A LA MESA DE LES CORTS
Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:COMPROMÍS, a l’empara d’allò disposat a l’article 160 i concordants del Reglament de les Corts, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació especial d’urgència.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El càncer infantil constituïx una de les entitats mèdiques més desconegudes per la població general en este país. Tot el món és conscient de la importància, per la seua incidència i potencial gravetat, del càncer de l'adult, però si preguntem pels seus coneixements sobre el desenvolupament d'esta malaltia en l'edat pediàtrica, la resposta seria de sorpresa i d'incredulitat, quan no la negació per la duresa del fenomen.
Però, objectivament, el càncer en el xiquet és una realitat dura i difícil. No obstant això, el fet d'haver-ho abordat amb gran valentia i decisió ha suposat que el tractament d'estes malalties constituïsca un dels èxits terapèutics més espectaculars de la medicina dels nostres dies.
Fins a la dècada dels setanta el càncer s'ha considerat una malaltia mortal. No hem d'oblidar que el càncer en l'edat pediàtrica és una afecció rara, però que constituïx als països rics la segona causa de mortalitat infantil, només superat pels accidents i intoxicacions.
Encara això, hui en dia la supervivència als cinc anys del diagnòstic se situa prop del 70%. Estos resultats i les possibilitats tan esperançadores que donen les recent investigacions vinculades al genoma i les cèl·lules mare, ens porten a ser optimistes.
És per això pel que, en estos moments, no ens ha de sorprendre que un xiquet amb càncer tinga una gran probabilitat de curar-se i mai més eixa curació ha de ser tinguda com quelcom excepcional o miraculós, sinó que es tracta d'un fet quotidià. Per tant, és fonamental reforçar l'evidència que estos xiquets han de tindre unes expectatives de futur iguals a les dels altres, considerant la malaltia com un parèntesi en les seues vides que els obliga a suspendre temporalment les seues activitats, però que això no interferirà en el seu desenrotllament personal, intel·lectual ni social.
Justament per la duresa del procés i per tal d’aconseguir que este parèntesi siga el més lleu possible els poders públics han de tenir una visió global de la malaltia i els seu tractament i oferir als afectats i les seues famílies un suport integral, tant mèdic, com psicològic, com assistencial, com econòmic.
És per això, que este grup parlamentari presenta la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts insten al Consell a :
1. Complir amb caràcter immediat el Pla Oncològic en allò compromés per als xiquets i adolescents.
2. Posar en marxa amb caràcter immediat el Protocol Multidisciplinar per a Adolescents.
3. Articular en els centres hospitalaris unitats per a adolescents amb malalties oncològiques almenys a les ciutats de València, Castelló, Elx i Alacant.
4. Facilitar l’acompanyament dels xiquets ingressats als hospitals, per la llarga durada i reiteració en els ingressos hospitalaris.
5. Promoure i finançar la investigació de les seqüeles neurocognitives dels xiquets i xiquetes afectades per la malaltia.
6. Que els neuropsicòlegs que ara es financien a través de fundacions s’incorporen a les plantilles de la Conselleria de Sanitat i siguen pagats per esta, tal i com estableix en Pla Oncològic.
7. Avaluar periòdicament els Pla Oncològic amb les associacions d’afectats i agents socials.
8. Retre comptes a Les Corts del compliment d’esta resolució en el termini de tres mesos.
Mònica Oltra
Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:COMPROMÍS, a l’empara d’allò disposat a l’article 160 i concordants del Reglament de les Corts, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació especial d’urgència.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El càncer infantil constituïx una de les entitats mèdiques més desconegudes per la població general en este país. Tot el món és conscient de la importància, per la seua incidència i potencial gravetat, del càncer de l'adult, però si preguntem pels seus coneixements sobre el desenvolupament d'esta malaltia en l'edat pediàtrica, la resposta seria de sorpresa i d'incredulitat, quan no la negació per la duresa del fenomen.
Però, objectivament, el càncer en el xiquet és una realitat dura i difícil. No obstant això, el fet d'haver-ho abordat amb gran valentia i decisió ha suposat que el tractament d'estes malalties constituïsca un dels èxits terapèutics més espectaculars de la medicina dels nostres dies.
Fins a la dècada dels setanta el càncer s'ha considerat una malaltia mortal. No hem d'oblidar que el càncer en l'edat pediàtrica és una afecció rara, però que constituïx als països rics la segona causa de mortalitat infantil, només superat pels accidents i intoxicacions.
Encara això, hui en dia la supervivència als cinc anys del diagnòstic se situa prop del 70%. Estos resultats i les possibilitats tan esperançadores que donen les recent investigacions vinculades al genoma i les cèl·lules mare, ens porten a ser optimistes.
És per això pel que, en estos moments, no ens ha de sorprendre que un xiquet amb càncer tinga una gran probabilitat de curar-se i mai més eixa curació ha de ser tinguda com quelcom excepcional o miraculós, sinó que es tracta d'un fet quotidià. Per tant, és fonamental reforçar l'evidència que estos xiquets han de tindre unes expectatives de futur iguals a les dels altres, considerant la malaltia com un parèntesi en les seues vides que els obliga a suspendre temporalment les seues activitats, però que això no interferirà en el seu desenrotllament personal, intel·lectual ni social.
Justament per la duresa del procés i per tal d’aconseguir que este parèntesi siga el més lleu possible els poders públics han de tenir una visió global de la malaltia i els seu tractament i oferir als afectats i les seues famílies un suport integral, tant mèdic, com psicològic, com assistencial, com econòmic.
És per això, que este grup parlamentari presenta la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts insten al Consell a :
1. Complir amb caràcter immediat el Pla Oncològic en allò compromés per als xiquets i adolescents.
2. Posar en marxa amb caràcter immediat el Protocol Multidisciplinar per a Adolescents.
3. Articular en els centres hospitalaris unitats per a adolescents amb malalties oncològiques almenys a les ciutats de València, Castelló, Elx i Alacant.
4. Facilitar l’acompanyament dels xiquets ingressats als hospitals, per la llarga durada i reiteració en els ingressos hospitalaris.
5. Promoure i finançar la investigació de les seqüeles neurocognitives dels xiquets i xiquetes afectades per la malaltia.
6. Que els neuropsicòlegs que ara es financien a través de fundacions s’incorporen a les plantilles de la Conselleria de Sanitat i siguen pagats per esta, tal i com estableix en Pla Oncològic.
7. Avaluar periòdicament els Pla Oncològic amb les associacions d’afectats i agents socials.
8. Retre comptes a Les Corts del compliment d’esta resolució en el termini de tres mesos.
Mònica Oltra
