos públics no poden ser jutge i part en el maneig d'aquests recursos que per la seua quantia permet als gestors predisposats poder desviar quantitats de major o menor import per a benefici propi.

S'ha de tenir en compte que les noves tecnologies adaptades al control fiscalitzador de la sindicatura permetria, amb voluntat política, incrementar els àmbits de control i reduir els terminis per a presentar els comptes, fins i tot arribar a presentar resultats parcials en temps real. Oposar-se a incrementar la transparència dels comptes públics sense deixar espais borrosos o directament opacs és una mostra de la voluntat per a impedir qualsevol intent de corrupció de funcionaris, autoritats i empleats.
Les modificacions que proposem són un instrument per a incrementar les competències de la Sindicatura de Comptes, la seua capacitat d'acció, la seua eficàcia, la reducció dels terminis de control i les seues facultats per a imposar sancions i introduir nous objectius en la tasca fiscalitzadora de l'organisme com ara el control de la bona gestió financera, és dir, de l'eficàcia, eficiència i economia per saber si l'administració ha aconseguit els objectius fixats i si s'han gastat els menys recursos possibles.

Una de les principals novetats d'aquesta proposició no de llei és que la Sindicatura de Comptes podrà fiscalitzar la comptabilitat dels partits polítics, les federacions i les agrupacions d'electors. Fins ara, el paper de la Sindicatura respecte als partits polítics es limitava a fiscalitzar els comptes de les campanyes a les eleccions a les Corts, i els formacions polítiques presentaven els seus comptes al Tribunal de Comptes.

Un supòsit afegit en aquesta proposta és que la Sindicatura també podrà fiscalitzar els comptes de les fundacions dels partits polítics, ja que s'estén el seu àmbit d'actuació a tots els entitats que gestionen o administren fons públics, i fins a l'últim destinatari, és a dir, encara que hagen rebut aquests fons de forma indirecta.

PROPOSICIÓ NO DE LLEI

1. S’insta al Consell a introduir les modificacions normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetran avaluar el grau d'acompliment assolit pels ens subjectes a fiscalització respecte els seus objectius pressupostaris, analitzant-ne la gestió, els recursos, les activitats, els resultats, els costos i els impactes, emprant criteris d'eficiència, eficàcia, economia, qualitat, equitat, gènere, sostenibilitat o d'altres que es consideren adients, fent recomanacions sobre les possibles innovacions i bones pràctiques per millorar la gestió pública, així com fer el seguiment i donar compte del grau de compliment de les recomanacions aprovades pel Parlament derivades dels informes que emet.

2. S’insta al Consell a introduir les modificacions normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetran fiscalitzar la comptabilitat dels processos electorals, l'àmbit dels quals es circumscriu a la Comunitat Valenciana, i també la comptabilitat i l'activitat econòmica i financera dels partits polítics, federacions i agrupacions de persones electores que hi participen, en els termes previstos a la normativa reguladora del finançament dels partits polítics. També seran objecte de fiscalització les fundacions i associacions sotmeses al Protectorat de la Generalitat i vinculades orgànicament a partits polítics.

3. S’insta al Consell a introduir les modificacions normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetran a l'efecte del que preveu aquesta llei, que els partits polítics, fundacions i associacions sotmeses al Protectorat de la Generalitat i vinculades orgànicament a aquells, hagen de presentar la seva comptabilitat davant la Sindicatura de Comptes, dins dels sis mesos posteriors al tancament de cada exercici. Aquesta documentació ha de permetre identificar els fluxos d'ingressos i despeses. En tot cas, forma part d'aquesta documentació, la que han de trametre al Tribunal de Comptes, d'acord amb el que preveu la seva normativa reguladora.

4. Respecte a la Relacions de tercers amb la Sindicatura de Comptes s’insta al Consell a introduir les modificacions normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes, que permetran que, per a la seua verificació, es puga sol·licitar a qualsevol persona física o jurídica que haja rebut fons públics de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local o del seu sector públic, a les quals es fa referència la llei, informació referida exclusivament a la destinació d'aquests cabdals públics amb la finalitat d'emetre opinió sobre el compliment de la destinació dels fons, d'acord amb els criteris de concessió.

5. S’insta al Consell a introduir les modificacions normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetran que aquest organisme puga recomanar a l’Administració autonòmica, suspendre les transferències i subvencions a aquells municipis que no remeten els seus comptes anuals.

6. S’insta al Consell a introduir les modificacions normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetran establir la capacitat de sanció de la Sindicatura, encara que haja de seguir remetent el cas al Tribunal de Comptes, el seu organisme homòleg d'àmbit estatal, quan es determinen indicis de irregularitats.

7. S’insta al Consell a introduir les modificacions normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetran a la Sindicatura tindre encomanades les funcions a més a més, de les de control de la legalitat i la regularitat, també el control de la bona gestió financera, és a dir, de l'eficàcia, l'eficiència i economia per saber 'si l'administració ha aconseguit els objectius fixats i si s'ha fet gastant el menys possible'.

Les Corts, 13 de maig de 2010

Mireia Mollà

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE POLITIQUES D'OCUPACIÓ A ELS PORTS-ALT MAESTRAT

2010-06-03T04:42:00.000-07:00

[+INFO]

PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE PLA D'OCUPACIÓ A ELS PORTS-ALT MAESTRAT

2010-06-03T04:36:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, portaveus adjuntes, del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’interior de Castelló ha patit històricament l’oblit generalitzat de les administracions, que han deixat a la seua sort a les comarques de secà; el despoblament i la desatenció. La falta de polítiques actives per revertir la situació ha anat minvant les possibilitats d’aquestes zones.

El cas l’empresa Marie Claire, al terme municipal de Vilafranca, havia esdevingut quasi un oasi; una empresa era capaç de generar ocupació estable i mantindre la població de tota la comarca dels Ports-Alt Maestrat, inclòs de pobles veïns de la província de Terol.

Assetjada per l’actual crisi econòmica, però també pel progressiu desmantellament que està patint el sector tèxtil valencià, entre altres fenòmens per la competència d’economies emergents, l’empresa ha hagut de fer un expedient de regulació d’ocupació, que ha abocat a l’atur a un significatiu nombre de treballadors i treballadores de la comarca. El fet esdevé un autèntic drama, ja que a banda dels efectes per a eixes persones, s’arrossegarà a tota l’economia de la zona, tant fràgil i castigada.

No han hagut inversions per diversificar l’economia, i la única empresa que ha funcionat a gran escala als Ports, ha estat la tèxtil, de la qual ja es sabia s’enfrontava als riscos de la competència deslleial en els preus dels països emergents, ara, quan Marie Claire tremola, ho fa tota la comarca, que albira un panorama ben negre. Aquest ERO no significa ni molt menys el punt i final en la destrucció d’ocupació, darrere poden vindre altres acomiadaments .

Lamentablement no s’ha impulsat polígons ni àrees industrials, no s’ha millorat la comunicació viària, no s’han creat dotacions públiques com escoles, centres de salut dignes ( el propi de Vilafranca, recentment remodelat i inaugurat, amb goteres i sense calefacció en ple hivern). No s’ha invertit en recuperar el patrimoni arquitectònic i històric com reclam turístic ( prova d’elles, tot l’art rupestre de la zona, que tot i ser reconegut per l’Unesco, no rep ni un cèntim en posar-lo en valor). No s’ha creat una sola línia per crear nous jaciments d’ocupació, recuperar oficis, potenciar marques de qualitat potents dels productes agropecuaris, en definitiva, s’ha deixat a tot l’interior a la seua sort, després de dècades de despoblament i empobriment.

Per tant, les solucions no poden ser simplement , com ja hem escoltat, sols simbòliques indemnitzacions, o els anunciats ajuts per la re col·locació dels treballadors que no concreten en res, i que mai s’han vist d’una manera efectiva, ni cursets de no es sap què, ja que si bé la formació és essencial, si no hi ha treball a la comarca, de poc serveix haver fer cursets
Per tot això, es presenta la següent:

PROPOSICIÓ NO DE LLEI

PRIMER Les Corts insten el Consell a què, de manera urgent, es desenvolupe i aplique un Pla d’Ocupació local per a la comarca dels Ports-Alt Maestrat.

SEGON: Les Corts insten el Consell per a què dins de les seues competències, es desenvolupe de manera urgent el polígon industrial de Vilafranca, així com la creació de sòl industrial en altres punts de la comarca, aplicant els incentius possibles per afavorir la implantació de noves empreses a la zona.

TERCER: Les Corts insten el Consell a què, dins de les seues competències, estudie les fórmules possibles per rellançar l’activitat tèxtil a l’interior de Castelló, i s’evite cap nou ERO per part d’aquesta empresa.

QUART: Les Corts insten el Consell a què, de manera prioritària, presente un pla de xoc contra el despoblament dels Ports-Alt Maestrat, complint amb totes les actuacions pendents, com la millora de la xarxa viària, les dotacions sanitàries i educatives pendents, o la promesa residència de majors, activitats totes elles que generarien nous llocs de treball.

Les Corts , 13 de maig de 2010

Mireia Mollà Mònica Oltra

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE AVALS DE LES CAIXES

2010-06-03T04:33:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE LA FUSIÓ DE LES CAIXES

2010-06-03T04:31:00.001-07:00

Les Corts, 27 de maig de 2010

Mireia Mollà

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE L'ESCOLA CARRASQUER DE SUECA

2010-06-03T04:27:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE SUBVENCIONS JOVES

2010-06-03T04:22:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat del Grup Parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la Consellera de Benestar Social.

