A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació especial d’urgència.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Consell de Ministres ha aprovat els tràmits que tenen com a objectiu final el retall d’un dels drets socials més consolidats i d’ample abast, com és perllongament de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys.
Aquesta proposta, que s’ha de traslladar al “Pacto de Toledo” sobre prestacions socials, s’ha fet sense tindre en compte altres possibilitats d’obtenir nous recursos, cotitzacions socials o ingressos a través d’impostos que no siga la del retard en l’edat de jubilació, tot volent justificant-ho en que l’esperança de vida mitjana de la població espanyola ha crescut 4 anys en el període 1980-2005, passant dels 76 als 80 anys.
La proposta ha estat presentada com l’obertura d’un debat que haurà de concretar-se en la Comissió Parlamentària del pacte de Toledo i consensuar-se amb els agents socials.
A més, aquestes mesures es prenen com a conseqüència de la crisi econòmica creada per la banca i el sistema capitalista mundial, i de la que no són culpables els treballadors i treballadores, i molt menys els futurs pensionistes.
La situació financera dels sistema de pensions actual és positiva. Aquest ve presentant excedents els darrers anys de forma recurrent. El Fons de Reserva de la Seguretat Social supera els 60.000 milions d’euros i arribarà en breu als 62.000 milions.
El retard en l’edat de jubilació que el Govern de l’Estat intenta materialitzar és una clara agressió a un dret bàsic i consolidat dels treballadors/es espanyols/les i s’ha fet sense prendre alternatives mesurables més acordes a la realitat laboral i estructural dels sistema de pensions.
La disposició de l’Executiu Central sembla més adreçada a llançar missatges d’activitat en matèria de reformes estructurals dels sistema intern front el mercats internacionals que qüestionen a data d’avui la qualificació del deute espanyol que en voler abordar de manera clara i amb rigor la viabilitat dels sistema de pensions, que a més gaudeix d’una bona salut i fortalesa.
Amb aquest tipus de mesures, una de les grans empleadors que es veuria afectada de manera directa és l’administració local, al igual que la resta d’administracions públiques, on part de la seua plantilla tindria que perllongar la seua permanència en el lloc de treball durant dos anys més, impedint la generació de noves incorporacions per reposició.
Per tot això, es presenta la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Les Corts Valencianes acorden:
PRIMER.- Rebutjar la mesura adoptada pel consell de Ministres de perllongar l’edat de jubilació fins els 67 anys i qualsevol altra que implique retalls socials als drets de la ciutadania.
SEGÓN – Donar suport a les reivindicacions presentades en les mobilització convocades pels sindicats el dia 23 de febrer contra el retràs de l’edat legal de jubilació.
TERCER.- Instar el Ministeri d’Economia que accepte alternatives viables i estructurals que permeten obtindre nous recursos, cotitzacions socials o ingressos a través d’impostos que no posen en perill l’estat de benestar de la societat espanyola i l’actual sistema de pensions, com per exemple: lluitar contra el frau a la seguretat social i augmentar els ingressos, incorporar en el règim general a les persones empleades de la llar i al sector agrari, complementar les pensions que no arriben al mínim a través dels pressupostos generals, combatre l’atur i reduir la temporalitat i la dualitat a les modalitats contractuals, afavorir l’ocupació del joves, fer un reforçament dels serveis públics d’ocupació i millorar la intermediació laboral, revisar l’actual política de bonificacions a la contractació, impulsar l’ importància de la negociació col•lectiva, fomentar l’ús de la reducció de la jornada com instrument de reajustament temporal de l’ocupació.
QUART.- Instar el Govern de l’Estat a la modificació del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, per a garantir que quan un treballador ha accedit a la jubilació anticipada derivada del cesse en el lloc de treball com a conseqüència de l’extinció del contracte de treball, en virtut de causa no imputable a la lliure voluntat del treballador, complisca els seixanta- cinc anys.
La pensió deixarà de ser objecte de reducció per l’aplicació dels anteriors coeficients , sempre i quan s’acredite un període mínim de cotització efectiva de trenta cinc anys i què les retencions que s’estigueren aplicant com a conseqüència dels coeficients reductors en les jubilacions anticipades forçoses queden sense efecte al complir el treballador els 65 anys, sempre i quan s’acredite un període mínim de cotització efectiva de trenta cinc anys (entenent per jubilacions anticipades forçoses les derivades del cese en el treball com a conseqüència de l’extinció del contracte de treball en virtut de causa no imputable a la lliure voluntat del treballador.
