A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta, del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent.
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta, del Grup Parlamentari EU-Bloc-Verds-IR:Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Tots els autors i estudiosos coincideixen a considerar l’exconvent de Sant Francesc de Morella com el més paradigmàtic i millor conservat en el seu gènere de tota l’antiga Corona d’Aragó. Encara que ha patit importants mutilacions i vexacions, manté la seua reconeguda “autenticitat”, i conserva encara l’estructura primera de la seua configuració: atri, porteria, església, claustre, refectori, sala capitular amb les pintures de la Dansa de la Mort, on pot llegir-se la seua història, la qual cosa suposa un privilegi poc freqüent. La nau de l’església d’arcs diafragma i coberta llenyosa és la més ampla en la seua classe de la Comunitat Valenciana..
LA SEUA HISTÒRIA
Situat en la part més alta de la població de Morella, l’exconvent de Sant Francesc de Morella és un element que s’ha de ressaltar en el perfil d’aquesta, com també l’amplitud de la façana sud i l’envergadura de la nau de l’església. Constitueix un conjunt arquitectònic que ocupa una superfície aproximada de 5.000 m2. La planta té una forma sensiblement trapezoïdal, i el seu costat major és el situat al sud, que constitueix la façana del conjunt a la ciutat. El lateral de l’est està delimitat per l’església, l’eix del qual se situa en direcció nord-sud, amb l’absis cap al nord que coincideix amb la vessant del castell. El flanc oest es determina per un mur alt, en paral·lel amb la muralla, que deixa en l’exterior el camí actual d’accés al castell. El límit nord està format per la consecució de l’absis, la sala capitular, el refectori i la prolongació d’aquest.
INTRODUCCIÓ
El convent de Sant Francesc de Morella és el segon de l’orde que s’implanta en l’antic Regne de València, poc després del de la ciutat de València. Va ser fundat pel municipi el 17 de maig de 1272, sota els auspicis del rei Jaume I, en virtut de la sol·licitud dels jurats i prohoms de Morella. S’instal·la la primera comunitat en una casa a la falda del castell. Cal destacar la promptitud d’aquesta fundació, ja que Sant Francesc d’Assís va morir el 1226. Enfront d’una primera etapa de creixement en extensió del convent que va des del segle xiii fins a principis del xv, una època posterior d’esplendor consolidaria tota l’estructura del convent, fins a arribar a una inflexió de decadència en el segon terç del xvi. Amb la renovació dels conventuals el 1570, es realitzen les primeres restauracions de les seues fàbriques. Una etapa llarga, d’uns cent cinquanta anys, passa en la maduresa de l’edifici, sense que tinguem notícies d’alteracions ni noves construccions, fins que a finals del xviii, en un intent de rejoveniment, dins dels corrents de l’època, es realitza el camuflament neoclàssic de l’església, part del refectori i probablement la galeria superior del claustre. Ja en el segle xix, les turbulències bèl·liques de la zona alteren la vida del convent amb abandons i tornades dels seus habitants, fins que el 1840 passa amb la desamortització a poder de l’Estat, que el destina a caserna el 1950, la Comandància General del Maestrat. Aquest canvi d’ús comporta en l’última meitat del xix successives alteracions i modificacions. Amb l’abandó de l’ús militar el 1909, comença una etapa de deterioraments i espolis.
La declaració de la ciutat de Morella com a conjunt historicoartístic el 16 de novembre de 1965 inicia un període de preocupació del Ministeri de Cultura a través de la Direcció General de Belles Arts per a destinar fons a la restauració i consolidació d’aquest. Entre 1969 i 1974 intervenen l’arquitecte de zona, el senyor Alejandro Ferran, i a partir de 1978, Francisco Gran (arquitecte conservador des de 1991), amb la col·laboració habitual de l’arquitecte I. Gil-Mascarell-Mascarell. Els diferents projectes i obres, de petita quantia econòmica, es van centrar en el desenrunament i la consolidació urgent de diverses zones, especialment en la rehabilitació de l’església i la sala capitular.