Quins són els motius pels que la Conselleria de Benestar Social ha retallat el pressupost de diverses ordres de subvencions dirigides als joves respecte al que es va aprovar en el pressupost de la Generalitat per a l'any 2010?.

Les Corts, 24 de maig del 2010

Josep Mª Pañella i Alcacer Enric Morera

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE DENEGACIÓ DEL VALENCIÀ EN CP PICASSENT

2010-06-03T03:48:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel Diputat del Grup Parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell, sobre el col·legi concertat Sant Cristòfor Màrtir.

Per quines raons s’ha denegat l’aplicació del Programa d’Ensenyament en Valencià en el col·legi concertat Sant Cristòfor Màrtir, de Picassent?

Les Corts Valencianes, 12de maig del 2010

Josep Mª Pañella Enric Morera

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

2010-06-03T03:43:00.000-07:00

PREGUNTA AL PRESIDENT SOBRE DECRET DE RETALLS SOCIALS DEL GOVERN D'ESPANYA

2010-06-03T03:41:00.001-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE RETALLS EN L'OBRA PÚBLICA

2010-06-03T03:37:00.000-07:00

PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE RODALIES DE SAGUNT

2010-06-03T03:34:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari “EUPV-BLOC-VERDS-IR: Compromís”, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.

El mes d’abril de 2010 es va presentar al Palau de la Generalitat el Pla de Rodalies per a la Comunitat Valenciana 2010-2020. Esta pla inclou dotat amb 3.955 milions d’euros pretén ampliar la cobertura dels trens de rodalies per augmentar l’accessibilitat i el nombre d’usuaris al llarg de tot el territori valencià. Este pla realitzat conjuntament pel Ministeri de Foment i la Generalitat Valenciana, no inclou la adaptació de l’ Estació de Sagunt –nus de connexió amb la línia C5 a Caudiel- ni la connexió interurbana entre l’Estació i el nucli del Port de Sagunt.
Atès que, es fa necessària la connexió d’este nucli de població de 40.000 habitants amb la xarxa de rodalies, ja que és evident la necessitat d’un eix de transport públic de flux ràpid per a la millora de l’accessibilitat també a nivell intern en la ciutat de Sagunt. Atès també que projectes promoguts per la Generalitat Valenciana com el CIVIS o l’adequació de l’Avinguda Fausto Caruana amb un carril central prioritari per a transport públic no s’han dut a terme, ni s’han consignat pressupostàriament.

Per tot això presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts insten el Consell a negociar amb el Ministeri de Foment:

Que s’incloga dins del Pla d’Infraestructures Ferroviàries de Rodalies de la Comunitat Valenciana, la connexió de l’Estació de Sagunt amb el nucli del Port de Sagunt de tal forma que es puga realitzar un trajecte ràpid entre l’estació i el passeig marítim del Port de Sagunt.

Que es millore la intermodalitat de l’Estació de Sagunt amb les reformes necessàries per poder portar a terme la connexió esmentada.

Corts Valencianes, 17 de maig de 2010

Signat: Enric Morera i Català

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE L'AVE PER CODOVAL

2010-06-03T03:32:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Xavier Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari EU-BLOC-VERDS-Ir: COMPROMÍS, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició No de Llei, de tramitació ordinària.

Exposició de Motius:

El projecte de construcció de la línia d’alta velocitat, provocarà greus problemes en moltes poblacions del nostre territori i per això, cal una unitat de les institucions públiques valencianes per aconseguir que les valencianes i els valencians comptem amb la desitjada alta velocitat però sense l’impacte mediambiental, social i econòmic que en estos moments planteja.

La línia de l’AVE, al seu pas per la Vall de Segó, al Camp de Morvedre, suposa una agressió i un trencament de les poques valls litorals que resten al nostre país que tenen una excel·lència paisatgística i que n’és un clar exemple de respecte de generacions i generacions a un patrimoni cultural, agrícola i mediambiental.

En el cas del municipi de Benifairó de les Valls, al Camp de Morvedre, les obres de l’AVE projecten la construcció d’una planta d’extracció d’àrids en la partida del Codoval, una zona amb molta riquesa mediambiental. L’activitat que es pretén desenvolupar en la zona d’actuació seria insalubre i nociva per als habitants de la subcomarca, especialment per als dos pobles pròxims de Benifairó de les Valls i Quart de les Valls, tant per l’impacte que tindria sobre els centres educatius que es troben a pocs metres de l’actuació (Escola de Primària Constantino Ródenas de Quart de les Valls, Escola infantil El Tabalet i l’IES La Vall de Segó en Benifairó), com pel soroll, la pols, etc… originats pel trànsit continu de camions de gran tonatge. Les parcel·les afectades estan situades al costat del pou i el dipòsit municipal d’aigua potable. La realització d’este projecte suposarà importants danys tant a la captació com a la xarxa de distribució d'aigua potable.

La realització del projecte afectarà irremeiablement al jaciment arqueològic de la necròpoli situat en el Codoval i al pou de San Gil Abat. Entenent que l'extracció d'àrids proposada en la partida del Codoval, obeeix a la necessitat de terres seleccionades, per a la formació de la plataforma ferroviària, una alternativa molt nociva per a la comarca pels següents motius:

1.- Efecte barrera. La resolució del corredor ferroviari mitjançant plataforma de terrenys seleccionats provocarà un efecte barrera que dividirà en dos parts la subcomarca de la Vall de Segó. La plataforma elevada respecte de la cota natural del terreny suposarà un important impacte paisatgístic fragmentant visualment les unitats de paisatge.

2- Ocupació de l'entorn i afeccions territorials. El traçat de la nova infraestructura discorrerà per una zona de densa xarxa de sèquies, camins rurals, sendes i senderes.

Envers dels desavantatges exposats anteriorment que tindrà la línia d'Alta Velocitat d'executar-se d’esta manera, fem la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.- Les Corts Valencianes insten al Ministeri de Foment a que tinguen en consideració a l'hora de redactar el preceptiu Estudi Informatiu i successius projectes les al·legacions dels veïns i veïnes de la Vall de Segó, que plantegen una alternativa que substituïsca el conjunt de plataformes i terraplens per un únic viaducte perquè així:

a) Es garantiria la permeabilitat transversal en tota la subcomarca.

b) Es reduiria les afeccions a la densa xarxa de sèquies i camins existents i es retalla l'ocupació que hagueren produït els terraplens, disminuint-se així les expropiacions.

c) Es contribuiria a una correcta integració de la nova estructura en el territori.

d) Es faria innecessària l'extracció d'àrids en la partida del Codoval.

Les Corts, a 11 de maig de 2010

Enric Xavier Morera i Català

MOCIÓ SOBRE AJUDES AL LLOGUER

2010-05-26T04:22:00.000-07:00

De quina manera i quan s’estan pagant les ajudes concedides en la resolució, de 29 desembre de 2009, del director general de l’Institut Valencià de la Joventut, ajudes convocades a l’empara de l’Ordre de 26 de febrer de 2009, de la Conselleria de Benestar Social, per al lloguer d’habitatges per jóvens i per parelles de jóvens?.

Les Corts, 7 de maig de 2010

Mónica Oltra

MOCIÓ SOBRE RETALL DE VIOLÈNCIA

2010-05-26T04:20:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta amb sol·licitud de resposta oral en el ple formulada per la portaveu adjunta Mónica Oltra, del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:Compromís, previ coneixement del seu grup i d’acord amb l’article 155 del RC, a la Consellera de Justícia i Administracions Públiques, en referència a les Oficines d’Atenció a les Víctimes del Delicte.

Per què algunes Oficines d’Atenció a les Víctimes del Delicte han retallat el seu horari d’atenció o directament han acomiadat al lletrat que donava atenció a les víctimes de la violència masclista?

Les Corts, 23 d’abril de 2010

Mónica Oltra

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE PLACES EDUCATIVES

2010-05-26T04:18:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromis, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria d’Educació en matèria de construcció de centres educatius públics d’infantil i primària en el nostra Comunitat?.

Les Corts, 17 de maig de 2010

Mónica Oltra

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL SOBRE TRANSPARÈNCIA

2010-05-26T04:15:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Indústria, Comerç i Innovació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Infraestructures i Transport la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller d’Educació la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Cultura i Esport, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Sanitat la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l'interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Justícia i Administracions Públiques, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Benestar Social, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Governació, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Turisme, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Conseller de Solidaritat i Ciutadania, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general?

Les Corts, 10 de maig de 2010

Mónica Oltra

PROPOSICIÓ DE LLEI SOBRE SINDICATURA DE COMPTES

2010-05-26T04:07:00.000-07:00

PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE PLA D'OCUPACIÓ ELS PORTS

2010-05-26T04:00:00.000-07:00

Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, portaveus adjuntes, del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’interior de Castelló ha patit històricament l’oblit generalitzat de les administracions, que han deixat a la seua sort a les comarques de secà; el despoblament i la desatenció. La falta de polítiques actives per revertir la situació ha anat minvant les possibilitats d’aquestes zones.

El cas l’empresa Marie Claire, al terme municipal de Vilafranca, havia esdevingut quasi un oasi; una empresa era capaç de generar ocupació estable i mantindre la població de tota la comarca dels Ports-Alt Maestrat, inclòs de pobles veïns de la província de Terol.

Assetjada per l’actual crisi econòmica, però també pel progressiu desmantellament que està patint el sector tèxtil valencià, entre altres fenòmens per la competència d’economies emergents, l’empresa ha hagut de fer un expedient de regulació d’ocupació, que ha abocat a l’atur a un significatiu nombre de treballadors i treballadores de la comarca. El fet esdevé un autèntic drama, ja que a banda dels efectes per a eixes persones, s’arrossegarà a tota l’economia de la zona, tant fràgil i castigada.

