A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, portaveus adjuntes, del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’interior de Castelló ha patit històricament l’oblit generalitzat de les administracions, que han deixat a la seua sort a les comarques de secà; el despoblament i la desatenció. La falta de polítiques actives per revertir la situació ha anat minvant les possibilitats d’aquestes zones.
El cas l’empresa Marie Claire, al terme municipal de Vilafranca, havia esdevingut quasi un oasi; una empresa era capaç de generar ocupació estable i mantindre la població de tota la comarca dels Ports-Alt Maestrat, inclòs de pobles veïns de la província de Terol.
Assetjada per l’actual crisi econòmica, però també pel progressiu desmantellament que està patint el sector tèxtil valencià, entre altres fenòmens per la competència d’economies emergents, l’empresa ha hagut de fer un expedient de regulació d’ocupació, que ha abocat a l’atur a un significatiu nombre de treballadors i treballadores de la comarca. El fet esdevé un autèntic drama, ja que a banda dels efectes per a eixes persones, s’arrossegarà a tota l’economia de la zona, tant fràgil i castigada.
No han hagut inversions per diversificar l’economia, i la única empresa que ha funcionat a gran escala als Ports, ha estat la tèxtil, de la qual ja es sabia s’enfrontava als riscos de la competència deslleial en els preus dels països emergents, ara, quan Marie Claire tremola, ho fa tota la comarca, que albira un panorama ben negre. Aquest ERO no significa ni molt menys el punt i final en la destrucció d’ocupació, darrere poden vindre altres acomiadaments .
Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, portaveus adjuntes, del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’interior de Castelló ha patit històricament l’oblit generalitzat de les administracions, que han deixat a la seua sort a les comarques de secà; el despoblament i la desatenció. La falta de polítiques actives per revertir la situació ha anat minvant les possibilitats d’aquestes zones.
El cas l’empresa Marie Claire, al terme municipal de Vilafranca, havia esdevingut quasi un oasi; una empresa era capaç de generar ocupació estable i mantindre la població de tota la comarca dels Ports-Alt Maestrat, inclòs de pobles veïns de la província de Terol.
Assetjada per l’actual crisi econòmica, però també pel progressiu desmantellament que està patint el sector tèxtil valencià, entre altres fenòmens per la competència d’economies emergents, l’empresa ha hagut de fer un expedient de regulació d’ocupació, que ha abocat a l’atur a un significatiu nombre de treballadors i treballadores de la comarca. El fet esdevé un autèntic drama, ja que a banda dels efectes per a eixes persones, s’arrossegarà a tota l’economia de la zona, tant fràgil i castigada.
No han hagut inversions per diversificar l’economia, i la única empresa que ha funcionat a gran escala als Ports, ha estat la tèxtil, de la qual ja es sabia s’enfrontava als riscos de la competència deslleial en els preus dels països emergents, ara, quan Marie Claire tremola, ho fa tota la comarca, que albira un panorama ben negre. Aquest ERO no significa ni molt menys el punt i final en la destrucció d’ocupació, darrere poden vindre altres acomiadaments .
Lamentablement no s’ha impulsat polígons ni àrees industrials, no s’ha millorat la comunicació viària, no s’han creat dotacions públiques com escoles, centres de salut dignes ( el propi de Vilafranca, recentment remodelat i inaugurat, amb goteres i sense calefacció en ple hivern). No s’ha invertit en recuperar el patrimoni arquitectònic i històric com reclam turístic ( prova d’elles, tot l’art rupestre de la zona, que tot i ser reconegut per l’Unesco, no rep ni un cèntim en posar-lo en valor). No s’ha creat una sola línia per crear nous jaciments d’ocupació, recuperar oficis, potenciar marques de qualitat potents dels productes agropecuaris, en definitiva, s’ha deixat a tot l’interior a la seua sort, després de dècades de despoblament i empobriment.
Per tant, les solucions no poden ser simplement , com ja hem escoltat, sols simbòliques indemnitzacions, o els anunciats ajuts per la re col·locació dels treballadors que no concreten en res, i que mai s’han vist d’una manera efectiva, ni cursets de no es sap què, ja que si bé la formació és essencial, si no hi ha treball a la comarca, de poc serveix haver fer cursets
Per tot això, es presenta la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PRIMER Les Corts insten el Consell a què, de manera urgent, es desenvolupe i aplique un Pla d’Ocupació local per a la comarca dels Ports-Alt Maestrat.
SEGON: Les Corts insten el Consell per a què dins de les seues competències, es desenvolupe de manera urgent el polígon industrial de Vilafranca, així com la creació de sòl industrial en altres punts de la comarca, aplicant els incentius possibles per afavorir la implantació de noves empreses a la zona.
TERCER: Les Corts insten el Consell a què, dins de les seues competències, estudie les fórmules possibles per rellançar l’activitat tèxtil a l’interior de Castelló, i s’evite cap nou ERO per part d’aquesta empresa.
QUART: Les Corts insten el Consell a què, de manera prioritària, presente un pla de xoc contra el despoblament dels Ports-Alt Maestrat, complint amb totes les actuacions pendents, com la millora de la xarxa viària, les dotacions sanitàries i educatives pendents, o la promesa residència de majors, activitats totes elles que generarien nous llocs de treball.
Les Corts , 13 de maig de 2010
Mireia Mollà Mònica Oltra
