A LA MESA DE LES CORTS
Enric Morera, Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat a l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació d’urgència.
La creu crisi que pateix la societat valenciana ha generat l’aparició de fenòmens d’exclusió social que els poders públics valencians han d’ajudar a combatre. La dura realitat de persones i famílies ha generat noves formes de pobresa.
Els principals perfils sociodemogràfics, que descriu, per exemple, l’informe sobre demandes ateses per la xarxa d’acollida de l’entitat Càritas són:
Joves parats que busquen el seu primer lloc de treball, sense perspectives per trobar ocupació i amb poca formació. L’accés al treball ràpid a sectors com la construcció en els últims anys ha generat que siguen molts els joves que sense formació no tinguen ara treball i els coste molt aconseguir-ne en un mercat tan competitiu.
Parats de més de 45 anys.
Parats recents de totes les edats procedents de la construcció i l’hostaleria. S’ha incrementat els desocupats provinents de sectors industrials tradicionals. Molts són immigrants que tenien autorització de treball. Comencen a esgotar les seues prestacions per desocupació per la qual cosa accedeixen al subsidi o la situació coneguda com “ingrés zero” en les seues llars.
Famílies joves (entre 20 i 40 anys) amb xiquets menuts, molts en edat escolar.
Dones que viuen soles amb càrregues familiars, generalment no compartides, i amb greus problemes de conciliació familiar i laboral. Immigrants vingudes per agrupament familiar, majors de 40 anys, que busquen treball per primera vegada majoritàriament com empleades de llar.
Homes sols amb més de 45 anys, separats o divorciats, que estan sense treball i no poden pagar un lloc per a viure. El sistema públic, en no tindre càrregues familiars, els deixa pràcticament fora dels seua àmbit d’atenció i protecció.
Dones majors, amb pensions no contributives o pensions mínimes que no arriben a cobrir les seues necessitats bàsiques.
Joves immigrants en situació irregular que no tenen treball.
S’ha observat també un espectacular creixement de les famílies autòctones en situació de greu vulnerabilitat, en la que no hi ha ingressos per renda de treball de cap dels seus membres, majors de 40 anys, amb hipoteques i crèdits personals als quals no poden fer front. Han viscut els darrers anys sense estalviar i ara, esgoten les seues prestacions per desocupació. Comencen a treballar en l’economia submergida.
Especialment greu és la situació de moltíssims autònoms de xicotets comerços o professionals que han tingut que cessar les seues activitats amb deutes amb proveïdors i antics treballadors. Tenen deutes amb entitats bancàries en la majoria dels casos i amb l’administració tributària o la Seguretat Social.
La demanda d’ajudes per a l’alimentació. Són moltes les entitats públiques i socials que atenen a persones i famílies que reclamen davant la falta de recursos econòmics, una cosa tan bàsica com és poder alimentar-se a diari.
Un altre grup important el constitueixen aquelles famílies que tenen problemes per mantenir la seua llar familiar. En concret, s’enfronten a problemes com l’impagament d’hipoteques, deutes per lloguer, embargaments i desnonaments. Una altra característica és la pèrdua dels subministres bàsics per impagament com ara l’electricitat o gas. També han augmentat les demandes per pagament de despeses de comunitat i reclamacions per obres extraordinàries.
És per això que cal que la Generalitat Valenciana, amb el suport de les Corts Valencianes i els agents socials posen marxa un programa d’actuacions encaminades a l’ajuda als col·lectius anteriorment descrits. Un programa d’intervenció davant la crisi econòmica amb la intenció de promoure els drets dels ciutadans a rebre una resposta i ajuda per part de l’Administració, oferir ajudes de suport bàsic per evitar situacions de nova pobresa, oferir ajudes per contrarestar la pèrdua de les vivendes, oferir formació professional i orientació en la recerca i creació de llocs de treball, garantir una renda mínima per lluitar contra l’exclusió social.