No han hagut inversions per diversificar l’economia, i la única empresa que ha funcionat a gran escala als Ports, ha estat la tèxtil, de la qual ja es sabia s’enfrontava als riscos de la competència deslleial en els preus dels països emergents, ara, quan Marie Claire tremola, ho fa tota la comarca, que albira un panorama ben negre. Aquest ERO no significa ni molt menys el punt i final en la destrucció d’ocupació, darrere poden vindre altres acomiadaments .
Lamentablement no s’ha impulsat polígons ni àrees industrials, no s’ha millorat la comunicació viària, no s’han creat dotacions públiques com escoles, centres de salut dignes ( el propi de Vilafranca, recentment remodelat i inaugurat, amb goteres i sense calefacció en ple hivern). No s’ha invertit en recuperar el patrimoni arquitectònic i històric com reclam turístic ( prova d’elles, tot l’art rupestre de la zona, que tot i ser reconegut per l’Unesco, no rep ni un cèntim en posar-lo en valor). No s’ha creat una sola línia per crear nous jaciments d’ocupació, recuperar oficis, potenciar marques de qualitat potents dels productes agropecuaris, en definitiva, s’ha deixat a tot l’interior a la seua sort, després de dècades de despoblament i empobriment.
Per tant, les solucions no poden ser simplement , com ja hem escoltat, sols simbòliques indemnitzacions, o els anunciats ajuts per la re col·locació dels treballadors que no concreten en res, i que mai s’han vist d’una manera efectiva, ni cursets de no es sap què, ja que si bé la formació és essencial, si no hi ha treball a la comarca, de poc serveix haver fer cursets
Per tot això, es presenta la següent:

PROPOSICIÓ NO DE LLEI

PRIMER Les Corts insten el Consell a què, de manera urgent, es desenvolupe i aplique un Pla d’Ocupació local per a la comarca dels Ports-Alt Maestrat.

SEGON: Les Corts insten el Consell per a què dins de les seues competències, es desenvolupe de manera urgent el polígon industrial de Vilafranca, així com la creació de sòl industrial en altres punts de la comarca, aplicant els incentius possibles per afavorir la implantació de noves empreses a la zona.

TERCER: Les Corts insten el Consell a què, dins de les seues competències, estudie les fórmules possibles per rellançar l’activitat tèxtil a l’interior de Castelló, i s’evite cap nou ERO per part d’aquesta empresa.

QUART: Les Corts insten el Consell a què, de manera prioritària, presente un pla de xoc contra el despoblament dels Ports-Alt Maestrat, complint amb totes les actuacions pendents, com la millora de la xarxa viària, les dotacions sanitàries i educatives pendents, o la promesa residència de majors, activitats totes elles que generarien nous llocs de treball.

Les Corts , 13 de maig de 2010

Mireia Mollà Mònica Oltra

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE FUSIÓ DE CAIXES

2010-05-26T03:56:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta amb sol·licitud de resposta oral en el ple formulada per la portaveu adjunta Mireia Mollà del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: COMPROMÍS, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell, sobre les caixes d’estalvi.

Quina opinió li mereix, al Consell, les especulacions sobre les fusions de les caixes d’estalvi valencianes (Bancaixa i CAM)?

Les Corts, 14 de maig de 2010

Mireia Mollà

PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE COSTES TORREBLANCA

2010-05-26T03:51:00.001-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Josep Maria Pañella i Alcacer i Enric Morera i Català, Diputat i Síndic, respectivament, del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:Compromís d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació especial d’urgència.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

En data 17 de març de 2010, el cap Provincial de Costes en Castelló, Ignacio Gil Pérez, va signar la providència d’incoació, informació i notificació de l’acte de fitació i delimitació dels bens de domini públic marítimo-terrestre en el tram de costa que comprèn el denominat Prat de Cabanes-Torreblanca (fites M-28 de la delimitació aprovada per O.M. 25/05/1993 al M-33 de la delimitació aprovada O.M. 15/04/2005), en els TT.MM. de Cabanes i Torreblanca (Castelló). (Ref. DES01/09/12/2002).
En data 27 de març de 2010, es publica en el B.O.P. número 37 de Castelló aquesta mateixa providència d’incoació, informació pública i notificació d’acte de fitació.
Aquesta providència té el seu origen en la proposta de delimitació provisional basada en la memòria signada, en octubre de 2009 pel Cap de la secció del Domin Públic, Alfonso Giner Carceller; el Cap del servei de Gestió del Domini Públic, Ángel Segura Sala i el Cap Provincial de Costes, Ignacio Gil Pérez.
Aquest informe cita, en relació a la delimitació de 1993, que aquesta “tan sols va incloure en el domini públic els terrenys que formaven en aquell moment part de les platges d’El Prat, deixant fora una ampla superfície de marjals i saladars marítimo-terrestres, els quals... ... estan afectats en major o menor mesura per la filtració de l’aigua del mar i per tant han d’incloure’s en el domini públic marítimo-terrestre...”.
Segons consta a la proposta de delimitació, la ZMT entraria més d’un quilòmetre dins els termes de Torreblanca i Cabanes, amb el que inclouria la pràctica totalitat del Parc Natural del Prat, delimitació absurda i sense cap base científica tal com contesten el professor d’Hidrogeologia de la UJI, Ignasi Morell; el doctor en Biologia, Gerardo Urios o el biòleg i limnòleg, Juan Rueda.
La situació que origina aquesta proposta es pot qualificar, almenys, d’inaudita, ja que passaria a propietat del Ministeri tot un Parc Natural, que ja està regit per un reglament d’Ús i Gestió, i, a més, passaria per damunt de la voluntat d’un poble que ha estat sempre la de conservar aquest espai natural. A més afecta a un nombre de propietaris, que sense cap justificació veurien alterat el seu dret com a propietaris de les finques que han treballat durant vàries generacions.
Per una altra part és important observar que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu en la reunió dels dies 22 i 23 de març de 2010 va fer constar al respecte de la Llei de Costes Espanyola la conclusió de que “existeix un problema de seguretat jurídica i de indemnització justa, que les declaracions dels representants del Govern Espanyol i de la Comissió no són satisfactòries i que el Parlament prosseguirà l’examen de l’assumpte.” I en l’acta de la mateixa sessió consta també la decisió de “sol·licitar al President Buzek que remeta un escrit al President de Govern Espanyol, remarcant, entre altres, l’aplicació arbitrària de la llei, la falta de seguretat jurídica i la indemnització injusta; escriure una carta a la Comissària Viviane Reding per a sol·licitar-li un aclariment dels aspectes de les peticions relacionades amb la Carta dels Drets Fonamentals i el CEDH. Els coordinadors debatran altres mesures de seguiment.”

Per tot això presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1. Les Corts Valencianes donen el seu recolzament institucional i polític als Ajuntaments de Torreblanca i de Cabanes, en la seua oposició a que es duga a terme la providència d’incoació, informació i notificació de l’acte de fitació i delimitació dels bens de domini públic marítimo-terrestre en el tram de costa que comprèn el denominat Prat de Cabanes-Torreblanca, publicada en data 27 de març de 2010 en el B.O.P. número 37 de Castelló, així com a tots aquells altres ajuntaments que puguen sofrir les propostes de modificació de la ZMT, en circumstàncies similars a les descrites anteriorment.
2. Les Corts Valencianes insten el Consell per tal de que requerisca del Govern de l’Estat, a paralitzar totes les actuacions previstes en la providència d’incoació, informació pública i notificació d’acte de fitació.
3. Les Corts Valencianes insten el Consell per tal que aquest requerisca del Govern de l’Estat per a que establisca una moratòria que afecte totes les noves modificacions de la ZMT i de la zona de domini públic marítimo-terrestre, en tant en quant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu no es definisca clarament sobre els problema d’inseguretat jurídica i d’indemnització justa a més de donar solució a l’aplicació arbitrària de la llei.
4. Les Corts Valencianes insten el Consell a que aquest, mitjançant els serveis de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, emeta un informe sobre les característiques biològiques, geològiques i hidrològiques del Prat, així com les causes de l’erosió de la costa en Torreblanca i Cabanes i les possibles solucions a aquesta.

Les Corts, 4 de maig de 2010

Josep Maria Pañella i Alcacer Enric Morera

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE RETALLS SUBVENCIONS JOVES

2010-05-26T03:48:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE DENEGACIÓ VALENCIÀ EN CP PICASSENT

2010-05-26T03:45:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE SECTORS PRODUCTIUS

2010-05-26T03:34:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel Diputat del Grup Parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell, sobre els sectors productius.

Quines mesures específiques té previstes per la redinamització dels sectors productius de Castelló?

Les Corts Valencianes, 6 de maig del 2010

Josep Mª Pañella Enric Morera

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE VISITA AULARI MURO D'ALCOI

2010-05-26T03:24:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la Consellera d’Educació sobre nou aulari en la població de Muro.

Quins són els motius que justifiquen que el passat dia 3 de maig en el que s’iniciaren les classes al nou aulari d'infantil en la població de Muro, el Director Territorial d'Educació visitara les instal·lacions avisant només als regidors del partit Popular, i sense comunicar-ho a l’Ajuntament de Muro?.

Les Corts, 6 de maig del 2010.

Josep Mª Pañella i Alcacer Enric Morera

PREGUNTA PRESIDENT SOBRE DECRET RETALL SOCIAL

2010-05-26T03:16:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL PRESIDENT SOBRE GÜRTEL

2010-05-26T03:01:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE EMISSIONS TELEVISIVES

2010-05-26T02:54:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR: COMPROMÍS, Enric Morera i Català, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell, sobre reciprocitat d’emissions televisives.

