A LA MESA DE LES CORTS
Enric Morera i Català, síndic i Josep Maria Pañella i Alcácer, diputat del Grup Parlamentari “EU-BLOC-VERDS-IR: Compromís”, respectivament, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.
El 25 d’abril de 1707 les tropes de Felip V guanyaren la Batalla d’Almansa. Aquesta circumstància desencadenà tot un seguit de fets desastrosos per al nostre poble: La ciutat de Xàtiva i altres viles valencianes foren arrasades... Felip V dictà els Decrets de Nova Planta que tingueren com a conseqüència l’eliminació del nostre sistema foral, la pèrdua de l’autogovern, la dissolució de les Corts Valencianes i l’eliminació de la nostra llengua dels àmbits oficials i administratius.
Recordem els termes exactes en què fou redactat el Decret de Nova Planta: “…tocándome el dominio absoluto de los referidos reinos de Aragón y de Valencia (…) se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas (…) He juzgado conveniente abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia…”
Tot i això, Felip V no hi tingué prou; per la qual cosa feu el següent manament: “La obstinada rebeldía con que hasta los términos de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de la ciudad de Xátiva (…) empeñó mi justicia a mandarla arruinar para EXTINGUIR SU MEMORIA, como se ejecutó para castigo de su obstinación, y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error”.
Així, el 25 d’abril ha esdevingut el Dia de les Corts Valencianes, en justa commemoració d’aquella catàstrofe civil, l’any 1707. Dos-cents trenta anys després, l’any 1937, un polític valencià, des de la responsabilitat de govern, adreçà unes paraules que encara ressonen entre nosaltres:
“Quan en 1707 el País Valencià quedà sotmés a la unificació de les lleis castellanes per la voluntat d’un rei despòtic, el temperament creador, les iniciatives genials i l’impuls característic del poble valencià quedaren anul·lats per la llosa viva que pesava per sobre d’ell en forma de centralisme polític i cultural (...) Apremia la rectificació, a més, per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença. (...) La missió és àrdua, penosa, però, per ço mateix, més estimulant i meritòria (...) serà estímul vigorós de la consciència valenciana desvetllant el sentiment íntim de la seua existència, la inquietud de la seua personalitat. Evidenciarà una veritable tradició que respon a una idealitat patriòtica...”.
Són les paraules de qui era Conseller de Cultura del Consell Provincial Valencià i màxim responsable polític de l’Institut d’Estudis Valencians: El Conseller Francesc Bosch i Morata; nascut a la ciutat de Xàtiva el 30 de novembre de 1901 i mort a l’exili de Mexicali (Baixa Califòrnia – Mèxic), el 25 de setembre de 1950.
Les publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua[1] assenyalen que l’Institut d’Estudis Valencians ha sigut “l’únic organisme oficial que els valencians vam tenir al llarg del segle XX amb autoritat sobre la llengua”; la qual cosa dóna idea de la important fita històrica que aquest organisme representa en el procés de recuperació del nostre autogovern.
Així, la memòria que Felip V ordenà extingir, afortunadament, mai arribà a ser esborrada per complet. El poble valencià conforma una nacionalitat històrica, la qual s’ha bastit al llarg dels segles i ha trobat diferents formes de manifestar-se políticament, gràcies a la consciència de la ciutadania i a l’acció decidida de persones com ara el Conseller Francesc Bosch i Morata. Açò és precisament el que celebrem el Dia de les Corts Valencianes: El fet que el poble valencià constitueix una col·lectivitat política, la consciència de la qual ha perdurat fins al moment present, tot assolint un marc institucional de representació democràtica, emparat dins l’ordenament legal.
L’Estatut d’Autonomia fa una referència explícita a l’origen del nostre actual autogovern: “...la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana...”
La concepció moderna del País Valencià ens remet directament a les experiències preautonòmiques dels anys 30 del segle XX, als Premis Musicals del País Valencià i a la Biblioteca del País Valencià, a “los altos intereses culturales del País Valenciano” que afirmava atendre el Ministeri d’Instrucció Pública... La concepció moderna del País Valencià ens condueix irremissiblement a la figura del Conseller Francesc Bosch i Morata i a la moderna infraestructura cultural que ell mateix dissenyà, precisament per al País Valencià, el país del qual ell fou ciutadà i, alhora, artífex.