Una de les fórmules que es pot emprar és la modificacions d’algunes Lleis i Reglaments que les desenvolupen que estan relacionades amb la intervenció de l’Administració davant de les situacions d’emergència. És el cas de la Llei 9/2007, de Renda Garantida de la Ciutadania de la Comunitat Valenciana.
Com diu el seu article 2, La renda garantida de ciutadania es configura com el dret a una prestació econòmica gestionada per la xarxa pública de serveis socials, de caràcter universal, vinculada al compromís dels destinataris de promoure de mode actiu la seua inserció sociolaboral i la finalitat de la qual és prestar un suport econòmic que permeta afavorir la inserció sociolaboral de les persones que no tinguen recursos suficients per a mantindre un adequat benestar personal i familiar, atenent als principis d'igualtat, solidaritat, subsidiarietat i complementarietat.
Davant dels problemes socials descrits anteriorment és urgent la presa d'alguns acords que perfeccionen la seua posada en pràctica i la convertisquen en una Llei realment útil per als objectius que vol aconseguir.
I és per això que presente la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Les Corts Valencianes acorden instar el Consell a:
La firma urgent de convenis entre la Conselleria de Benestar Social i tots els ajuntaments valencians i mancomunitats de municipis per a què es puguen encomanar les resolucions que preveu l’article 25 de la Llei 9/2007, de 12 de març de Renda Garantida de Ciutadania de la Comunitat Valenciana.
Promoure la modificació de la Llei pel que fa al termini de resolució de tres mesos que estipula l’esmentada Llei 9/2007 per fixar-lo en el termini d’un mes des de la recepció de la sol·licitud.
Efectuar les modificacions de crèdit al Pressupost de la Generalitat Valenciana que siguen necessàries per dotar de crèdit suficient l’atenció de les prestacions que la Llei 9/2007 reconeix als ciutadans.
Les Corts, a 9 de març de 2010
Enric Morera
Enric Morera, Síndic del grup parlamentari EU-BLOC-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat a l’article 160 i següents del RC, presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació d’urgència.
La creu crisi que pateix la societat valenciana ha generat l’aparició de fenòmens d’exclusió social que els poders públics valencians han d’ajudar a combatre. La dura realitat de persones i famílies ha generat noves formes de pobresa.
Els principals perfils sociodemogràfics, que descriu, per exemple, l’informe sobre demandes ateses per la xarxa d’acollida de l’entitat Càritas són:
Joves parats que busquen el seu primer lloc de treball, sense perspectives per trobar ocupació i amb poca formació. L’accés al treball ràpid a sectors com la construcció en els últims anys ha generat que siguen molts els joves que sense formació no tinguen ara treball i els coste molt aconseguir-ne en un mercat tan competitiu.
Parats de més de 45 anys.
Parats recents de totes les edats procedents de la construcció i l’hostaleria. S’ha incrementat els desocupats provinents de sectors industrials tradicionals. Molts són immigrants que tenien autorització de treball. Comencen a esgotar les seues prestacions per desocupació per la qual cosa accedeixen al subsidi o la situació coneguda com “ingrés zero” en les seues llars.
Famílies joves (entre 20 i 40 anys) amb xiquets menuts, molts en edat escolar.
Dones que viuen soles amb càrregues familiars, generalment no compartides, i amb greus problemes de conciliació familiar i laboral. Immigrants vingudes per agrupament familiar, majors de 40 anys, que busquen treball per primera vegada majoritàriament com empleades de llar.
Homes sols amb més de 45 anys, separats o divorciats, que estan sense treball i no poden pagar un lloc per a viure. El sistema públic, en no tindre càrregues familiars, els deixa pràcticament fora dels seua àmbit d’atenció i protecció.
Dones majors, amb pensions no contributives o pensions mínimes que no arriben a cobrir les seues necessitats bàsiques.
Joves immigrants en situació irregular que no tenen treball.