Que està fent el Govern per a garantir la reciprocitat d'emissions televisives entre RTVV, la Corporació Catalana de RTV, i la Corporació Balear de Ràdio i Televisió, és a dir entre Canal 9, Punt 2, 9/24 i TV3, Canal 33, 3/24 i IB3, amb l'objectiu de garantir la llibertat i l’intercanvi d'emissions televisives entre els territoris valencians, balears i catalans i en la nostra àrea d'influència?

Les Corts, 7 de maig del 2010

Enric Morera

PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE RODALIES DE SAGUNT

2010-05-26T02:50:00.001-07:00

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE PROGRAMA UPV A CANAL 9

2010-05-26T02:45:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Xavier Morera i Català, Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària.

La Unió de Periodistes Valencians ha celebrat enguany el seu 30 aniversari. Esta associació és fruit de la unió d’altres col·lectius i és una de les més grans i importants de tot l’estat. La Unió, dóna cobertura, informació i formació als periodistes valencians i és un referent per a la defensa de la llibertat d’expressió al nostre territori.

Formen part d’esta associació molts redactors i redactores així com persones que ocupen càrrecs directius en tots els mitjans de comunicació valencians i per tant, la professionalitat i experiència és un dels símbols dels què pot fer senyera la Unió de Periodistes Valencians.

A més, el Síndic de Greuges ha recomanat al consell d’administració de l’ens “extremar els esforços per a què en les produccions i programacions de RTVV s’assegure la lliure expressió de la pluralitat social, cultural i política” de la Comunitat Valenciana.

Per tot allò exposat, fem les següents

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ:

1.- Les Corts Valencianes insten a la direcció de RTVV a posar en marxa un programa de debats de política i actualitat valenciana en Canal 9, en horari de màxima audiència.

2.- Aquests programes estaran dirigits, coordinats i presentats per periodistes associats a la Unió de Periodistes Valencians i serà està entitat l’encarregada de triar-los.

3.- La Unió de Periodistes Valencians rebrà la quantitat econòmica que s’estipule per l’organització i coordinació d’eixe espai televisiu, com rep qualsevol altra productora externa que treballe per a RTVV.

Les Corts, 5 de maig de 2010

Enric Xavier Morera i Català

PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE EL AVE PEL CODOVAL-VALL DE SEGÓ

2010-05-26T02:39:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Xavier Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari EU-BLOC-VERDS-Ir: COMPROMÍS, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició No de Llei, de tramitació ordinària.

Exposició de Motius:

El projecte de construcció de la línia d’alta velocitat, provocarà greus problemes en moltes poblacions del nostre territori i per això, cal una unitat de les institucions públiques valencianes per aconseguir que les valencianes i els valencians comptem amb la desitjada alta velocitat però sense l’impacte mediambiental, social i econòmic que en estos moments planteja.

La línia de l’AVE, al seu pas per la Vall de Segó, al Camp de Morvedre, suposa una agressió i un trencament de les poques valls litorals que resten al nostre país que tenen una excel·lència paisatgística i que n’és un clar exemple de respecte de generacions i generacions a un patrimoni cultural, agrícola i mediambiental.

En el cas del municipi de Benifairó de les Valls, al Camp de Morvedre, les obres de l’AVE projecten la construcció d’una planta d’extracció d’àrids en la partida del Codoval, una zona amb molta riquesa mediambiental. L’activitat que es pretén desenvolupar en la zona d’actuació seria insalubre i nociva per als habitants de la subcomarca, especialment per als dos pobles pròxims de Benifairó de les Valls i Quart de les Valls, tant per l’impacte que tindria sobre els centres educatius que es troben a pocs metres de l’actuació (Escola de Primària Constantino Ródenas de Quart de les Valls, Escola infantil El Tabalet i l’IES La Vall de Segó en Benifairó), com pel soroll, la pols, etc… originats pel trànsit continu de camions de gran tonatge. Les parcel·les afectades estan situades al costat del pou i el dipòsit municipal d’aigua potable. La realització d’este projecte suposarà importants danys tant a la captació com a la xarxa de distribució d'aigua potable.

La realització del projecte afectarà irremeiablement al jaciment arqueològic de la necròpoli situat en el Codoval i al pou de San Gil Abat. Entenent que l'extracció d'àrids proposada en la partida del Codoval, obeeix a la necessitat de terres seleccionades, per a la formació de la plataforma ferroviària, una alternativa molt nociva per a la comarca pels següents motius:

1.- Efecte barrera. La resolució del corredor ferroviari mitjançant plataforma de terrenys seleccionats provocarà un efecte barrera que dividirà en dos parts la subcomarca de la Vall de Segó. La plataforma elevada respecte de la cota natural del terreny suposarà un important impacte paisatgístic fragmentant visualment les unitats de paisatge.

2- Ocupació de l'entorn i afeccions territorials. El traçat de la nova infraestructura discorrerà per una zona de densa xarxa de sèquies, camins rurals, sendes i senderes.

Envers dels desavantatges exposats anteriorment que tindrà la línia d'Alta Velocitat d'executar-se d’esta manera, fem la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.- Les Corts Valencianes insten al Ministeri de Foment a que tinguen en consideració a l'hora de redactar el preceptiu Estudi Informatiu i successius projectes les al·legacions dels veïns i veïnes de la Vall de Segó, que plantegen una alternativa que substituïsca el conjunt de plataformes i terraplens per un únic viaducte perquè així:

a) Es garantiria la permeabilitat transversal en tota la subcomarca.
b) Es reduiria les afeccions a la densa xarxa de sèquies i camins existents i es retalla l'ocupació que hagueren produït els terraplens, disminuint-se així les expropiacions.
c) Es contribuiria a una correcta integració de la nova estructura en el territori.
d) Es faria innecessària l'extracció d'àrids en la partida del Codoval.

Les Corts, a 11 de maig de 2010

Enric Xavier Morera i Català

MOCIÓ SOBRE FINANÇAMENT AUTONÒMIC

2010-05-26T01:54:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera, Síndic del Grup Parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:Compromís a l'empara d’allò que disposa l'article 151 del RC, presenta la següent Moció, subsegüent a la interpel·lació RE 52727 sobre la política general
del Consell en relació a les alternatives per a la millora del finançament valencià dins del marc de l’acord signat amb l’Estat sobre el nou model de finançament autonòmic.

MOCIÓ

Les Corts insten el Consell a què, una vegada s’emestesca l’informe de la Comissió d’Experts sobre el nou model de Finançament Autonòmic, encete un procés amb les Corts Valencianes i els representants de la societat civil valenciana (empresaris, sindicats, universitats, ajuntaments...) amb l’objectiu d’aconseguir un Acord Valencià en matèria finançament autonòmic amb la finalitat de concretar un acord com a base per a aconseguir superar la discriminació històrica que patim els valencians financiament d eles nostres competències.

Les Corts, 29 d’abril de 2010

Enric Morera

PROPOSICIÓ NO DE LLEI D'URGÈNCIA SOBRE MIGUEL HERNÁNDEZ

2010-05-05T03:13:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES

Els grups parlamentaris i l’Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits sotasignants, presenten la següent esmena transaccional a la proposició no de llei RE 53107 (BOCV 221) sobre l’anul·lació del Consejo Sumarísimo 21.001 que va condemnar a mort al poeta Miguel Hernández, presentada pel GP EU-Bloc-Verds-IR: Compromís.

ESMENA TRANSACCIONAL

Les Corts donen suport a la iniciativa de la família de Miguel Hernández i de tots els grups socials i cívics que al seu dia sol·licitaren la Declaració de Reparació i Reconeixement del poeta que finalment ha estat concedida.
Alhora les Corts insten el Consell i el Govern de la Nació a donar suport a totes les gestions dirigides a aconseguir la revisió i anul·lació total de l’enjudiciament, juí i sentència que li va ser imposada a Miguel Hernández Gilabert en el Consejo de Guerra Sumarísimo 21.001, per a què la seua innocència siga públicament, jurídicament i oficialment reconeguda.
Les Corts insten el Consell a sol·licitar al Govern de la Nació el compliment de l’acord del Congrés dels Diputats en la Proposició No de llei presentada per la Comissió de Cultura de les Corts Generals de declarar 2.010 com l’any de Miguel Hernández en Espanya; impulsar al màxim les activitats commemoratives del centenari del naixement del poeta i participar en quantes iniciatives s’organitzen per a promoure l’estudi i la difusió de la vida i obra de Miguel Hernández; i aprovar les dotacions pressupostàries suficients per a què les activitats del centenari del poeta tinguen el relleu adequat.
Les Corts insten el Consell a declarar l’any 2010 com a Any Miguel Hernández a la Comunitat Valenciana, a impulsar al màxim les activitats commemoratives del naixement del poeta oriolà, i participar en totes les iniciatives que s’organitzen per promoure l’estudi i difusió de la vida i obra de Miguel Hernández i aprovar les dotacions pressupostàries suficients perquè les activitats del centenari del poeta tinguen el relleu adequat, tal com varen aprovar aquestes Corts el 8 de febrer de l’any 2.007.