Cal manifestar clarament que l’activitat política duta a terme per Francesc Bosch i Morata, a fi de recuperar l’autonomia valenciana, no va constituir un error –fent servir l’expressió de Felip V-, sinó que representà l’encert d’un ciutadà que complí amb el deure cívic de restablir el marc legal per a l’exercici de la ciutadania valenciana.
En aquest sentit, nombroses institucions públiques valencianes ja han mostrat el seu reconeixement envers el creador de l’Institut d’Estudis Valencians: El 1978, el Conseller preautonòmic Josep Bevià Pastor feu investigar l’activitat institucional de Francesc Bosch i Morata, com a predecessor seu en el càrrec. L’ any 1980, l’Ajuntament de València denominà un carrer com a “Conseller Francesc Bosch”; a l’igual que l’Ajuntament de Xàtiva. El 29 de desembre de 1997, l’Ajuntament de València, des de la condició de Cap i Casal, declarà Francesc Bosch i Morata Fill Adoptiu de la Ciutat, atenent el treball que realitzà en favor de València i els valencians. El 1990, el Consell Escolar de l’Escola d’Educació de Persones Adultes de Xàtiva aprovà denominar-la “Francesc Bosch i Morata”; el gener de 2009, el Conseller d’Educació inaugurà la remodelació del centre. L’1 d’abril de 2009, el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana aprovà reconéixer el caràcter preautonòmic del càrrec polític de Francesc Bosch i Morata, com a Conseller de Cultura el 1937.
Contràriament a la voluntat de Felip V d’extingir la memòria de Xàtiva i les nostres institucions, les Corts mantenen un deute inexcusable amb la memòria de qui s’entregà a la causa de restablir-les. Francesc Bosch i Morata mai veié la les Corts en activitat, però ens deixà amb l’esperança de què algun dia hi tornarien. Nosaltres som fills i filles d’aquella esperança.
Enguany, seixanta anys després de la mort a l’exili del nostre primer Conseller de Cultura, es fa avinent que les Corts, com a legítimes representants del poble valencià, reten el merescut reconeixement a aquest conciutadà. La data del 25 d’abril implica necessàriament el deure de l’agraïment; les paraules de Francesc Bosch i Morata encara ressonen entre nosaltres, amb la força intacta de qui un dia ens conduí cap a la llibertat.
Per tot açò presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1.- Les Corts Valencianes fan reconeixement públic del Conseller Francesc Bosch i Morata, amb motiu de la seua contribució al desvetllament de la consciència del Poble Valencià, com a nacionalitat històrica.
2.- Les Corts Valencianes reconeixen el caràcter preautonòmic de l’activitat pública que desenvolupà Francesc Bosch i Morata des del càrrec de Conseller de Cultura del Consell Provincial Valencià i responsable de l’Institut d’Estudis Valencians.
3.- Les Corts Valencianes assumeixen que l’Institut d’Estudis Valencians, entitat pública creada el 9 de febrer de 1937, constitueix una entitat valenciana de caràcter preautonòmic.
4.- Les Corts Valencianes declaren que la Generalitat té el deure i l’honor de preservar la memòria del Conseller Francesc Bosch i Morata. A tal fi, els edificis que ocupà la seu de l’antic Institut d’Estudis Valencians disposaran dels rètols adients per a la informació pública.
5.- Les Corts Valencianes, com a expressió d’agraïment pel treball que esmerçà el Conseller Francesc Bosch i Morata en benefici del Poble Valencià, faran arribar els acords anteriors als seus descendents directes, en la forma habitual per a aquests casos.
Les Corts, 23 d’abril de 2010
Josep Mª Pañella Enric Morera
[1] “Les Normes de Castelló”; Josep Daniel Climent, pàg. 277; edita Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2007.