S’ha observat també un espectacular creixement de les famílies autòctones en situació de greu vulnerabilitat, en la que no hi ha ingressos per renda de treball de cap dels seus membres, majors de 40 anys, amb hipoteques i crèdits personals als quals no poden fer front. Han viscut els darrers anys sense estalviar i ara, esgoten les seues prestacions per desocupació. Comencen a treballar en l’economia submergida.
Especialment greu és la situació de moltíssims autònoms de xicotets comerços o professionals que han tingut que cessar les seues activitats amb deutes amb proveïdors i antics treballadors. Tenen deutes amb entitats bancàries en la majoria dels casos i amb l’administració tributària o la Seguretat Social.
La demanda d’ajudes per a l’alimentació. Són moltes les entitats públiques i socials que atenen a persones i famílies que reclamen davant la falta de recursos econòmics, una cosa tan bàsica com és poder alimentar-se a diari.
Un altre grup important el constitueixen aquelles famílies que tenen problemes per mantenir la seua llar familiar. En concret, s’enfronten a problemes com l’impagament d’hipoteques, deutes per lloguer, embargaments i desnonaments. Una altra característica és la pèrdua dels subministres bàsics per impagament com ara l’electricitat o gas. També han augmentat les demandes per pagament de despeses de comunitat i reclamacions per obres extraordinàries.
És per això que cal que la Generalitat Valenciana, amb el suport de les Corts Valencianes i els agents socials posen marxa un programa d’actuacions encaminades a l’ajuda als col·lectius anteriorment descrits. Un programa d’intervenció davant la crisi econòmica amb la intenció de promoure els drets dels ciutadans a rebre una resposta i ajuda per part de l’Administració, oferir ajudes de suport bàsic per evitar situacions de nova pobresa, oferir ajudes per contrarestar la pèrdua de les vivendes, oferir formació professional i orientació en la recerca i creació de llocs de treball, garantir una renda mínima per lluitar contra l’exclusió social.
Una de les fórmules que es pot emprar és la modificacions d’algunes Lleis i Reglaments que les desenvolupen que estan relacionades amb la intervenció de l’Administració davant de les situacions d’emergència. És el cas de la Llei 9/2007, de Renda Garantida de la Ciutadania de la Comunitat Valenciana.
Com diu el seu article 2, La renda garantida de ciutadania es configura com el dret a una prestació econòmica gestionada per la xarxa pública de serveis socials, de caràcter universal, vinculada al compromís dels destinataris de promoure de mode actiu la seua inserció sociolaboral i la finalitat de la qual és prestar un suport econòmic que permeta afavorir la inserció sociolaboral de les persones que no tinguen recursos suficients per a mantindre un adequat benestar personal i familiar, atenent als principis d'igualtat, solidaritat, subsidiarietat i complementarietat.
Davant dels problemes socials descrits anteriorment és urgent la presa d'alguns acords que perfeccionen la seua posada en pràctica i la convertisquen en una Llei realment útil per als objectius que vol aconseguir.
I és per això que presente la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Les Corts Valencianes acorden instar el Consell a:
La firma urgent de convenis entre la Conselleria de Benestar Social i tots els ajuntaments valencians i mancomunitats de municipis per a què es puguen encomanar les resolucions que preveu l’article 25 de la Llei 9/2007, de 12 de març de Renda Garantida de Ciutadania de la Comunitat Valenciana.
Promoure la modificació de la Llei pel que fa al termini de resolució de tres mesos que estipula l’esmentada Llei 9/2007 per fixar-lo en el termini d’un mes des de la recepció de la sol·licitud.
Efectuar les modificacions de crèdit al Pressupost de la Generalitat Valenciana que siguen necessàries per dotar de crèdit suficient l’atenció de les prestacions que la Llei 9/2007 reconeix als ciutadans.
Les Corts, a 9 de març de 2010
Enric Morera
