A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Mònica Oltra , Diputada i Portaveu , respectivament, del Grup Parlamentari Compromís d'acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RC, presenten la següent Proposició No de Llei.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L'Ajuntament de Crevillent va rebre un escrit el 17 d'abril del Ministeri de Medi Ambient per a evacuar consultes sobre la decisió d'avaluació d'impacte ambiental del projecte que l'empresa ESB Internacional ha presentat per a la construcció al terme municipal de Crevillent d'una central tèrmica de cicle simple amb la utilització del gas com a combustible.
Hi ha raons per a considerar que la ubicació de la central tèrmica i la seua instal·lació tenen efectes negatius sobre l'entorn on es pretén instal·lar i en general sobre el Medi Ambient del terme municipal de Crevillent, que afecta nuclis de població i a parcs naturals protegits.
En primer lloc, esta central emet gasos d'efecte hivernacle com el CO2 (Diòxid de Carboni) que és el primer causant del canvi climàtic, i a més emet gasos com NxO (Òxids de Nitrogen) que amb la llum solar, sobretot a l'estiu, provoca la formació d'ozó, (gas verinós)
En segon lloc, la central també genera residus com olis i altres necessaris per al funcionament de les instal·lacions. L'empresa, segons el seu document ambiental, determina que aquests vessaments es realitzaran a través de les xarxes de sanejament local. A Crevillent, en el barri de l'Estació i en el seu entorn pròxim no hi ha xarxa de clavegueram. Actualment els veïns d'aquest barri es veuen obligats a utilitzar foses sèptiques, per la qual cosa no està assegurada una recollida correcta d'aquests vessaments, que finalment poden acabar en el subsòl. Cal afegir que les pluges i vessaments que portaran este tipus d'olis contaminaran sèquies i terres cultivades. A més, algunes d'aquestes sèquies tenen una comunicació amb el Parc Natural del Fondo.
En tercer lloc, la central emetrà forts sorolls i vibracions que s’uneixen i acumulen als existents, generats pel pas de l'autovia i autopistes, que ja generen prou problemes de sorolls i vibracions. Afegir finalment, que el futur pas de l'AVE també tindrà un fort impacte ambiental.
Aquestes consideracions resulten inacceptables per sí soles, però cal afegir que en el document ambiental que presenta l'empresa no està tenint en compte un element addicional com és la proximitat al nucli de població de l'estació i el poblament dispers existent en la zona. Tampoc no s'ha tingut en compte que, pròxim a esta zona, està previst el desenvolupament urbà d'ampliació del barri de l'Estació que es veuria seriosament compromesa per la proximitat de la central.
I el que sembla molt important des del punt de vista mediambiental, és la seua proximitat al Parc Natural del Fondo. Aquesta infraestructura afectaria el ja de per si fràgil ecosistema del parc, sobretot pel que fa a les aus en perill d'extinció com la rosseta i l’ànec capblanc, dos espècies d'ànecs en què més del 70 i el 90% de les existents a Europa es troben en el nostre parc.
Les aus no entenen de límits i precisament aquesta zona és també el seu pas i hàbitat natural a causa de les terres cultivades pròximes i a la presència de sèquies i embassaments, que també són utilitzades per les aus.
Cal apuntar que parlem del Parc Natural del Fondo, però per la seua interconnexió en el mateix ecosistema hauríem, de parlar també de les tolles que corresponen a les Salinas de Santa Pola, de Torrevieja i del Clot del Garvany. Totes aquestes llacunes i tolles tenen un gran interès biològic gràcies a la seua diversitat i estan interrelacionades i pròximes entre si.
Hi ha una consideració final que fa també inviable mediambientalment este projecte. En el nostre terme municipal, a causa de les millores en infraestructures i xarxes elèctriques produïdes en els últims anys, fonamentalment per les inversions realitzades des de la Cooperativa Elèctrica, s'ha constatat que el subministrament elèctric a Crevillent no està patint talls, ni carències ressenyables que justifiquen la instal·lació en el nostre terme municipal d'esta central per a disposar de més energia elèctrica.
A més aquest ajuntament ha cedit terrenys i està a punt de concloure la construcció d'un gran parc de generació d'energia elèctrica solar fotovoltaica. Aquest parc l’està construint la Cooperativa, el qual quan estiga en ple rendiment incrementarà els recursos energètics en la zona.
L'energia solar sí que és una forma neta d'energia que no produeix CO2 i que permet el compliment dels compromisos que té Espanya amb el protocol de Kyoto i les normes sobre emissió de gasos d'efecte hivernacle del mateix Estat Espanyol. Al contrari, la planta de generació elèctrica a través de la combustió de gas no permet complir amb l'estratègia global de compliment de les normes i compromisos abans citats.
En el ple ordinari del mes de juny l'Ajuntament de Crevillent per unanimitat va aprovar una moció conjunta de rebuig d'aquesta central tèrmica. En aquesta moció que, arreplega en gran part els plantejaments del Grup Municipal de Compromís i també les al·legacions plantejades des de l'Ajuntament al projecte esmentat, es traslladen, a totes les instàncies que tenen a veure per raó de matèria en la seua aprovació, les motivacions i circumstàncies que aconsellen la no construcció d’esta instal·lació en aques terme municipal de la província d’Alacant.
Tots aquest arguments són suficients motivacions perquè el projecte d'instal·lació de la Central tèrmica en la Partida del Boch es desestime.
És per tot açò, es presenta la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Les Corts Valencianes insten el Consell:
1r.- A mostrar el rebuig directe per part del govern valencià a la construcció d’una central tèrmica en el municipi de Crevillent que pot afectar el desenvolupament de la ciutat i parcs naturals protegits.
2n.- Que sol·licite al Govern Espanyol i al Ministeri de Medi Ambient la no construcció al terme municipal de Crevillent d'una central tèrmica de cicle simple per les repercussions econòmiques i impacte ambiental que implica sobre esta zona.
Les Corts, 5 d’agost de 2008
Mireia Mollà Herrera Mònica Oltra Jarque