Les Corts Valencianes, 21 d’abril de 2010

Mónica Oltra Rosario Margarita Sanz

Rafael Blasco Carmen Ninet

PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE EL TRANSPORT A LA SERRANIA

2010-05-05T03:06:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mònica Oltra i Jarque, Portaveu adjunta del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició No de Llei.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La Serrania és una de les comarques de l’Interior que té greus mancances en serveis de comunicació i transport públic. De fet, els ajuntaments se senten totalment abandonats, ja què en matèria de transport públic per carretera estan sent perjudicats constantment per la companyia concessionària del transport regular de viatgers, i han fet nombroses denúncies davant la conselleria d’Infraestructures i Transport sense que s'haja millorat el servei.
Les propostes que ha fet la Conselleria en esta matèria no donen resposta a les necessitats reals de la ciutadania que viuen en aquesta comarca i han generat nombroses protestes i al·legacions. Únicament s’han fet uns quants retocs en els horaris actuals que mantenen aquesta comarca totalment deslligada de la capital del País Valencià i discrimina els seus habitants des del vessant de la mobilitat.
I és per això que presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts Valencianes insten la Conselleria d’Infraestructures i Transport què elabore un nou pla de transport públic per a la Comarca de la Serranía que incorpore la millora dels horaris en autobús i la possibilitat de crear una xarxa ferroviària junt l’autovia CV-35 que connecte aquesta comarca de l’Interior amb l’àrea metropolitana de València.

Les Corts, 20 d’abril de 2010

Mònica Oltra

PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE SENSIBILITAT QUÍMICA

2010-05-05T03:02:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari EU-BLOC-VERDS-IR: COMPROMÍS, presenta a l’empara de l’art. 160 i concordants del R.C. Proposició No de Llei, de tramitació ordinària, basada en la següent:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La sensibilitat química múltiple és una malaltia emergent, de caràcter ambiental que està afectant a un número d’unes 500 persones aproximadament al nostre territori. La complexitat de la malaltia, la dificultat de diagnòstic, el poc coneixement que de moment es té de l’afecció i les poques dades de què es disposen, fa que siga difícil abordar la problemàtica d’esta malaltia.

Al voltant d’un 90% de persones que pateixen la malaltia són dones i aquelles persones que estan afectades de sensibilitat química múltiple, també ho estan, en la majoria dels casos, de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica. Hi ha una evident interrelació de les tres malalties.

La qualitat de vida de les persones que pateixen qualsevol d’estes malalties depèn grau de severitat amb què estiguen afectades, però en molts casos greus arriba a ser una malaltia altament invalidant. Eixir al carrer només amb mascarilla, no poder realitzar ni curts trajectes a peu sense acabar amb un cansament extrem, no poder menjar més que productes d’agricultura biològica sense cap tipus d’element químic, no poder romandre en espais en què hi ha hagut o s’ha netejat amb productes químics, no poder acostar-se a persones que duguen perfum, etc. és només un exemple de quan difícil esdevé la vida quotidiana per a les persones afectades.

A açò s’afegeix que quan els afectats son xiquets, també és molt problemàtica l’assistència a classe de manera normalitzada per la qual cosa s’entrebanca greument el procés formatiu i el desenvolupament de la personalitat dels menuts.

Es per això que el grup COMPROMÍS presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts insten el Consell a posar en marxa dos unitats especials, a la ciutat de València i la ciutat d’Alacant, de diagnòstic, seguiment i tractament de les malalties de sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica, amb dependències especialment preparades per a rebre a les persones afectades.

Les Corts insten el Consell a cercar i formar metges especialistes en estes malalties a incorporar a les unitats especials a la Comunitat Valenciana.

Les Corts insten el Consell què en tots els centres hospitalaris de la xarxa sanitària pública hi hagen sales i dependències preparades per a les persones malaltes de Sensibilitat Química Múltiple i que el personal sanitari que els atenga estiga lliure de productes químics.

Les Corts insten el Consell a posar en marxa protocols per a diagnosticar la malaltia i els seus tractaments, així com per a la derivació a les unitats especials.

Les Corts insten el Consell a invertir recursos en la investigació de possibles tractaments eficaços de les malalties de sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica, així com a realitzar estudis sobre l’origen de les malalties i la prevenció de les mateixes.

Les Corts insten al Consell a elaborar estadístiques sobre la incidència de les malalties i les seues circumstàncies i característiques.

Les Corts insten el Consell per a que els xiquets i xiquetes afectats per sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica puguen tenir un professor o professora de la Conselleria d’Educació al seu domicili quan per agreujament no puguen assistir a l’escola per a poder dur endavant el seu procés formatiu i evitar l’absentisme escolar i que es prenguen les mesures de prevenció, informació a tots els membres de la Comunitat Escolar, professorat, AMPAs i personal de neteja que intervé en els centres escolars públics i concertats.

Les Corts insten el Consell a què les persones afectades per sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica tinguen accés a la Renda Garantida de Ciutadania per a fer front a les depeses afegides que ocasionen les malalties en cas de no poder accedir a una pensió contributiva.

Que a les persones afectades en grau sever de Sensibilitat Química Múltiple que hagen tingut o tinguen que eixir fora del país per rebre un tractament adequat a la severitat de la seua malaltia per no tenir cobertes ací les seues necessitats sanitàries que requereixen la seua malaltia, tinguen cobertes l’estança i tractament fora d’Espanya i el seu retorn en les condicions sanitàries que requereisca la seua malaltia així com el posterior tractament en la Comunitat, sempre que tal circumstància siga considerada per una Comissió Avaluadora depenent de la Conselleria de Sanitat.

El Consell retrà compte, davant les Corts, del compliment d’aquesta resolució en el termini de sis mesos des de la seua aprovació.

Les Corts, 14 d’abril de 2010

Mónica Oltra Jarque

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE ATENCIÓ A LES VICTIMES DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

2010-05-05T02:57:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE ELS ENDERROCAMENTS AL CABANYAL

2010-05-05T02:52:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta amb sol·licitud de resposta oral en el ple formulada per la portaveu adjunta Mónica Oltra, del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:Compromís, previ coneixement del seu grup i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell, en referència als enderrocaments en el Cabanyal.
Quina és la posició del Consell davant els enderrocaments, que suposen espoli, d’edificis singularment protegits pel seu interès històric, artístic, cultural o monumental del barri del Cabanyal en el mes d’abril de 2010?

Les Corts, 9 d’abril de 2010

Mónica Oltra

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

2010-05-05T02:39:00.000-07:00

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA D'ATENCIÓ A LES PERSONES GRANS

2010-05-05T02:36:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la Consellera de Benestar Social, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general de la Conselleria al voltant de les necessitats i atenció integral per a les persones grans?

Les Corts, 26 d’abril de 2010

Mónica Oltra

INTERPEL·LACIÓ AL CONSELL EN MATÈRIA DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2010-05-05T02:33:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Monica Oltra, diputada del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al Consell, la següent:

INTERPEL·LACIÓ

Quina és la política general del Consell al voltant de la violència de gènere?

Les Corts, 26 d’abril de 2010

Mónica Oltra

PROPOSICIÓ NO DE LLEI D'URGÈNCIA SOBRE MODIFICACIONS DE LA SINDICATURA DE COMPTES

2010-05-04T05:17:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

La llei de la Sindicatura de Comptes compleix enguany 25 anys sense que s'haja produït cap modificació de les seues funcions, funcionament, estructura o competències a pesar dels canvis socials i de la pròpia estructura de l'administració local i autonòmica a la que ha de fiscalitzar. Aquests canvis, per si sols, serien raó suficient per a promoure canvis substancials que permeteren adaptar un òrgan fiscalitzats a la nova realitat, però a més aquest aniversari coincideix amb el descobriment per part de la justícia de la pitjor trama de corrupció que afecta les administracions valencianes i el partit que governa les administracions implicades en la dita trama junt amb un possible finançament il·legal del PP per quantitats multimilionàries, implicant en aqueixa trama empreses públiques, fundacions públiques, entitats socials, empreses i persones relacionades totes elles amb les administracions públiques o el partit que les controla.

La sindicatura de comptes és un instrument fonamental per a sostenir la democràcia. Cap democràcia que es pree pot sobreviure sense que existisquen mecanismes de control dels poders públics. Qualsevol intent per anul·lar o controlar per la via dels fets o per interpretacions parcials dels poders fiscalitzadors pot qualificar-se sense embuts d'intents de colps d'estat a la democràcia comparables a la utilització de les armes contra l'Estat.

Si la corrupció desborda a l'administració, la corrupció s'apodera de l'estat en benefici dels corruptes i la democràcia està condemnada. Així lluitar contra aquesta alifac és la millor forma de consolidar una democràcia avançada.

Si el poder no tens controls es converteix en un sistema totalitari perquè com va afirmar amb encert el poder corromp i el poder absolut corromp absolutament. Els gestors, els polítics que gestionen els recursos públics no poden ser jutge i part en el maneig d'aquests recursos que per la seua quantia permet als gestors predisposats a desviar quantitats de major o menor import per a benefici propi.

S'ha de tenir en compte que les noves tecnologies adaptades al control fiscalitzador de la sindicatura permetria, amb voluntat política, d'incrementar els àmbits de control i reduir els terminis per a presentar els comptes, fins i tot arribar a presentar resultats parcials en temps real. Oposar-se a incrementar la transparència dels comptes públics sense deixar espais borrosos o directament opacs és una mostra de la voluntat per a impedir qualsevol intent de corrupció de funcionaris, autoritats i empleats.
Les modificacions que proposem són un instrument per a incrementar les competències de la Sindicatura de Comptes, la seua capacitat d'acció, la seua eficàcia, la reducció dels terminis de control i les seues facultats pota imposar sancions i introduir nous objectius en la tasca fiscalitzadora de l'organisme com ara el control de la bona gestió financera, és dir, de l'eficàcia, eficiència i economia per saber si l'administració ha d'aconseguir els els objectius fixats i si s'han gastat els menys possibles.