Les Corts , 17 de febrer de 2010
Mireia Mollà
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei de tramitació especial d’urgència.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Consell de Ministres ha aprovat els tràmits que tenen com a objectiu final el retall d’un dels drets socials més consolidats i d’ample abast, com és perllongament de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys.
Aquesta proposta, que s’ha de traslladar al “Pacto de Toledo” sobre prestacions socials, s’ha fet sense tindre en compte altres possibilitats d’obtenir nous recursos, cotitzacions socials o ingressos a través d’impostos que no siga la del retard en l’edat de jubilació, tot volent justificant-ho en que l’esperança de vida mitjana de la població espanyola ha crescut 4 anys en el període 1980-2005, passant dels 76 als 80 anys.
La proposta ha estat presentada com l’obertura d’un debat que haurà de concretar-se en la Comissió Parlamentària del pacte de Toledo i consensuar-se amb els agents socials.
A més, aquestes mesures es prenen com a conseqüència de la crisi econòmica creada per la banca i el sistema capitalista mundial, i de la que no són culpables els treballadors i treballadores, i molt menys els futurs pensionistes.
La situació financera dels sistema de pensions actual és positiva. Aquest ve presentant excedents els darrers anys de forma recurrent. El Fons de Reserva de la Seguretat Social supera els 60.000 milions d’euros i arribarà en breu als 62.000 milions.
El retard en l’edat de jubilació que el Govern de l’Estat intenta materialitzar és una clara agressió a un dret bàsic i consolidat dels treballadors/es espanyols/les i s’ha fet sense prendre alternatives mesurables més acordes a la realitat laboral i estructural dels sistema de pensions.
La disposició de l’Executiu Central sembla més adreçada a llançar missatges d’activitat en matèria de reformes estructurals dels sistema intern front el mercats internacionals que qüestionen a data d’avui la qualificació del deute espanyol que en voler abordar de manera clara i amb rigor la viabilitat dels sistema de pensions, que a més gaudeix d’una bona salut i fortalesa.
Amb aquest tipus de mesures, una de les grans empleadors que es veuria afectada de manera directa és l’administració local, al igual que la resta d’administracions públiques, on part de la seua plantilla tindria que perllongar la seua permanència en el lloc de treball durant dos anys més, impedint la generació de noves incorporacions per reposició.
Per tot això, es presenta la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Les Corts Valencianes acorden:
PRIMER.- Rebutjar la mesura adoptada pel consell de Ministres de perllongar l’edat de jubilació fins els 67 anys i qualsevol altra que implique retalls socials als drets de la ciutadania.
SEGÓN – Donar suport a les reivindicacions presentades en les mobilització convocades pels sindicats el dia 23 de febrer contra el retràs de l’edat legal de jubilació.
TERCER.- Instar el Ministeri d’Economia que accepte alternatives viables i estructurals que permeten obtindre nous recursos, cotitzacions socials o ingressos a través d’impostos que no posen en perill l’estat de benestar de la societat espanyola i l’actual sistema de pensions, com per exemple: lluitar contra el frau a la seguretat social i augmentar els ingressos, incorporar en el règim general a les persones empleades de la llar i al sector agrari, complementar les pensions que no arriben al mínim a través dels pressupostos generals, combatre l’atur i reduir la temporalitat i la dualitat a les modalitats contractuals, afavorir l’ocupació del joves, fer un reforçament dels serveis públics d’ocupació i millorar la intermediació laboral, revisar l’actual política de bonificacions a la contractació, impulsar l’ importància de la negociació col•lectiva, fomentar l’ús de la reducció de la jornada com instrument de reajustament temporal de l’ocupació.
QUART.- Instar el Govern de l’Estat a la modificació del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, per a garantir que quan un treballador ha accedit a la jubilació anticipada derivada del cesse en el lloc de treball com a conseqüència de l’extinció del contracte de treball, en virtut de causa no imputable a la lliure voluntat del treballador, complisca els seixanta- cinc anys.
La pensió deixarà de ser objecte de reducció per l’aplicació dels anteriors coeficients , sempre i quan s’acredite un període mínim de cotització efectiva de trenta cinc anys i què les retencions que s’estigueren aplicant com a conseqüència dels coeficients reductors en les jubilacions anticipades forçoses queden sense efecte al complir el treballador els 65 anys, sempre i quan s’acredite un període mínim de cotització efectiva de trenta cinc anys (entenent per jubilacions anticipades forçoses les derivades del cese en el treball com a conseqüència de l’extinció del contracte de treball en virtut de causa no imputable a la lliure voluntat del treballador.
Les Corts , 17 de febrer de 2010
Mireia Mollà