L’ACCÉS
Una de les parts més antigues es correspon amb l’atri i la porteria. Estan situades una a continuació de l’altra, la primera dóna accés independent a l’església i al seu torn a la porteria, que filtra l’accés a la resta de dependències conventuals.
ESGLÉSIA
A finals del segle xiii comencen les obres de l’església, i el bisbe de Tortosa, Hug de Llupià, les consagra el 1390. Es tracta d’una àmplia nau única de 46 m de llargària per 13 m d’amplària, de cinc trams a base d’arcs diafragma i capelles entre contraforts cobertes amb creueria i absis poligonal amb volta de creueria. La coberta de la nau és llenyosa a dues aigües. Les traces estan basades en la tradició constructiva de les ordes mendicants i de la influència de l’arquitectura del gòtic meridional. Per les seues magnifiques proporcions i singularitat del presbiteri, el temple franciscà és considerat com la fàbrica més monumental i àmplia en el seu gènere de tota la Comunitat Valenciana.
CLAUSTRE
És probablement la peça mes antiga del convent, es pot datar de finals del xiii. De planta trapezoïdal i costats entre 16,5 i 22,5 m, l’arcuació està formada per una seqüència de columnetes esveltes i arquets trilobats. Presenta una gran similitud amb la de Sant Francesc de Palma (1286) i especialment amb la del convent de les Clarisses de Tortosa (mitjan segle xiii). Hi ha indicis d’un segon pis de data incerta, per a alguns autors de principis del segle xv, però les úniques empremtes que es conserven poden datar-se del segle xviii.
REFECTORI
L’espai conegut com el refectori, probablement del primer terç del xiv, també va poder ser el dormitori de l’orde, per les seues tipologia i disposició en el conjunt claustral, hereu en un primer moment del cenobi de l’arquitectura cistercenca. És una gran nau rectangular paral·lela al claustre en el seu front nord. En l’actualitat es conserven cinc arcs diafragma, però hi ha empremtes que indiquen que en el seu origen en van haver de ser set o vuit, és a dir, una nau de set vans. En prospeccions arqueològiques realitzades el 1984, durant la redacció dels “estudis previs”, es van trobar restes de dos contraforts soterrats en el mur recaient al camí de pujada al castell. No conserva la coberta, que era llenyosa a dues aigües.
SALA CAPITULAR
Una de les peces mes tardanes va ser l’aula capitular o sala De Profundis, construïda per Andrés Tarrascó entre 1427 i 1442, on es conserven en els seus murs les importants pintures de la Dansa de la Mort, de mitjan segle xv. És de planta quadrada, amb la capella rectangular petita després de l’arc triomfal. Està coberta amb volta de creueria, nervis diagonals motllurats en pedra i plementeria actualment reconstruïda en rajola.
ALTRES DEPENDÈNCIES
Adossat a l’ala sud del claustre està l’espai conegut com el museu. És una nau rectangular de dues plantes adjacent al carrer de l’Hospital i paral·lela al refectori. Va poder complir funcions de magatzem, hospital o d’església mentre s’estava construint la principal. Posteriorment es va eliminar els suposats arcs transversals i se li va afegir un pis superior, fets que li van canviar el sistema estructural primitiu.
EL SEGON PATI
Es tracta d’un conjunt d’edificacions a l’oest del claustre, de factura no anterior al segle xix i que conformava l’ampli pati d’instrucció de la caserna de la Comandància General del Maestrat. Possiblement preparat i construït sobre el primitiu hort i les dependències annexes del convent, resguardat del front nord únicament per la prolongació del refectori o els dormitoris del cenobi. Tanca el pati una nau paral·lela al carrer de l’Hospital a la qual li falta la coberta i el forjat de pis, i també altres dependències arruïnades adjacents.
