A LA MESA DE LES CORTS
Enric Xavier Morera i Català, Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària.
La celiaquia és una malaltia prevalent que afecta a un 1% de la població. Així, més de 50.000 valencians i valencianes pateixen esta malaltia que suposa un sobrecost extraordinari per a les famílies, atesa la circumstància que els obliga a ingerir (i, òbviament, comprar) productes sense gluten, que són (segons la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya, FACE) un 362% més cars.
Des de fa molts anys, els celíacs intenten fer entendre que els seus medicaments són els aliments sense gluten, ja que l’únic tractament mèdic eficaç és el seguiment estricte de la dieta i, per tant, haurien de ser sufragats, en tot o en part, per l’administració, de la mateixa manera que es fa amb altres medicaments per a altres malalties. Tots els anys, la FACE emet un informe sobre l’impacte econòmic que suposa el seguiment estricte de la dieta per a un celíac. El darrer, de 2009, parla d’una despesa mitjana afegida d’entre 1.400 i 1.800 euros anuals per a una família amb un membre malalt, que pot ser superior si tenim en compte el component hereditari de la malaltia.
Al País Valencià, l’Associació de Celíacs de la Comunitat Valenciana, ACECOVA, rep 65.000 € de subvenció per part de la Generalitat Valenciana, els quals van destinats a subministrar lots trimestrals d’aliments a les més de 3.000 famílies associades, sent, a més, l’encarregada d’elaborar la baremació i decidir quines famílies són les més necessitades d’entre les més de 600 sol·licituds anuals, extrem que sobrepassa la capacitat de l’associació que, com a conseqüència, no pot dedicar-se a altres tasques de divulgació i investigació de la malaltia o de suport formatiu als malalts i les famílies.
Mentre, alguna comunitat autònoma de l’estat espanyol subvenciona directament els malalts i altres estan estudiant formules compensatòries, com ara deduccions fiscals acompanyades d’ajudes extraordinàries als qui no estiguen obligats a realitzar declaració de la renda pels seus baixos ingressos.
Així mateix, sembla necessari que l’obligatorietat d’oferir menús sense gluten s’estenga, en l’àmbit educatiu, a tot l’itinerari escolar i als centres privats i concertats, ja que en estos moments només ho és per als col·legis públics i durant l’ensenyament obligatori, de la mateixa manera que sembla raonable incloure altres llocs de caràcter públic.
Finalment, l’altre aspecte primordial per als celíacs és l’etiquetatge. De vegades es produeix una publicitat enganyosa que pot tindre greus conseqüències per a la seua salut. La confusió és permanent i, per això, cal un control dels fabricants de productes envasats que es publiciten amb l’eslògan “sense gluten”. A hores d’ara, la Conselleria de Sanitat analitza 25 d’estos productes, una quantitat absolutament insuficient i que no ajuda a garantir la correcta execució de la normativa 41/2009 de la CEE, si li afegim el fet que no hi ha cap inspecció per al producte especial.
El passat 17 de novembre de 2009, el Ple del Senat, arran d’una proposta del Grup Parlamentari Popular, va aprovar unànimement una moció transaccionada en la que s’instava el Govern de l’estat “a prendre una sèrie de mesures per afavorir i millorar la qualitat de vida dels malalts celíacs i de les seues famílies”. En concret, es parlava de 8 punts, l’ implementació d’alguns dels quals ha de comptar necessàriament amb el vistiplau i la iniciativa activa de les comunitats autònomes que tenen la competència en matèria sanitària.
Per tot això presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1.- Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat Valenciana a intensificar les campanyes d’informació a la població en general sobre la malaltia celíaca i els problemes aparellats, tant sanitaris com sociològics, incidint en el diagnòstic precoç de la malaltia i en el seu seguiment, tant en l’atenció primària com en l’especialitzada, així com en la necessitat d’establir una ajuda psicològica als nous diagnosticats perquè no els supose una merma en la seua qualitat de vida.
2.- Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat i el Servei Valencià de Salut a posar en marxa el Protocol de Diagnòstic Precoç elaborat l’any 2008, amb la recomanació de la seua difusió entre els especialistes, especialment a l’atenció primària.
3.- Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat a:
a) elaborar una llei d’etiquetatge que assegure la claredat i l’honestedat de la informació.
b) augmentar les inspeccions i les anàlisis dels diferents productes, perquè puga aplicar-se el més aviat possible el Reglament 41/2009 de la CEE, que serà d’obligat acompliment l’any 2012, i els controls analítics de gluten amb els mètodes homologats.
c) elaborar un Pla d’Inspecció Anual que done garantia del correcte etiquetatge dels aliments sense gluten.
d) publicar, periòdicament, una llista d’aliments permesos per a pacients amb malaltia celíaca.
4.- Les Corts Valencianes insten les Conselleries de Sanitat i d’Educació perquè estenguen l’obligatorietat d’oferir menús sense gluten a tot l’itinerari escolar, és a dir, a les escoles infantils i l’educació infantil, i no només a l’ensenyament obligatori, i estendre esta obligació als col·legis concertats i privats.
5.- Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat Valenciana i a les distintes Conselleries perquè tant als centres hospitalaris, com als menjadors i cafeteries de qualsevol organisme públic, es regule l’obligatorietat d’incloure menús sense gluten, incloent este extrem en els plecs de condicions i els respectius contractes.
6.- Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat Valenciana a promoure un sistema de subvenció directa a les famílies amb algun membre afectat per celiaquia, per a la compra de productes sense gluten.