Enric Morera i Català, síndic i Josep Maria Pañella i Alcácer, diputat del Grup Parlamentari “EU-BLOC-VERDS-IR: Compromís”, respectivament, d’acord amb el que disposa l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició no de llei, de tramitació ordinària.
El 25 d’abril de 1707 les tropes de Felip V guanyaren la Batalla d’Almansa. Aquesta circumstància desencadenà tot un seguit de fets desastrosos per al nostre poble: La ciutat de Xàtiva i altres viles valencianes foren arrasades... Felip V dictà els Decrets de Nova Planta que tingueren com a conseqüència l’eliminació del nostre sistema foral, la pèrdua de l’autogovern, la dissolució de les Corts Valencianes i l’eliminació de la nostra llengua dels àmbits oficials i administratius.
Recordem els termes exactes en què fou redactat el Decret de Nova Planta: “…tocándome el dominio absoluto de los referidos reinos de Aragón y de Valencia (…) se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas (…) He juzgado conveniente abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia…”
Tot i això, Felip V no hi tingué prou; per la qual cosa feu el següent manament: “La obstinada rebeldía con que hasta los términos de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de la ciudad de Xátiva (…) empeñó mi justicia a mandarla arruinar para EXTINGUIR SU MEMORIA, como se ejecutó para castigo de su obstinación, y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error”.
Així, el 25 d’abril ha esdevingut el Dia de les Corts Valencianes, en justa commemoració d’aquella catàstrofe civil, l’any 1707. Dos-cents trenta anys després, l’any 1937, un polític valencià, des de la responsabilitat de govern, adreçà unes paraules que encara ressonen entre nosaltres:
“Quan en 1707 el País Valencià quedà sotmés a la unificació de les lleis castellanes per la voluntat d’un rei despòtic, el temperament creador, les iniciatives genials i l’impuls característic del poble valencià quedaren anul·lats per la llosa viva que pesava per sobre d’ell en forma de centralisme polític i cultural (...) Apremia la rectificació, a més, per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença. (...) La missió és àrdua, penosa, però, per ço mateix, més estimulant i meritòria (...) serà estímul vigorós de la consciència valenciana desvetllant el sentiment íntim de la seua existència, la inquietud de la seua personalitat. Evidenciarà una veritable tradició que respon a una idealitat patriòtica...”.
Són les paraules de qui era Conseller de Cultura del Consell Provincial Valencià i màxim responsable polític de l’Institut d’Estudis Valencians: El Conseller Francesc Bosch i Morata; nascut a la ciutat de Xàtiva el 30 de novembre de 1901 i mort a l’exili de Mexicali (Baixa Califòrnia – Mèxic), el 25 de setembre de 1950.
Les publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua[1] assenyalen que l’Institut d’Estudis Valencians ha sigut “l’únic organisme oficial que els valencians vam tenir al llarg del segle XX amb autoritat sobre la llengua”; la qual cosa dóna idea de la important fita històrica que aquest organisme representa en el procés de recuperació del nostre autogovern.
Així, la memòria que Felip V ordenà extingir, afortunadament, mai arribà a ser esborrada per complet. El poble valencià conforma una nacionalitat històrica, la qual s’ha bastit al llarg dels segles i ha trobat diferents formes de manifestar-se políticament, gràcies a la consciència de la ciutadania i a l’acció decidida de persones com ara el Conseller Francesc Bosch i Morata. Açò és precisament el que celebrem el Dia de les Corts Valencianes: El fet que el poble valencià constitueix una col·lectivitat política, la consciència de la qual ha perdurat fins al moment present, tot assolint un marc institucional de representació democràtica, emparat dins l’ordenament legal.
L’Estatut d’Autonomia fa una referència explícita a l’origen del nostre actual autogovern: “...la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana...”