ANTECEDENTS
El convent de Sant Francesc i el castell de Morella formen part dels béns del patrimoni de l’Estat espanyol. Des de fa pocs anys és cedit a la Diputació de Castelló per a la seua tutela i administració. És en aquest moment quan el president d’aquesta inicia conversacions amb alts càrrecs a Madrid per a construir un parador estatal en aquest immoble, i de fet, fa pocs anys es va firmar la cessió dels terrenys a Turespaña per a la construcció d’un parador estatal en els terrenys de l’exconvent de Sant Francesc i en el solar contigu de l’exconvent de les Agustines.
Al maig de 2003, Turespaña presenta el projecte bàsic del parador, l’aparcament i els seus accessos. L’Ajuntament de Morella el desestima argumentant que no compleix amb la normativa urbanística vigent. L’opinió verbal dels tècnics de Conselleria de Cultura és també negativa.
Arran d’aquests fets, l’Ajuntament de Morella vol conèixer el criteri de certs arquitectes vinculats amb Morella, i el 30 de juliol de 2003 es du a terme una reunió consultiva, on, a més de tractar l’assumpte del parador, s’aborden altres temes relacionats amb el desenvolupament futur extramurs de Morella i la revisió del PGOU.
L’Ajuntament de Morella és partidari en aquella data de seguir els criteris expressats per aquest consell d’experts d’Arxival, que aglutina arquitectes que busquen conjugar el respecte al patrimoni històric amb la pràctica de la contemporaneïtat en l’arquitectura
Aquest col·lectiu planteja discrepàncies amb la proposta de l’avantprojecte de parador i amb les recents actuacions restauradores ja executades (claustre, absis de l’església i neteja dels murs amb raig d’arena, tècnica abrasiva i proscrita per la mateixa Direcció General del Patrimoni). Com a conclusió, es va proposar convocar un concurs d’idees, i l’Ajuntament de Morella comparteix la proposta.
Són convitats entre una quinzena d’arquitectes, i tots els assistents opinen que el projecte del parador estatal és poc respectuós amb el patrimoni de Morella, és inadequat i inacceptable a les característiques del BIC, de estètica i funcionalitat dubtoses, que atempta contra els valors que han de contenir aquestes intervencions, i apunta que suposa un impacte negatiu al conjunt historicoartístic, a les perspectives que el delimiten i al paisatge de la ciutat de Morella, i part dels assistents suggereixen la conveniència d’un concurs d’idees atesa la singularitat de l’edifici i el seu entorn. Ramón Monfort (arquitecte president del Col·legi d’Arquitectes de Castelló), en representació del degà del Col·legi d’Arquitectes, informa de l’acord pres pel COACV, amb el suport del Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya, per a col·laborar amb l’Ajuntament de Morella en el finançament i la promoció d’un concurs estatal per a la redacció d’un nou projecte del parador per a Morella.
Totes aquestes propostes les transmet l’alcalde a Turespaña, i són desestimades rotundament per part de la Direcció d’Àrea de Gestió Immobiliària de Turespaña, que contesta que els seus tècnics redactaran el projecte.
Davant la negativa de Turespaña, es busca la via de la negociació. Durant més de dos anys es duen a terme conversacions i reunions entre els tècnics de Cultura i l’Ajuntament amb l’arquitecte cap del ministeri i autor del projecte bàsic, el senyor Carlos Fernández-Cuenca- Gómez i de la Direcció d’Àrea de Gestió Immobiliària de Turespaña, a fi de modificar i millorar el projecte bàsic esmentat. Al final de totes aquestes reunions el projecte va canviar poc de la primera proposta.
Per a Turespaña, el nombre de 77 habitacions proposat i poder accedir amb el propi cotxe fins al parador són condicions innegociables per a construir en Morella el parador, ja que amb menys allotjament no resulta rendible la inversió, i amenaça d’anar-se’n si no es compleixen les seues exigències ja que tenen molts més oferiments. A més, Morella no és primordial en el planning de l’empresa, més aviat un compromís polític, ja que hi ha en menys de 150 km dos paradors en la mateixa ruta (Benicarló i Alcanyís) i per tant se n’ix de la xarxa general planificada per paradors.