Les Corts, a 9 d’abril de 2010
Enric Xavier Morera i Català
Enric Xavier Morera i Català, Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR:Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació ordinària.
La celiaquia és una malaltia prevalent que afecta a un 1% de la població. Així, més de 50.000 valencians i valencianes pateixen esta malaltia que suposa un sobrecost extraordinari per a les famílies, atesa la circumstància que els obliga a ingerir (i, òbviament, comprar) productes sense gluten, que són (segons la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya, FACE) un 362% més cars.
Des de fa molts anys, els celíacs intenten fer entendre que els seus medicaments són els aliments sense gluten, ja que l’únic tractament mèdic eficaç és el seguiment estricte de la dieta i, per tant, haurien de ser sufragats, en tot o en part, per l’administració, de la mateixa manera que es fa amb altres medicaments per a altres malalties. Tots els anys, la FACE emet un informe sobre l’impacte econòmic que suposa el seguiment estricte de la dieta per a un celíac. El darrer, de 2009, parla d’una despesa mitjana afegida d’entre 1.400 i 1.800 euros anuals per a una família amb un membre malalt, que pot ser superior si tenim en compte el component hereditari de la malaltia.
Al País Valencià, l’Associació de Celíacs de la Comunitat Valenciana, ACECOVA, rep 65.000 € de subvenció per part de la Generalitat Valenciana, els quals van destinats a subministrar lots trimestrals d’aliments a les més de 3.000 famílies associades, sent, a més, l’encarregada d’elaborar la baremació i decidir quines famílies són les més necessitades d’entre les més de 600 sol·licituds anuals, extrem que sobrepassa la capacitat de l’associació que, com a conseqüència, no pot dedicar-se a altres tasques de divulgació i investigació de la malaltia o de suport formatiu als malalts i les famílies.
Mentre, alguna comunitat autònoma de l’estat espanyol subvenciona directament els malalts i altres estan estudiant formules compensatòries, com ara deduccions fiscals acompanyades d’ajudes extraordinàries als qui no estiguen obligats a realitzar declaració de la renda pels seus baixos ingressos.
Així mateix, sembla necessari que l’obligatorietat d’oferir menús sense gluten s’estenga, en l’àmbit educatiu, a tot l’itinerari escolar i als centres privats i concertats, ja que en estos moments només ho és per als col·legis públics i durant l’ensenyament obligatori, de la mateixa manera que sembla raonable incloure altres llocs de caràcter públic.
Finalment, l’altre aspecte primordial per als celíacs és l’etiquetatge. De vegades es produeix una publicitat enganyosa que pot tindre greus conseqüències per a la seua salut. La confusió és permanent i, per això, cal un control dels fabricants de productes envasats que es publiciten amb l’eslògan “sense gluten”. A hores d’ara, la Conselleria de Sanitat analitza 25 d’estos productes, una quantitat absolutament insuficient i que no ajuda a garantir la correcta execució de la normativa 41/2009 de la CEE, si li afegim el fet que no hi ha cap inspecció per al producte especial.
El passat 17 de novembre de 2009, el Ple del Senat, arran d’una proposta del Grup Parlamentari Popular, va aprovar unànimement una moció transaccionada en la que s’instava el Govern de l’estat “a prendre una sèrie de mesures per afavorir i millorar la qualitat de vida dels malalts celíacs i de les seues famílies”. En concret, es parlava de 8 punts, l’ implementació d’alguns dels quals ha de comptar necessàriament amb el vistiplau i la iniciativa activa de les comunitats autònomes que tenen la competència en matèria sanitària.
Per tot això presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1.- Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat Valenciana a intensificar les campanyes d’informació a la població en general sobre la malaltia celíaca i els problemes aparellats, tant sanitaris com sociològics, incidint en el diagnòstic precoç de la malaltia i en el seu seguiment, tant en l’atenció primària com en l’especialitzada, així com en la necessitat d’establir una ajuda psicològica als nous diagnosticats perquè no els supose una merma en la seua qualitat de vida.
2.- Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat i el Servei Valencià de Salut a posar en marxa el Protocol de Diagnòstic Precoç elaborat l’any 2008, amb la recomanació de la seua difusió entre els especialistes, especialment a l’atenció primària.
3.- Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat a:
a) elaborar una llei d’etiquetatge que assegure la claredat i l’honestedat de la informació.
b) augmentar les inspeccions i les anàlisis dels diferents productes, perquè puga aplicar-se el més aviat possible el Reglament 41/2009 de la CEE, que serà d’obligat acompliment l’any 2012, i els controls analítics de gluten amb els mètodes homologats.
c) elaborar un Pla d’Inspecció Anual que done garantia del correcte etiquetatge dels aliments sense gluten.
d) publicar, periòdicament, una llista d’aliments permesos per a pacients amb malaltia celíaca.
4.- Les Corts Valencianes insten les Conselleries de Sanitat i d’Educació perquè estenguen l’obligatorietat d’oferir menús sense gluten a tot l’itinerari escolar, és a dir, a les escoles infantils i l’educació infantil, i no només a l’ensenyament obligatori, i estendre esta obligació als col·legis concertats i privats.
5.- Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat Valenciana i a les distintes Conselleries perquè tant als centres hospitalaris, com als menjadors i cafeteries de qualsevol organisme públic, es regule l’obligatorietat d’incloure menús sense gluten, incloent este extrem en els plecs de condicions i els respectius contractes.
6.- Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat Valenciana a promoure un sistema de subvenció directa a les famílies amb algun membre afectat per celiaquia, per a la compra de productes sense gluten.
Les Corts, a 9 d’abril de 2010
Enric Xavier Morera i Català