La concepció moderna del País Valencià ens remet directament a les experiències preautonòmiques dels anys 30 del segle XX, als Premis Musicals del País Valencià i a la Biblioteca del País Valencià, a “los altos intereses culturales del País Valenciano” que afirmava atendre el Ministeri d’Instrucció Pública... La concepció moderna del País Valencià ens condueix irremissiblement a la figura del Conseller Francesc Bosch i Morata i a la moderna infraestructura cultural que ell mateix dissenyà, precisament per al País Valencià, el país del qual ell fou ciutadà i, alhora, artífex.
Cal manifestar clarament que l’activitat política duta a terme per Francesc Bosch i Morata, a fi de recuperar l’autonomia valenciana, no va constituir un error –fent servir l’expressió de Felip V-, sinó que representà l’encert d’un ciutadà que complí amb el deure cívic de restablir el marc legal per a l’exercici de la ciutadania valenciana.
En aquest sentit, nombroses institucions públiques valencianes ja han mostrat el seu reconeixement envers el creador de l’Institut d’Estudis Valencians: El 1978, el Conseller preautonòmic Josep Bevià Pastor feu investigar l’activitat institucional de Francesc Bosch i Morata, com a predecessor seu en el càrrec. L’ any 1980, l’Ajuntament de València denominà un carrer com a “Conseller Francesc Bosch”; a l’igual que l’Ajuntament de Xàtiva. El 29 de desembre de 1997, l’Ajuntament de València, des de la condició de Cap i Casal, declarà Francesc Bosch i Morata Fill Adoptiu de la Ciutat, atenent el treball que realitzà en favor de València i els valencians. El 1990, el Consell Escolar de l’Escola d’Educació de Persones Adultes de Xàtiva aprovà denominar-la “Francesc Bosch i Morata”; el gener de 2009, el Conseller d’Educació inaugurà la remodelació del centre. L’1 d’abril de 2009, el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana aprovà reconéixer el caràcter preautonòmic del càrrec polític de Francesc Bosch i Morata, com a Conseller de Cultura el 1937.
Contràriament a la voluntat de Felip V d’extingir la memòria de Xàtiva i les nostres institucions, les Corts mantenen un deute inexcusable amb la memòria de qui s’entregà a la causa de restablir-les. Francesc Bosch i Morata mai veié la les Corts en activitat, però ens deixà amb l’esperança de què algun dia hi tornarien. Nosaltres som fills i filles d’aquella esperança.
Enguany, seixanta anys després de la mort a l’exili del nostre primer Conseller de Cultura, es fa avinent que les Corts, com a legítimes representants del poble valencià, reten el merescut reconeixement a aquest conciutadà. La data del 25 d’abril implica necessàriament el deure de l’agraïment; les paraules de Francesc Bosch i Morata encara ressonen entre nosaltres, amb la força intacta de qui un dia ens conduí cap a la llibertat.
Per tot açò presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1.- Les Corts Valencianes fan reconeixement públic del Conseller Francesc Bosch i Morata, amb motiu de la seua contribució al desvetllament de la consciència del Poble Valencià, com a nacionalitat històrica.
2.- Les Corts Valencianes reconeixen el caràcter preautonòmic de l’activitat pública que desenvolupà Francesc Bosch i Morata des del càrrec de Conseller de Cultura del Consell Provincial Valencià i responsable de l’Institut d’Estudis Valencians.
3.- Les Corts Valencianes assumeixen que l’Institut d’Estudis Valencians, entitat pública creada el 9 de febrer de 1937, constitueix una entitat valenciana de caràcter preautonòmic.
4.- Les Corts Valencianes declaren que la Generalitat té el deure i l’honor de preservar la memòria del Conseller Francesc Bosch i Morata. A tal fi, els edificis que ocupà la seu de l’antic Institut d’Estudis Valencians disposaran dels rètols adients per a la informació pública.
5.- Les Corts Valencianes, com a expressió d’agraïment pel treball que esmerçà el Conseller Francesc Bosch i Morata en benefici del Poble Valencià, faran arribar els acords anteriors als seus descendents directes, en la forma habitual per a aquests casos.
Les Corts, 23 d’abril de 2010
Josep Mª Pañella Enric Morera
[1] “Les Normes de Castelló”; Josep Daniel Climent, pàg. 277; edita Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2007.