Una dels principals novetats d'aquesta proposició de llei és que la Sindicatura de Comptes podrà fiscalitzar la comptabilitat dels partits polítics, els federacions i els agrupacions d'electors. Fins ara, el paper de la Sindicatura respecte als partits polítics és limitava a fiscalitzar els comptes dels campanyes dels eleccions als Corts, i els formacions polítiques presentaven els seus comptes al Tribunal De Comptes.

Un supòsit afegit en aquesta proposta és que la Sindicatura també podrà fiscalitzar els comptes dels fundacions dels partits polítics, ja que s'estén el seu àmbit d'actuació a tots els entitats que gestionen o administren fons públics, i fins a l'últim destinatari, és a dir, encara que hagin rebut aquests fons de forma indirecta.
PROPOSICIÓ NO DE LLEI

1. S’insta al Consell a introduir les modificación normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetan avaluar el grau d'acompliment assolit pels ens subjectes a fiscalització respecte els seus objectius pressupostaris, analitzant-ne la gestió, els recursos, les activitats, els resultats, els costos i els impactes, emprant criteris d'eficiència, eficàcia, economia, qualitat, equitat, gènere, sostenibilitat o d'altres que es considerin adients, fent recomanacions sobre les possibles innovacions i bones pràctiques per millorar la gestió pública, així com fer el seguiment i donar compte del grau de compliment de les recomanacions aprovades pel Parlament derivades dels informes que emet.

2. S’insta al Consell a introduir les modificación normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetan fiscalitzar la comptabilitat dels processos electorals, l'àmbit dels quals se circumscrigui a la Comunitat Valenciana, i també la comptabilitat i l'activitat econòmica i financera dels partits polítics, federacions i agrupacions de persones electores que hi participin, en els termes previstos a la normativa reguladora del finançament dels partits polítics. També seran objecte de fiscalització les Fundacions i Associacions sotmeses al Protectorat de la Generalitat de La Comunitat Valenciana, i vinculades orgànicament a partits polítics amb representació al Parlament de La Comunitat Valenciana.

3. S’insta al Consell a introduir les modificación normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetan a l'efecte del que preveu d'aquesta llei, els partits polítics, fundacions i associacions sotmeses al Protectorat de la Generalitat de La Comunitat Valenciana i vinculades orgànicament a aquells han de presentar la seva comptabilitat davant la Sindicatura de Comptes, dins dels sis mesos posteriors al tancament de cada exercici. Així mateix, les formacions polítiques i les seves fundacions vinculades amb representació institucional han de presentar davant la Sindicatura de Comptes dins del termini previst per la normativa electoral, la comptabilitat corresponent a aquest. Aquesta documentació ha de permetre identificar els fluxos d'ingressos i despeses. En tot cas forma part d'aquesta documentació la que han de trametre al Tribunal de Comptes, d'acord amb el que preveu la seva normativa reguladora.

4. Respecte a la Relacions de tercers amb la sindicatura de Comptes S’insta al Consell a introduir les modificacións normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes, per a la seua verificació, pot sol·licitar, a qualsevol persona física o jurídica que hagi rebut fons públics de l'Administració de la Generalitat de La Comunitat Valenciana o de l'Administració local de la Comunitat Valenciana o del seu sector públic, a les quals es fa referència la llei, informació referida exclusivament a la destinació d'aquests cabals públics amb la finalitat d'emetre opinió sobre el compliment de la destinació dels fons, d'acord amb els criteris de concessió.

5. S’insta al Consell a introduir les modificación normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetan suspendre les transferències i subvencions a aquells municipis que no remetin els seus comptes anuals a la Sindicatura, una vegada aquesta li indiqui quins territoris són els incomplidors.

6. S’insta al Consell a introduir les modificación normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetan per establir la capacitat de sanció de la Sindicatura en casos que es preveuan quan la Sindicatura detecti una causa de possible sanció, encara que haja de seguir remetent el cas al Tribunal de Comptes, el seu organisme homòleg d'àmbit estatal.

7. S’insta al Consell a introduir les modificación normatives en la llei de la Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de Maig, de la Sindicatura de Comptes que permetan a la Sindicatura rindre encomanades les funcions además de les de control de la legalitat i la regularitat, també el control de la bona gestió financera, és a dir, de l'eficàcia, l'eficiència i economia per saber 'si l'administració ha aconseguit els objectius fixats i si s'ha fet gastant el menys possible'.

Les Corts, 22 d’Abril de 2010

Mireia Mollà

PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE TRANSGÈNICS

2010-05-04T05:14:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, Portaveus adjuntes del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei.

EXPOSICIO DE MOTIUS:

Espanya continua sent l'únic país de la UE que cultiva transgènics a gran escala, i ha sigut dels pocs països a recolzar a la Comissió Europea per a aprovar el cultiu de la creïlla Amflora, modificada genèticament per a usos industrials.
En 2009, Espanya va cultivar més de 76.000 hectàrees de dacsa transgènica i va albergar la mitat dels assajos experimentals a l'aire lliure amb estos perillosos cultius. Tot açò en una situació d'absoluta falta de transparència, inexistent traçabilitat, descontrol dels cultius experimentals, amb absència de registres públics dels dits cultius i desenes de noves varietats modificades genèticament (MG) aprovades. Enfront d'esta posició, països com França, Alemanya, Àustria, Grècia, Luxemburg, Irlanda, Polònia, Hongria o Itàlia han posat fre als transgènics en el seu territori.
A Espanya són ja quatre les comunitats que s'han declarat lliures de transgènics (Astúries, Euskadi, Canàries i Balears), junt amb més de 50 municipis en tot l'Estat.

Per tot l'anteriorment exposat, presente la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.- Les Corts Valencianes insten el Consell a declarar la Comunitat Valenciana lliure de sembra de transgènics, prohibint la instal·lació d'estos cultius en tot el nostre territori.
2.- Les Corts Valencianes insten el Govern d'Espanya a que se sume als països europeus que rebutgen els transgènics i que prohibisca la seua sembra en l'Estat espanyol.

14 d'abril del 2010

Mònica Oltra Mireia Mollà

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE LA TRAM GÜRTEL

2010-05-04T05:12:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta amb sol·licitud de resposta oral en el ple formulada per la portaveu adjunta Mireia Mollà del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: COMPROMÍS, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la Consellera de Turisme sobre contractacions.
Quin tipus d’actuacions ha realitzat o pensa realitzar, la Conselleria, després que la justícia trobe indicis i irregularitat en la contractació per part d’aquesta Conselleria amb empreses de la trama Gürtel?.

Les Corts, 16 d’abril de 2010

Mireia Mollà

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE CONTRACTES FITUR

2010-05-04T05:07:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta amb sol·licitud de resposta oral en el ple formulada per la portaveu adjunta Mireia Mollà del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: COMPROMÍS, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre contractes Fitur

Quina opinió li mereix al Consell fraccionar les adjudicacions de contractes per a que siguen inferiors a 12.000 euros i així eludir el concurs o algun tipus de procediment amb publicitat i concurrència?

Les Corts, 8 d’abril de 2010

Mireia Mollà

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE SOBRE BANCAJA

2010-05-04T04:56:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta amb sol·licitud de resposta oral en el ple formulada per la portaveu adjunta Mireia Mollà del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: COMPROMÍS, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre fiança del expresident del Govern Balear.

Quina opinió li mereix al Consell que el Grup BANCAJA mitjançant el BANCO DE VALENCIA haja avalat la fiança del expresident del Govern Balear Jaume Matas (PP) per a eludir la presó per delictes de corrupció?

Les Corts, 8 d’abril de 2010

Mireia Mollà

PROPOSICIÓ NO DE LLEI D'URGÈNCIA SOBRE EL RESCAT DEL SECTOR DEL TAULELL

2010-05-04T04:51:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Josep Maria Pañella i Alcácer, diputat, i Enric Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari EU-BLOC-VERDS-IR: Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La greu crisi econòmica que patim ha provocat una caiguda considerable de l’activitat empresarial, afectant especialment al sector tauleller de la província de Castelló, on s’han destruït fins desembre de 2009 vora 7.500 llocs de treball. Estes dades preocupants han fet que des de les associacions empresarials, els sindicats i els partits polítics, han signat un manifest per a posar-se en marxa i evitar la destrucció massiva d’ocupació fixa.
Els agents socials i econòmics de Castelló proposaren a principis de 2009 un nou Pacte per l’Ocupació en el sector tauleller i un dels seus punts era, concretament, incentivar a les empreses perquè asseguren els llocs de treball. Als darrers mesos, la patronal taulellera xifrà en un mínim de 10 i un màxim de 20 milions d’euros a aportar en sis anys la quantitat necessària per reflotar el sector i mantindre les empreses i els llocs de treball de la zona.
Són moltes les famílies afectades per la crisi del monocultiu industrial de Castelló, que no té alternatives ocupacionals en la zona. La manca de suport econòmic de les administracions autonòmica i central ha fet que empresaris i sindicats, vagen al capdavant per salvar l’economia i el benestar de la província.
Per tot això aquest diputat presenta la següent:

PROPOSICIÓ NO DE LLEI

1.- Les Corts Valencianes insten al Consell de la Generalitat a posar en marxa mesures polítiques, econòmiques i socials urgents que permeten a Castelló a regenerar el seu teixit laboral i social, així com el sanejament econòmic, productiu i estructural de les empreses.
2.- Les Corts insten al Govern Central a facilitar les ajudes mínimes precises per al sanejament de la indústria taulellera de Castelló, a l’igual que ha fet amb altres sectors productius espanyols.
3.- També, s’insten a les administracions autonòmica i central a posar en marxa accions per a la creació d’ocupació alternativa al sector tauleller, formant als treballadors desocupats i donant resposta als treballadors de major edat per la via de la jubilació anticipada