Morella té prohibida la circulació de vehicles dins del recinte murallat. L’Ajuntament oferia el seu aparcament públic extramurs que està als peus del convent i junt a l’escola- llar de Carmen Pins. Mitjançant un passadís túnel per a vianants i un ascensor es podia arribar a la porta del parador sense grans tecnologies ni despesa. Turespaña no accepta la proposta i exigeix un túnel per a cotxes i camions per al servei i els subministraments de l’hotel per sota de la muralla del segle xiii per a accedir a les tres plantes d’aparcaments que estarien situades en el pati posterior del convent.
Les fortes pressions ocasionen que al juliol de l’any 2004 es deixen arrere totes les reticències quant al disseny, i l’Ajuntament de Morella, amb l’acord unànime dels regidors, exigeix l’execució del “benvingut parador”, i en el ple del 29 agost s’aprova el projecte bàsic, amb l’informe favorable de l’arquitecte municipal en què s’adverteixen una sèrie de deficiències que hauran d’esmenar-se en el projecte d’execució com a condició per a començar les obres.
La Conselleria de Cultura emet dictamen favorable al projecte bàsic amb certes condicions que es materialitzen en una sèrie de deficiències detectades i que s’exigeix esmenar en el projecte d’execució
OBSERVACIONS AL PROJECTE BÀSIC.
1. La innecessària i costosa execució de l’aparcament amb els seus tres soterranis implica la demolició d’una sèrie de murs i els seues fonaments del xix, i també altres situats en la prolongació del refectori, probablement del xiv. Després d’executats els forjats del soterrani, es reconstrueixen sobre el mateix lloc els murs demolits, amb la mateixa aparença (grossària, buit, textures) que els existents, i es produeix un “fals històric”, cosa que entraria en contradicció amb la normativa del patrimoni historicoartístic.
El túnel d’accés dels turismes (clients) i camions (serveis) està previst executar-lo diversos metres per sota dels fonaments d’un dels llenços de muralla més antics (finals del xiii o principis del xiv), situat junt al portal dels Estudis.
El túnel tindrà una longitud aproximada de 50 m, després una plataforma elevadora se situa en la base del soterrani, i ascendeix la resta dels tres soterranis mitjançant rampes.
2. Com a conseqüència de l’emplaçament de l’aparcament, les cuines, els magatzems i els serveis per funcionalitat hauran de situar-se en aquesta zona, per facilitar el servei de càrrega i descàrrega i en conseqüència la zona de menjador o desdejunis. És per això que s’utilitza el refectori del xiii-xiv i la seua prolongació com a menjador del parador.
3. En l’actualitat el refectori no té sostrada, i es conserven cinc arcs toscs ogivals de pedra i dos murs de tancament de tàpia, tot això en molt mal estat d’estabilitat. Segons es desprèn dels plànols, en la rehabilitació del refectori s’ha previst conservar els arcs actuals i ampliar dos més semblants en pedra. El sòl de la dita ampliació es recolza sobre el forjat del primer soterrani. La falta d’autenticitat en la intervenció està sancionada en l’article 38 de la Llei del patrimoni cultural valencià.
A diferència del que reflectia el projecte bàsic anterior, el tram de sòl que conserva els cinc arcs de pedra s’ha baixat fins al nivell del pis del claustre, situació que entenem que no coincideix amb els nivells actuals. Una àmplia campanya arqueològica en extensió en el subsòl de la nau i prospeccions en les muralles tant en l’interior com en l’exterior d’aquesta i en l’arrancada dels contraforts recaients al nord donarà raó científica del nivell original d’aquest tram de nau.
D’altra banda, ateses les dificultats que entranya la seua conservació (manteniment en peu), i el decor i la càrrega simbòlica que se li imprimeix a aquesta sala (menjador) en els parador nacionals, es té la sospita que es derrocaran o es deixaran caure durant el procés de restauració les restes originals del refectori, com va succeir amb el claustre, i es farà una nova invenció en “unitat estilística” que donarà com a resultat un fals històric.
