A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l'empara de què disposa l'article 151 del RC, presenta la següent Moció, subsegüent a la Interpel•lació RE 52758 sobre política general del Consell al voltant de la gestió dels residus.
MO C I Ó
Les Corts insten al Consell a adoptar els següents punts:
1.-Obrir un diàleg, sense exclusions, el més ampli possible buscant la participació del màxim d’implicats: sindicats, col·lectius conservacionistes, partits polítics, associacions de veïns, consumidors, entitats del mon rural, etc…, per tal d’establir un anàlisis de la situació real de la gestió dels residus i els reptes que cal assumir per pal·liar aquesta problemàtica.
2.-A què totes les iniciatives entorn a la gestió de residus han de centrar-se en polítiques decidides de minimització i reducció. Entre les mesures a emprar, han de primar-se l’elaboració de normatives de caràcter fiscal per tal de fomentar la reducció de la producció de fem per càpita al nostre territori i l’eliminació de determinats productes o substàncies especialment perilloses o difícils de separar, recuperar o reciclar.
3.-L’Elaboració d’un programa efectiu que evite la barreja de residus i que permeta una recollida selectiva optimitzada. Aquest programa ha d’anar més enllà de l’existència de contenidors separats per a paper, vidre i plàstic, i així, aconseguir la separació de la matèria orgànica, la minimització radical dels fems indestriables... A més, s’han d’instaurar sistemes no voluntaristes de recollida que fomenten la separació d’origen i penalitzen a qui no faça esta separació, especialment a les instal·lacions oficials, les industries i els serveis.
4.-Refer la planificació i zonificació de la gestió de residus per a que les zones d’abast siguen més menudes i així propiciar instal·lacions de menor tamany i el mínim desplaçament de fems, per tal de complir els principis de proximitat i autogestió que determina la normativa legislativa corresponent. L’objectiu màxim del qual seria que, almenys, cada comarca poguera fer el tractament dels seus propis residus generats, i que s’establirà una distància màxima per al trasllat dels mateixos de vora els 30-40 quilòmetres lineals.
5.- Primar sempre els interessos públics en totes les fases de la gestió, sobre el caràcter privat o sectorial, garantint així que, els motius de rendibilitat econòmica sacrifiquen el racional tractament dels fems. En tot cas, les instal·lacions de tractament han de tindre marcats límits molt concrets de separació, recuperació, compostatge i minimització de rebuig de manera que no es puguen superar ordinàriament aquests límits i que la seua superació esporàdica comporte sancions econòmiques o, fins i tot, la rescissió de contractes.
6.-Promoure la màxima valorització dels residus basada en la recuperació de material que puga ser emprat novament com a matèria primera en processos productius o servir com element de construcció, adob o altres . Entre els elements de valorització s’ha de potenciar la generació energètica basada en la fermentació i metanització de residus, però mai la seua combustió directa en plantes incineradores.
7.-Fer, de manera urgent i com a mesura a curt termini, en un termini màxim de 3 mesos, les modificacions pressupostàries necessàries, per incrementar les inversions per a l’execució de les infraestructures que es deriven del Pla Integral de Residus i els diferents plans zonals.
Les Corts, 24 de març de 2010
Mireia Mollà
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup parlamentari EU-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l'empara de què disposa l'article 151 del RC, presenta la següent Moció, subsegüent a la Interpel•lació RE 52758 sobre política general del Consell al voltant de la gestió dels residus.
MO C I Ó
Les Corts insten al Consell a adoptar els següents punts:
1.-Obrir un diàleg, sense exclusions, el més ampli possible buscant la participació del màxim d’implicats: sindicats, col·lectius conservacionistes, partits polítics, associacions de veïns, consumidors, entitats del mon rural, etc…, per tal d’establir un anàlisis de la situació real de la gestió dels residus i els reptes que cal assumir per pal·liar aquesta problemàtica.
2.-A què totes les iniciatives entorn a la gestió de residus han de centrar-se en polítiques decidides de minimització i reducció. Entre les mesures a emprar, han de primar-se l’elaboració de normatives de caràcter fiscal per tal de fomentar la reducció de la producció de fem per càpita al nostre territori i l’eliminació de determinats productes o substàncies especialment perilloses o difícils de separar, recuperar o reciclar.
3.-L’Elaboració d’un programa efectiu que evite la barreja de residus i que permeta una recollida selectiva optimitzada. Aquest programa ha d’anar més enllà de l’existència de contenidors separats per a paper, vidre i plàstic, i així, aconseguir la separació de la matèria orgànica, la minimització radical dels fems indestriables... A més, s’han d’instaurar sistemes no voluntaristes de recollida que fomenten la separació d’origen i penalitzen a qui no faça esta separació, especialment a les instal·lacions oficials, les industries i els serveis.
4.-Refer la planificació i zonificació de la gestió de residus per a que les zones d’abast siguen més menudes i així propiciar instal·lacions de menor tamany i el mínim desplaçament de fems, per tal de complir els principis de proximitat i autogestió que determina la normativa legislativa corresponent. L’objectiu màxim del qual seria que, almenys, cada comarca poguera fer el tractament dels seus propis residus generats, i que s’establirà una distància màxima per al trasllat dels mateixos de vora els 30-40 quilòmetres lineals.
5.- Primar sempre els interessos públics en totes les fases de la gestió, sobre el caràcter privat o sectorial, garantint així que, els motius de rendibilitat econòmica sacrifiquen el racional tractament dels fems. En tot cas, les instal·lacions de tractament han de tindre marcats límits molt concrets de separació, recuperació, compostatge i minimització de rebuig de manera que no es puguen superar ordinàriament aquests límits i que la seua superació esporàdica comporte sancions econòmiques o, fins i tot, la rescissió de contractes.
6.-Promoure la màxima valorització dels residus basada en la recuperació de material que puga ser emprat novament com a matèria primera en processos productius o servir com element de construcció, adob o altres . Entre els elements de valorització s’ha de potenciar la generació energètica basada en la fermentació i metanització de residus, però mai la seua combustió directa en plantes incineradores.
7.-Fer, de manera urgent i com a mesura a curt termini, en un termini màxim de 3 mesos, les modificacions pressupostàries necessàries, per incrementar les inversions per a l’execució de les infraestructures que es deriven del Pla Integral de Residus i els diferents plans zonals.
Les Corts, 24 de març de 2010
Mireia Mollà