Les Corts, 8 d’abril de 2010

Josep Mª Pañella Enric Morera

PROPOSICIÓ NO DE LLEI D'URGÈNCIA SOBRE EL CONVENI ALARCÓN

2010-05-04T04:36:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Morera i Català, diputat i síndic respectivament del Grup Parlamentari EU-BLOC-VERDS-IR: COMPROMÍS, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició no de llei, de tramitació d’urgència.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Al juliol del 2001, els governs central, valencià i castellà-manxec i els regants valencians, signaren l’anomenat Conveni d’Alarcón, pel qual es fixaven unes reserves mínimes per als usuaris valencians i, en cas de cedir-les, se'ls deuria d’indemnitzar econòmicament, cas que no ha succeït fins al moment i per això l’Ajuntament d’Albacete deu més d'un milió d'euros a la Unitat Sindical d'Usuaris del Xúquer.
En vistes al no compliment del conveni i la manca d’autoritat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per fer complir els acords signats, presentem la següent:

PROPOSICIÓ NO DE LLEI

1.- Les Corts Valencianes insten el Ministeri de Medi Ambient a què, mitjançant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, s’obligue a l’Ajuntament d’Albacete a liquidar el deute que té amb la Unió Sindical d’Usuaris del Xúquer i que passa la quantitat d’un milió d’euros, més els interessos de demora, en un termini no superior a tres mesos.

2.- Les Corts insten el govern valencià a donar tot el suport institucional i jurídic que requerisca el sindicat en el cas que el pagament no es realitze i s’haja de portar la qüestió als tribunals.

Les Corts, 8 d’abril de 2010

Josep Mª Pañella Enric X. Morera

PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE EL RECONEIXEMENT DEL CONSELLER FRANCESC BOSCH I MORATA

2010-05-04T04:29:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, síndic i Josep Maria Pañella i Alcácer, diputat del Grup Parlamentari “EU-BLOC-VERDS-IR: Compromís”, respectivament, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.

El 25 d’abril de 1707 les tropes de Felip V guanyaren la Batalla d’Almansa. Aquesta circumstància desencadenà tot un seguit de fets desastrosos per al nostre poble: La ciutat de Xàtiva i altres viles valencianes foren arrasades... Felip V dictà els Decrets de Nova Planta que tingueren com a conseqüència l’eliminació del nostre sistema foral, la pèrdua de l’autogovern, la dissolució de les Corts Valencianes i l’eliminació de la nostra llengua dels àmbits oficials i administratius.

Recordem els termes exactes en què fou redactat el Decret de Nova Planta: “…tocándome el dominio absoluto de los referidos reinos de Aragón y de Valencia (…) se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas (…) He juzgado conveniente abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia…”

Tot i això, Felip V no hi tingué prou; per la qual cosa feu el següent manament: “La obstinada rebeldía con que hasta los términos de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de la ciudad de Xátiva (…) empeñó mi justicia a mandarla arruinar para EXTINGUIR SU MEMORIA, como se ejecutó para castigo de su obstinación, y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error”.

Així, el 25 d’abril ha esdevingut el Dia de les Corts Valencianes, en justa commemoració d’aquella catàstrofe civil, l’any 1707. Dos-cents trenta anys després, l’any 1937, un polític valencià, des de la responsabilitat de govern, adreçà unes paraules que encara ressonen entre nosaltres:

“Quan en 1707 el País Valencià quedà sotmés a la unificació de les lleis castellanes per la voluntat d’un rei despòtic, el temperament creador, les iniciatives genials i l’impuls característic del poble valencià quedaren anul·lats per la llosa viva que pesava per sobre d’ell en forma de centralisme polític i cultural (...) Apremia la rectificació, a més, per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença. (...) La missió és àrdua, penosa, però, per ço mateix, més estimulant i meritòria (...) serà estímul vigorós de la consciència valenciana desvetllant el sentiment íntim de la seua existència, la inquietud de la seua personalitat. Evidenciarà una veritable tradició que respon a una idealitat patriòtica...”.

Són les paraules de qui era Conseller de Cultura del Consell Provincial Valencià i màxim responsable polític de l’Institut d’Estudis Valencians: El Conseller Francesc Bosch i Morata; nascut a la ciutat de Xàtiva el 30 de novembre de 1901 i mort a l’exili de Mexicali (Baixa Califòrnia – Mèxic), el 25 de setembre de 1950.

Les publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua[1] assenyalen que l’Institut d’Estudis Valencians ha sigut “l’únic organisme oficial que els valencians vam tenir al llarg del segle XX amb autoritat sobre la llengua”; la qual cosa dóna idea de la important fita històrica que aquest organisme representa en el procés de recuperació del nostre autogovern.

Així, la memòria que Felip V ordenà extingir, afortunadament, mai arribà a ser esborrada per complet. El poble valencià conforma una nacionalitat històrica, la qual s’ha bastit al llarg dels segles i ha trobat diferents formes de manifestar-se políticament, gràcies a la consciència de la ciutadania i a l’acció decidida de persones com ara el Conseller Francesc Bosch i Morata. Açò és precisament el que celebrem el Dia de les Corts Valencianes: El fet que el poble valencià constitueix una col·lectivitat política, la consciència de la qual ha perdurat fins al moment present, tot assolint un marc institucional de representació democràtica, emparat dins l’ordenament legal.

L’Estatut d’Autonomia fa una referència explícita a l’origen del nostre actual autogovern: “...la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana...”

La concepció moderna del País Valencià ens remet directament a les experiències preautonòmiques dels anys 30 del segle XX, als Premis Musicals del País Valencià i a la Biblioteca del País Valencià, a “los altos intereses culturales del País Valenciano” que afirmava atendre el Ministeri d’Instrucció Pública... La concepció moderna del País Valencià ens condueix irremissiblement a la figura del Conseller Francesc Bosch i Morata i a la moderna infraestructura cultural que ell mateix dissenyà, precisament per al País Valencià, el país del qual ell fou ciutadà i, alhora, artífex.

Cal manifestar clarament que l’activitat política duta a terme per Francesc Bosch i Morata, a fi de recuperar l’autonomia valenciana, no va constituir un error –fent servir l’expressió de Felip V-, sinó que representà l’encert d’un ciutadà que complí amb el deure cívic de restablir el marc legal per a l’exercici de la ciutadania valenciana.

En aquest sentit, nombroses institucions públiques valencianes ja han mostrat el seu reconeixement envers el creador de l’Institut d’Estudis Valencians: El 1978, el Conseller preautonòmic Josep Bevià Pastor feu investigar l’activitat institucional de Francesc Bosch i Morata, com a predecessor seu en el càrrec. L’ any 1980, l’Ajuntament de València denominà un carrer com a “Conseller Francesc Bosch”; a l’igual que l’Ajuntament de Xàtiva. El 29 de desembre de 1997, l’Ajuntament de València, des de la condició de Cap i Casal, declarà Francesc Bosch i Morata Fill Adoptiu de la Ciutat, atenent el treball que realitzà en favor de València i els valencians. El 1990, el Consell Escolar de l’Escola d’Educació de Persones Adultes de Xàtiva aprovà denominar-la “Francesc Bosch i Morata”; el gener de 2009, el Conseller d’Educació inaugurà la remodelació del centre. L’1 d’abril de 2009, el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana aprovà reconéixer el caràcter preautonòmic del càrrec polític de Francesc Bosch i Morata, com a Conseller de Cultura el 1937.

Contràriament a la voluntat de Felip V d’extingir la memòria de Xàtiva i les nostres institucions, les Corts mantenen un deute inexcusable amb la memòria de qui s’entregà a la causa de restablir-les. Francesc Bosch i Morata mai veié la les Corts en activitat, però ens deixà amb l’esperança de què algun dia hi tornarien. Nosaltres som fills i filles d’aquella esperança.

Enguany, seixanta anys després de la mort a l’exili del nostre primer Conseller de Cultura, es fa avinent que les Corts, com a legítimes representants del poble valencià, reten el merescut reconeixement a aquest conciutadà. La data del 25 d’abril implica necessàriament el deure de l’agraïment; les paraules de Francesc Bosch i Morata encara ressonen entre nosaltres, amb la força intacta de qui un dia ens conduí cap a la llibertat.

Per tot açò presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.- Les Corts Valencianes fan reconeixement públic del Conseller Francesc Bosch i Morata, amb motiu de la seua contribució al desvetllament de la consciència del Poble Valencià, com a nacionalitat històrica.

2.- Les Corts Valencianes reconeixen el caràcter preautonòmic de l’activitat pública que desenvolupà Francesc Bosch i Morata des del càrrec de Conseller de Cultura del Consell Provincial Valencià i responsable de l’Institut d’Estudis Valencians.

3.- Les Corts Valencianes assumeixen que l’Institut d’Estudis Valencians, entitat pública creada el 9 de febrer de 1937, constitueix una entitat valenciana de caràcter preautonòmic.

4.- Les Corts Valencianes declaren que la Generalitat té el deure i l’honor de preservar la memòria del Conseller Francesc Bosch i Morata. A tal fi, els edificis que ocupà la seu de l’antic Institut d’Estudis Valencians disposaran dels rètols adients per a la informació pública.