4. Per a resoldre aspectes funcionals, de servei i comunicació entre les habitacions de les dues zones, se li augmenta un pis al claustre, únicament en l’ala sud, recolzant-se en les empremtes de la seua suposada existència. El resultat és la reconstrucció en “estil” dels elements desapareguts. El mateix es pretén fer amb el cor de l’església, del qual únicament es conserva un arc rebaixat. La falsificació de la història i la falta d’autenticitat històrica són ben patents.
5. També les rampes de comunicació entre els dos edificis juntament amb la capella de la comunió són de dubtosa estètica, com també la manera de resoldre totes les façanes i els volums del conjunt i els materials de revestiment a base de pedra de granit (de la serra de Madrid).
La intervenció sobre els elements originals s’intueix poc respectuosa amb la seua “autenticitat” i la nova edificació està molt lluny del concepte de “contemporaneïtat” que requereix aquest tipus d’actuacions, de manera que l’estètica deriva en un fals arquitectònic, fins i tot amb materials i solucions constructives impròpies de la zona.
6. La col·locació dels elements de climatització sobre terrasses planes és massa visible des del castell. D’altra banda, fa la impressió que la superfície prevista en el projecte bàsic per a locals de climatització és molt mes reduïda de la que eixirà per càlcul.
7. El projecte de Turespaña planteja també elevar el pis de l’església 70 cm per conduir les canalitzacions i ocultar les instal·lacions. Igualment planteja col·locar un fals sostre d’escaiola en el claustre per a ocultar instal·lacions. La Direcció General del Patrimoni, segons va informar a l’octubre del passat 2008, s’oposa a aquestes solucions constructives, perquè diu que altera l’estètica del temple, i fins que no es modifique no emetrà l’informe favorable oficial.
8. La Resolució de 16 de febrer de 2009, de la Conselleria de Cultura, condiciona alguna d’aquestes polèmiques actuacions, però el projecte contínua necessitant canvis substancials
Per tot això, es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PRIMERA. Les Corts insten el Consell a declarar el Reial Convent de Sant Francesc i Agustines de Morella com a referent històric i cultural, i igualment, símbol de la grandesa del poble valencià reconegut com a nacionalitat històrica.
SEGONA. Les Corts insten Turespaña a fer les prospeccions necessàries en l’extensió del subsòl i l’estratigrafia dels murs, especialment en el refectori i la prolongació d’aquest en dependències arruïnades situades en l’ala oest del claustre, en la porteria i en l’espai conegut com el museu, situat en l’ala sud del claustre i en les runes adjacents al costat oest del claustre (restes de cendres).
TERCERA. Les Corts insten els promotors de la iniciativa per convertir en parador el Reial Convent de Sant Francesc i Agustines de Morella a establir les garanties perquè el futur parador siga visitable per ser BIC, tal i com reflecteix la legislació vigent.
QUARTA. Les Corts insten les direccions generals de Patrimoni i Paradors, de l’administració central, a la revisió del projecte del parador estatal de Morella, i a convocar-hi si escau un concurs estatal patrocinat pels col·legis d’arquitectes d’Espanya, per evitar els danys irreparables que l’actual projecte ocasionar al conjunt arquitectònic declarat BIC.
CINQUENA. Les Corts insten els promotors de la iniciativa per convertir en parador el Reial Convent de Sant Francesc i Agustines de Morella a evitar qualsevol intent de reconstrucció que falsege el conjunt arquitectònic, a procurar pels mitjans de la tècnica la seua conservació i consolidació i a limitar-se a restaurar el que siga absolutament indispensable.
SISENA. Les Corts insten el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i les universitats públiques valencianes, com a òrgans consultius de la Generalitat en matèria de patrimoni, que es pronuncien amb relació a la possible afecció en els valors patrimonials el projecte de parador estatal en l’exconvent de Sant Francesc i Agustines per estar afectat pel conjunt historicoartístic de Morella.
Les Corts, 28 de gener del 2010
Mireia Mollà