5.- Les Corts Valencianes, com a expressió d’agraïment pel treball que esmerçà el Conseller Francesc Bosch i Morata en benefici del Poble Valencià, faran arribar els acords anteriors als seus descendents directes, en la forma habitual per a aquests casos.

Les Corts, 23 d’abril de 2010

Josep Mª Pañella Enric Morera
[1] “Les Normes de Castelló”; Josep Daniel Climent, pàg. 277; edita Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2007.

PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE LA TRAJETA DE DISCAPACITATS

2010-05-04T04:25:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Josep Maria Pañella i Alcacer i Enric Xavier Morera Català, Diputat i Síndic, respectivament, del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Als darrers anys, la nostra societat ha avançat per a ser més justa i igualitària en tots els aspectes, malgrat quedar-nos molt a fer per arribar al nivell desitjable. Entre estos avanços, es troben els fets per a millorar la situació de vida dels ciutadans i ciutadanes amb qualsevol classe de discapacitat, bé siga física, de mobilitat o intel·lectual. En altres autonomies, han posat en marxa mesures positives, com la creació d’una targeta acreditativa de la discapacitat, amb la finalitat que els seus posseïdors pugen fer tramitacions administratives sense necessitat de que demanen constantment certificats per a demostrar el seu grau de discapacitat.

Per tal de millorar la qualitat de vida d’estes persones, presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.- Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a la creació d’una targeta d’identificació per a persones que tinguen una discapacitat reconeguda igual o superior a un 33% i que complisca les següents característiques:

a.- Esta targeta oficial de la Generalitat Valenciana inclourà les dades de la persona beneficiària en text i Braille, el percentatge de grau de discapacitat, si necessita ajuda d’una tercera persona i el barem de mobilitat.

b.- La targeta acreditativa tindrà una validesa indefinida per a l’usuari, per tal d’evitar tràmits burocràtics innecessaris de renovació.

c.- La Conselleria de Benestar Social crearà un apartat específic al seu web on es posarà informació relativa a la targeta i tots els avantatges als que podran accedir-hi els beneficiats, com ara activitats culturals, descomptes en transports públics, esport, oci i altres qüestions que afavorisquen la integració dels ciutadans portadors de la targeta en la nostra societat.

Les Corts, 7 d’abril del 2010

Josep Maria Pañella i Alcacer Enric Xavier Morera i Català

PROPOSICIÓ NO DE LLEI ACCESSOS SOBRE PLA D'IGUALTAT A RTVV

2010-05-04T04:21:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Josep Maria Pañella i Alcacer i Enric Xavier Morera Català, diputat i Síndic, respectivament del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Llei per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes obliga les empreses de més de 250 treballadors a tindre un pla d’igualtat. La denúncia que tres treballadores han presentat per assetjament sexual en RTVV posa en relleu l’absència d’instruments per previndré i combatre estes i altres pràctiques que atempten greument contra la dignitat de les dones i, en general, de tots els treballadors. Es fa necessari posar en marxa un pla d’igualtat de RTVV que regularà també altres qüestions com l’assetjament laboral, la lactància, els permisos de paternitat/maternitat, la conciliació de la vida laboral i familiar, etc…

Per tot el dalt exposat presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts Valencianes insten a l’ens públic de RTVV a posar en marxa un Pla de Igualtat.

Les Corts, a 29 de març de 2010

Josep Maria Pañella i Alcacer Enric Xavier Morera i Català

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE MENJADORS ESCOLARS

2010-05-04T04:16:00.001-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat del Grup Parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 152 en relació al 155 del RC, al Conseller d’Educació sobre menjadors escolars.

Els centres escolars han rebut una circular en què es detalla que en el pròxim curs l’Administració autonòmica es farà càrrec de l’elecció de les firmes adjudicatàries dels menjadors escolars, quines són les raons que justifiquen aquest canvi en la gestió dels menjadors escolars?

Les Corts, 28 d’abril del 2010

Signat: Josep Mª Pañella Enric Morera

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE JUTJAT DE PAU POBLACIONS MENORS DE 7000 HABITANTS

2010-05-04T04:14:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la Consellera de Justícia i Administracions Publiques sobre impagaments secretaris jutjats de Pau.

Quins són els motius dels impagaments, des de fa més d'un any, als secretaris dels jutjats de Pau de poblacions de menys de 7.000 habitants?

Les Corts, 26 d’abril del 2010

Josep Mª Pañella i Alcacer Enric Morera

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE EL PLA CONFIANÇA

2010-05-04T04:10:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell, sobre el Pla Confiança.

En quina situació es troba el pagament de les obres adjudicades i realitzades en els ajuntaments corresponents a la primera fase del Pla Confiança?.

Les Corts Valencianes, 16 d’abril del 2010

Josep Mª Pañella i Alcacer Enric Morera
Diputat Síndic

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE LA CIUTAT DE LES LLENGÜES DE CASTELLÓ

2010-05-04T04:02:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:Compromís, Josep Mª Pañella i Alcacer, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a Conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre la futura Ciutat de les Llengües.

Quin és el programa d’activitats generals i de participació de l’Institut Cervantes dins de la futura Ciutat de les Llengües de Castelló?.

Les Corts Valencianes, 14 d’abril del 2010

Josep Mª Pañella i Alcacer Enric Morera

PREGUNTA PRESIDENT SOBRE RESPONSABLE DEL CAS GÜRTEL

2010-05-03T05:48:00.000-07:00

PREGUNTA PRESIDENT SOBRE PROCESOS JUDICIALS

2010-05-03T05:44:00.000-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE EL CAS GÜRTEL

2010-05-03T05:41:00.001-07:00

PREGUNTA CONTROL CONSELLER SOBRE TDT

2010-05-03T05:30:00.000-07:00

PREGUNTA AL CONSELLER SOBRE PLACES DE FISOTERAPEUTES

2010-05-03T05:22:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Pregunta, amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR: COMPROMÍS, Enric Morera i Català, previ coneixement del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Conseller de Sanitat, sobre places de fisioterapeutes.

Els professionals fisioterapeutes valencians han tornat a denunciar, una vegada més, que la Conselleria de Sanitat no convoca places per a la seua especialitat i este fet afecta greument als usuaris de la sanitat pública valenciana. Segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut, un sistema sanitari correcte hauria de tindre un fisioterapeuta per cada 1.200 habitants, mentre que al País Valencià la ràtio és d’un professional per cada 10.500 ciutadans, el que és un 700% més del recomanat.

Per tot això, preguntem al conseller de Sanitat:

1.- ¿Quan té previst la conselleria convocar places en la especialitat de fisioteràpia?

Les Corts, 8 d’abril de 2010

Enric Morera

PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE LA COMISSIÓ MIXTA A L'AP7

2010-05-03T05:04:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Morera i Català, Síndic del Grup Parlamentari “EU- BLOC-VERDS-IR: Compromís”, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L'AP-7 constitueix una infraestructura que vertebra el nostre territori i ens uneix amb l'eix mediterrani. Donada la seua importància per a la nostra economia, el seu impacte en l'estructuració territorial i per a millorar la seua eficiència, és pel que presentem la següent¨:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1. Les Corts insten el Consell a plantejar en la Comissió Mixta de Transferències Govern Central prevista en la disposició transitòria primera de l'Estatut d'Autonomia Llei Orgànica 4/1991, de 13 de març, de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la transferència de l'AP-7 que transcorre per territori valencià d'aquells trams que actualment són competència del Govern d'Espanya.

2. Les Corts insten el Consell a demanar que es realitzen per part del Govern els canvis normatius pertinents, particularment respecte de la Llei 8/1972, de 10 de maig, sobre construcció, conservació i explotació de les autopistes en règim de concessió, el Reial Decret 657/86, de 7 de març, pel qual es regula l'organització i funcionament de la delegació del govern en les societats concessionàries d'autopistes nacionals de peatge i resta de normativa de desplegament, per a permetre la participació de la Generalitat en la Delegació del Govern.

Les Corts, 19 d’abril del 2010

Enric Morera

PROPOSICIÓ DE NO DE LLEI SOBRE El DOMINI .VAL

2010-05-03T04:53:00.000-07:00

A LA MESA DE LES CORTS

Enric Xavier Morera i Català, Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:COMPROMÍS, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària.

A les valencianes i els valencians ens cal un domini d’internet propi perquè és una bona targeta de presentació al món. Un domini propi és una aposta ferma i decidida per crear marca a partir de la nostra personalitat i així invertir de forma seriosa en la creació d’un espai dins del món fort i estable, per a ser visibles en un món totalment globalitzat on cal marcar fites per a demostrar qui som .

Cal apostar per enfortir la nostra marca com a poble, com a valencians, sense por i sense complexos i cada volta que apostem per enfortir el nostre concepte, eixirem beneficiats. Som un poble emprenedor, capdavanter i motor econòmic i si som conscients d’això, cal que tot el món ens visualitze i ens reconega amb el nostre domini propi.

Altres autonomies de l’estat han aconseguit tindre el seu domini i el poble valencià no ha de ser menys perquè li correspon tindre un lloc destacat en la modernitat com el va tindre segles arrere en molts camps. Els valencians som i volem demostrar-ho també al ciberespai.

Per tot això, presentem la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat Valenciana a iniciar tots els tràmits necessaris per la creació, gestió i control del registre del nom de dominis .VAL i .PVA, i en general, de la promoció de la llengua i la cultura valenciana a l'àmbit d'Internet i de les noves tecnologies de la informació davant ICANN (Internet Corporation For Assigned Names and Numbers).

Les Corts, a 19 d’abril de 2010

Enric Xavier Morera i Català

PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE MALALTIA CELIACA

2010-05-03T04:51:00.000-07:00

[+INFO]